La islamofòbia creix a internet amb l’avenç de l’extrema dreta

PalmaEl programa de les Festes de Sant Sebastià d’enguany va generar controvèrsia a Palma. El president de Vox a les Balears, Jorge Campos, va lamentar que el fulletó no inclogués el castellà però sí l’àrab, tot i que just sortia en els títols d’algunes activitats. També criticava l’Ajuntament per haver eliminat actes de caràcter religiós. “Despullen les nostres festes de tot el significat tradicional per substituir-lo per xerrades, exposicions i tallers sobre l’Islam”, denunciava Vox en un comunicat. El periòdic digital OK Diario es feia ressò d’aquestes queixes i parlava de “laïcisme selectiu per eliminar de la vida pública qualsevol vestigi de la cultura cristiana mentre es fomenta la de l’Islam”.

Durant la setmana de les festes varen circular vídeos a través de Whatsapp i es varen publicar comentaris a les xarxes socials que criticaven que el programa inclogués l’activitat Veïns d’aquí i d’allà, dedicada a la cultura islàmica. Una activitat que no era nova: s’ha dut a terme durant els darrers tres anys i s’ha dedicat en les anteriors edicions a la cultura xinesa, la jueva i la gitana. Així i tot, mai com enguany hi havia hagut tant de rebuig.

El regidor de Drets Cívics de l’Ajuntament de Palma, Aligi Molina, defensa la iniciativa, ja que considera que els programes per donar a conèixer altres realitats culturals són perfectament compatibles amb la defensa del caràcter laic de les institucions. “Només vàrem demanar que els títols de les exposicions d’art islàmic estiguessin en àrab perquè si es vol fomentar la convivència és bo que ens apropem a la comunitat àrab i a la seva llengua”, explica Esther Illas, portaveu de l’associació La Iniciativa, que defensa els drets de les dones musulmanes a les Balears.

Illas explica que les dones són les que pateixen més agressions islamòfobes perquè la seva identitat queda més visibilitzada per l’ús del mocador o hijab. Assegura que ella mateixa n’ha patides només pel fet dur-lo. “L’altre dia carregava una bossa de patates que es va omplir d’aire i va explotar. No et pots imaginar la reacció de la persona que caminava a la mateixa vorera que jo”, explica.

Ciberodi

La presidenta de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Màlaga i experta en delictes d’odi, Charo Alises, explica que els delictes d’odi són infraccions penals contra una persona per la seva pertinença a un grup determinat, ja sigui per la seva raça, religió, identitat sexual o de gènere, malaltia o discapacitat. L’article 510 del Codi Penal castiga a qui, públicament, fomenta, promou o incita directa o indirectament, l’odi, l’hostilitat, la discriminació i la violència contra les persones de col·lectius en risc d’exclusió social. Alises afirma que, en aquests casos i segons l’article 22/4, s’aplica un agreujant que pot significar un augment de la pena. El fiscal d’Igualtat de les Balears, José Díaz Cappa, que és qui rep totes les denúncies d’odi a la nostra comunitat, explica que els agreujants per aquests tipus de delictes poden suposar un increment de les sancions d’entre 1 i 4 anys de presó i una multa de 6 a 12 mesos, depenent de cada cas.

Pel que fa al ciberodi, és a dir la difusió del discurs de l’odi a través de les xarxes socials, el mateix article 510 del Codi Penal estipula que les penes siguin més elevades quan els fets es duen a terme a través d’internet o mitjançant l’ús de tecnologies de la informació.

El Consell Europeu ha inclòs la islamofòbia en la seva campanya ‘No Hate Speech Movement’ contra la intolerància a internet. Els propagadors de discursos d’odi ara tenen a l’abast plataformes accessibles i que ofereixen un cert grau d’anonimat, com internet i les xarxes socials. En aquest context, els límits entre la llibertat d’expressió i la protecció dels drets individuals entren en conflicte. Cappa explica que no tot pot ser considerat un delicte i que s’ha d’individualitzar i analitzar cas per cas. Coincideix amb el fet que l’aparició de projectes d’extrema dreta a les xarxes socials incrementen les agressions de caire xenòfob i els donen ales.

La plataforma ciutadana contra la islamofòbia va recollir 546 incidents islamòfobs el 2017 a tot l’Estat espanyol, dels quals 375, gairebé un 70%, varen fer-se dins l’àmbit on line. Tot i això, la portaveu d’aquesta plataforma, Bàrbara Ruiz, assegura que han deixat de recollir i de quantificar les agressions en línia perquè aquestes són massives i no donarien l’abast.

En el cas de les Illes Balears, durant el 2018 la Fiscalia va recollir entre 30 i 40 denúncies per delictes d’odi, deu més que el 2017, la majoria de les quals eren per qüestions d’orientació sexual i seguidament per agressions islamòfobes. Així i tot, Cappa assegura que el 90% d’aquests delictes, incloses les agressions virtuals, no acaben en denúncia perquè la ciutadania desconeix els seus drets. “Com més suport associatiu té la persona, més possibilitats té de denunciar”, explica Cappa, que assegura que el col·lectiu LGTBI és un dels més ben organitzats.

Esther Illas lamenta, d’altra banda, que actualment a la Policia Local de Palma no hi ha cap persona formada en delictes d’odi, a diferència d’altres ciutats com Barcelona i Madrid. Però Cappa insisteix: són la Policia Nacional i la Guàrdia Civil les encarregades de tramitar aquest tipus de denúncies.

És complicat trobar una solució a aquest paradigma de violència virtual. Bàrbara Ruiz advoca per l’eliminació provisional de plataformes com Facebook fins que els governs no trobin la manera de poder vetllar pels drets individuals de qui hi participa. En canvi, Alexandre Miquel Novajra, sociòleg, antropòleg i estudiós del fenomen de la islamofòbia, no és partidari de la prohibició ni de la regulació perquè assegura que sempre aniria en detriment dels col·lectius minoritaris.

La narrativa de “l’altre”

La islamofòbia és l’odi o l’aversió cap a aquelles persones que professen l’islamisme i per extensió a la comunitat musulmana. Aquesta ideologia xenòfoba es basa en una sèrie d’estereotips que s’han anat forjant a través d’una narrativa segons la qual hi ha un “nosaltres” i un “els altres”. Segons aquest corrent de pensament, “ells” o “els altres” posen en risc els “drets”, “la llibertat” o la “democràcia” que suposadament gaudeixen els països que pertanyen a aquesta nebulosa que anomenam Occident. Novajra explica que aquest discurs és utilitzat pel neoliberalisme amb l’objectiu d’anorrear els drets adquirits gràcies a l’estat de benestar i d’anar minant la sanitat i l’educació pública, entre d’altres. “Es va forjant la idea que si perdem drets no és perquè ens els furti l’Estat, sinó perquè ens els prenen els que venen de fora que també volen les nostres coses”, explica Novajra. No és estrany, doncs, que el patriotisme, la cultura de la frontera i de la por s’hagin convertit en la matèria primera de les polítiques conservadores i de dretes que, lluny de posar en dubte les falles del sistema capitalista, utilitzen el comodí de l’immigrant i el de l’odi al musulmà en aquest cas, per culpar-lo de la manca de seguretat que el sistema mateix crea.

El discurs islamòfob, a més, és taxatiu i determinista. Així, si una persona ha nascut a les Illes però té pare i mare marroquins sempre serà considerat estranger. Això és el que Novajra anomena les “fronteres genètiques”, que parlen de “segones” i “terceres generacions” d’immigrants, com si el fet de tenir família musulmana fos un estigma que impedís a la persona sentir-se plenament mallorquina o espanyola. Una altra de les eines de la islamofòbia és posar dins el mateix sac persones de diferents orígens, nacionalitats i doctrines religioses i encabir-les en una única etiqueta d’islamistes. La següent passa és adjudicar-los per se una cultura masclista, violenta i lligada al terrorisme. En aquest sentit, la islamofòbia de gènere té un paper fonamental, ja que l’objectiu se centra a salvar les dones musulmanes dels seus règims opressors.

Polítiques d’immigració

El passat 9 de gener, el candidat de Vox a la batlia de Manacor, Alberto Jerez, va fer les següents declaracions: “Estam en contra de la immigració sense papers que satura els serveis socials i copa les ajudes municipals que estan a disposició dels ciutadans de Manacor”.

Així mateix, el nou partit d’Aina Maria Aguiló que es presenta a les municipals per Palma, Suma, parlava de fer un cens d’estrangers. “Volem saber qui viu a la nostra ciutat, a què es dediquen i si són legals”, va dir Aguiló.

En l’àmbit estatal, el líder del PP, Pablo Casado, ha deixat molt clara la seva postura envers les persones immigrants. “Si no respecten els costums occidentals s’han equivocat de país”, va declarar en un discurs durant la campanya electoral a Andalusia, i rematava dient: “aquí no hi ha ablació de clítoris, ni es maten xots dins les cases ni hi ha problemes de seguretat ciutadana”. Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha parlat de controlar la immigració irregular i ha instat a Pedro Sánchez que abandoni el “bonisme” amb els immigrants per no causar un suposat “efecte crida”.

Sigui com sigui, el discurs anti-immigració que puguin utilitzar els partits de dreta o d’extrema dreta, no són nous, però és cert que en els darrers anys, arran de la crisi econòmica i dels refugiats, s’han anat radicalitzant. I a tot això cal sumar-hi el creixement de l’extrema dreta a tot Europa amb l’avenç de partits com el Front Nacional, a França, Alba Daurada, a Grècia, el Partit de la Independència del Regne Unit i Alternativa per Alemanya.

Bàrbara Ruiz considera que els partits d’extrema dreta es nodreixen de la insatisfacció general de la ciutadania i del renou mediàtic. “Vox ens ha tornat a 1492, parla de croades i de reconquesta. Què podem esperar d’un partit que té la mirada posada en el segle XV?”, es demana.