Societat 19/10/2018

Damià Gomis: “Adaptació i mitigació, dues paraules clau”

Enric Culat
3 min

Agustí (meteoròleg)

“El canvi climàtic no causà les inundacions”

La tardor mediterrània és una època favorable al desenvolupament de pluges intenses. La mar s’escalfa a l’estiu i, quan arriben pertorbacions fredes, la inestabilitat es manifesta i concreta a llocs propensos, com el sud de França i la zona de València. El que succeí al nord-est de Mallorca la setmana passada no representa cap demostració que en el futur s’hagin de produir fenòmens meteorològics cada cop més intensos i violents, ni tan sols respecte d’un augment de la freqüència. En conseqüència, no podem ser categòrics i atribuir-ho al canvi climàtic. L’únic que ens podríem plantejar és si davant un episodi com aquest, la intensitat de les pluges hauria estat la mateixa abans del canvi climàtic que al 2018.

El que sabem segur és que el canvi climàtic provocarà un augment de les temperatures que els mesos d’estiu poden arribar a ser insuportables. També sabem que el canvi climàtic no es manifesta d’una manera lineal. Si no hi feim res, però, aquestes efectes s’aniran acumulant i agreujant progressivament”.

Catalina Torres (economista)

“El sector turístic serà molt vulnerable”

Una part de l’informe Horitzó 2030 encarregat pel Consell Econòmic i Social, que he coordinat jo, tracta els impactes econòmics del canvi climàtic. Diversos estudis conclouen que si es perd ‘confort tèrmic’ (idoneïtat climàtica d’una destinació turística), llavors el turista triarà altres latituds amb temperatures més apropiades, amb una redistribució estacional i espacial del flux turístic. D’altra banda, els científics parlen d’una degradació esperada en alguns ecosistemes (per exemple, en els efectes sobre la posidònia, responsable de l’oxigenació i transparència de l’aigua) que tenen finalitats recreatives, per no parlar de la pèrdua de platja a causa d’un augment del nivell de la mar.

En paral·lel, es pot produir un desplaçament de la demanda cap a la tardor o la primavera. Això ja passa i la massificació s’està estenent en el temps i l’espai, amb efectes sobre l’ecosistema. Pensem que a Balears, i en altres llocs, el sector turístic serà molt vulnerable al canvi climàtic. Convé que diversifiquem l’economia.

Damià Gomis (director del lincc i físic)

“Adaptació i mitigació, dues paraules clau”

Adaptació i mitigació són dues paraules clau. Com que el canvi climàtic ja és inevitable, ens haurem d’adaptar a segons quines coses. Però tenim encara un marge de maniobra, no gaire gran, però el tenim, i això implica un seguit de mesures per reduir les emissions. Si no començam ara i marcam un full de ruta en consonància amb Europa, serà més difícil assolir els objectius de mitigació. Hem perdut molt de temps, no només a Balears, sinó a tot el món.

El LINCC és una entitat de recerca, però també d’opinió i de transmissió de coneixements. L’objectiu no és pressionar ningú; la responsabilitat és dels gestors i, en darrer terme, de la societat. El canvi climàtic és un vessant més vinculat a un ús insostenible dels recursos, però hi ha altres aspectes a tenir en compte, com el canvi global, l’esgotament de matèries primeres, la sostenibilitat, etc. Dit d’una altra manera, l’objectiu no ha de ser només generar electricitat amb renovables i substituir els cotxes de benzina per vehicles elèctrics.

Pau de Vílchez (expert en dret internacional)

“La UIB acudirà a la propera cimera del clima”

Hi ha maneres de mitigar el canvi climàtic, no estam condemnats a patir el pitjor, tenim eines disponibles per evitar aquests escenaris catastròfics. En els darrers anys ha sorgit un corrent de ‘justícia climàtica’ que està agafant molta força. Jo hi estic fent feina, i també altres persones com Joaquín Valdivielso, professor de filosofia a la UIB. De tot això en parlarem a les jornades de la setmana vinent.

En representació de la UIB, participaré en la propera cimera del clima que es farà al desembre a Polònia. La UIB hi assistirà, per primer cop, com a ‘membre observador’, amb el mateix estatus que les ONG (grups ecologistes, confederacions empresarials, centres de recerca) però no amb dret de vot, cosa que correspon als estats. Hem passat un procés d’admissió i ja només queda una ratificació que es produirà a la cimera de Polònia. Formar-ne part, de ple dret, implicarà conèixer de primera mà les decisions que prendran els estats i alhora posar la UIB en un nivell de reconeixement europeu i mundial.

stats