ESPECIALPRODUCTE I COMERÇ LOCALS
Societat 12/06/2020

Les institucions de Mallorca impulsen els negocis de proximitat

Els municipis i el Consell creen la nova marca Producte de Mallorca i s’impliquen en la revaloració del que es fa i es ven a l’illa

J. S.
5 min
Espardenyes d’espart i avarques menorquines 
 De la botiga  La Concepción 
 De Palma.

“Ho hem passat malament les setmanes que hem hagut de tenir tancat, però fa molts anys que hi som i n’hem passades d’iguals o pitjors. Crec que la gent es recorda de tot això i, en tornar a obrir la barrera, ens hem adonat d’una cosa que ja sabíem: no podem tenir uns clients millors”, explica Joan Sebastià Amer, un dels responsables de les botigues manacorines de cordes, sabates i articles de decoració Can Garanya. I és que, a partir de la crisi que ha provocat la pandèmia del covid 19, tots els ajuntaments de les Balears tenen clar que han de “dedicar els esforços a promocionar el comerç i els productes locals i també a donar suport a les empreses i les persones que hi ha darrere”, segons el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i batle de Costitx, Antoni Salas. “És fonamental recuperar l’economia local i esforçar-nos a mostrar al món allò que fa tan especial el producte mallorquí”, subratlla en aquest sentit la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera.

Per això, la institució insular ja fa passes per crear la nova marca Producte Mallorca amb l’objectiu de donar-la a conèixer a tots els comerços de l’illa i fomentar la distribució del producte local en el mercat. El conseller insular de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, assenyala que “una de les mesures que més bona acollida té entre els diferents sectors és la creació de la marca Producte de Mallorca, ja que suposarà una identificació clara dels nostres productes a comerços, a grans superfícies, a plataformes en línia i també a l’exterior, cosa que contribuirà a promoure’ls”. En aquesta mateixa línia, molts municipis ja fan les seves campanyes de promoció. “Durant aquesta crisi sanitària hem sentit els clients més a prop que mai. Els convidàrem a explicar per què els agradava venir a comprar als comerços d’Algaida i vàrem rebre moltíssims de missatges. També amb el repartiment a domicili, hem tocat a les portes de molts veïns i amb aquest fet s’ha intensificat la relació que ja hi manteníem”, diu Teresa Garcies, la presidenta de l’Associació d’Empresaris i Comerciants d’Algaida.

A Esporles, l’Ajuntament i l’Associació d’empresaris estan a punt de llançar una targeta de fidelització, que donarà punts a mesura que els ciutadans vagin a comprar als comerços locals, uns punts que podran bescanviar per xecs regals, explica la regidora de Promoció Econòmica, Marian Castell. “Això, a més de fidelitzar els clients, ajudarà a obtenir les dades necessàries per poder fer estudis de consum i de demanda en clau local, perquè necessitam coneixement per planificar adequadament els negocis i les polítiques públiques”, afegeix. “També preparam una plataforma comercial que permet la venda en línia, perquè volem que en un sol clic tothom pugui saber què pot trobar i què tenen de diferent els comerços i les empreses d’Esporles”, afirma la batlessa, Maria Ramon.

“Si una cosa ens ha fet veure la crisi sanitària és la necessitat d’oferir finestres de venda alternatives si volem que el comerç i la indústria locals puguin obrir-se al món o mantenir-se actius en cas de nous confinaments”, explica en el mateix sentit la regidora de Comerç de Manacor, Maria Antònia Truyols. I és que a Manacor, a Inca i a molts altres municipis han posat en marxa plataformes de venda directa a la xarxa perquè les empreses i els comerços puguin mantenir l’activitat amb les botigues o les oficines tancades al públic.

“Si volem una economia forta, hem de fer créixer altres sectors i no només el turístic, tot i que l’hem de continuar cuidant”, assumeix el president de la FELIB, Antoni Salas. Per això, tots els municipis mallorquins s’han “compromès a fer feina per posar en marxa iniciatives que donin una nova vida al comerç, a l’agricultura i a les energies renovables”, concreta Salas. I qui té una aposta clara per diferenciar el poble i tot allò que s’hi pot trobar és Esporles. “Ens volem donar a conèixer com un municipi que cuida el medi ambient i el paisatge que ens envolta, perfecte per fer ecoturisme i esport a la natura i, per això, preparam rutes amb l’investigador Tomàs Vibot”, comenta la regidora de Promoció Econòmica del municipi, Marian Castell. “L’objectiu és donar a conèixer el passat industrial, històric i cultural i connectar-lo amb les propostes gastronòmiques, comercials i econòmiques que es poden trobar a Esporles”, afegeix. El president de la FELIB assegura que si tots els ajuntaments dediquen un poc d’atenció al medi ambient, a l’economia sostenible i a la producció local, “la incidència de totes aquestes petites accions pot ser brutal”.

Fires i mercats

Amb la desescalada i el final de l’estat d’alarma, els mercats setmanals s’amplien cada vegada més i incorporen els productes artesans. El sector de la venda ambulant n’ha estat un dels grans afectats i molts artesans que recorrien les fires i mercats n’han patit les conseqüències. A més de les ajudes econòmiques al sector artesà de les Balears que s’han posat en marxa, alguns ajuntaments ja pensen a activar iniciatives dedicades al sector. És el cas de l’Ajuntament de Marratxí, que amb els ceramistes fa feina per desenvolupar una web que permeti mostrar i vendre productes de fang. El Consistori també vol dedicar una part de la Fira de Tardor a la ceràmica perquè l’alerta sanitària obligà a suspendre la Fira del Fang d’enguany. “A més, volem donar continuïtat al showroom que instal·làrem en un dels majors centres comercials del municipi perquè pugui tenir continuïtat tot l’any i els ceramistes puguin mostrar i vendre les peces en un lloc preferent”, diuen fonts de l’Ajuntament de Marratxí.

Ajudes econòmiques

Tant el Consell com diversos ajuntaments han activat partides econòmiques per incentivar que els comerços i les empreses locals puguin mantenir la barrera aixecada. Per això, molts consistoris han actuat com una corretja transmissora de les subvencions que han posat en marxa les administracions supramunicipals. I en aquest sentit, els agents del Consell es desplacen als diferents municipis per ajudar els empresaris i comerciants a tramitar tots els ajuts que poden sol·licitar. A Marratxí, a més de complementar les ajudes públiques a les empreses i autònoms del municipi amb 410.000 euros, “feim feina per desenvolupar una plataforma web on tothom pugui veure i comprar la feina que fan els ceramistes del nostre municipi”, apunten fonts del Consistori. A Manacor, a part d’activar un fons de 450.000 euros per ajudar els autònoms i les petites i mitjanes empreses, han posat en marxa un punt d’informació per al sector comercial que també té l’objectiu de resoldre dubtes i d’ajudar el teixit empresarial a sol·licitar els ajuts públics que s’han posat en marxa.

Pel que fa al sector primari, el Govern ha comprat les darreres quatre setmanes 105 tones d’aliments locals que procedeixen de l’excedent i que s’han distribuït entre 18 entitats socials, cosa que ha beneficiat més de 63.000 persones. D’ençà que es posà en marxa la iniciativa el 18 de maig s’han adquirit 34.448 quilos de fruites i hortalisses, 7.994 quilos de carn i 62.590 litres de llet.

stats