Amanida de cucs, arròs amb grills, formigues estofades… Benvinguts a la cuina del futur

BarcelonaCucs en l'amanida, tapes de grills arrebossats, llagostes afegides a l'arròs, escorpins fregits… La idea pot resultar repugnant per a la majoria de la població occidental però alimentar-se d'insectes, fins ara una pràctica confinada a algunes zones del món, podria ser una cosa habitual d'aquí a uns anys. Fa temps que els bioenginyers investiguen sobre el tema, i les autoritats alimentàries –com la FAO– veuen en el seu consum l'única forma d'alimentar un món superpoblat. El govern britànic ha estat l'últim a afegir-se al suggeriment d'alimentar la població amb insectes. Ho ha fet amb un informe que acaba de veure la llum i que insisteix que menjar insectes no serà en el futur una opció, sinó una necessitat.

El repte d'alimentar un món superpoblat semblava estar situat, fins ara, en el terreny de la ciència. Fins ara els científics han solucionat la papereta: dels laboratoris n'han sortit les llavors, els antibiòtics, els mètodes de reg, els fertilitzants… que han permès una expansió mai vista de l'agricultura. Paradoxalment, l'esforç científic per produir el màxim d'aliments possible en el mínim temps possible té uns perniciosos efectes secundaris: sobreexplotació del sòl, desforestació per crear terrenys cultivables i consum d'aigua desorbitat. El planeta no es pot regenerar amb la rapidesa necessària per contrarestar la depredació humana.

Autorització europea

És en aquest context que el debat sobre els insectes, latent des de fa anys, ha tornat al primer pla de l'actualitat. I aquest cop no com una proposta més o menys excèntrica, una cosa relacionada amb la ciència-ficció. Per als experts, menjar insectes no és una cosa possible, sinó inevitable. Sembla que, ara sí, va de debò. Ara fa una setmana el Parlament Europeu va aplanar el camí per tal que l'agència de seguretat alimentària autoritzi insectes per al consum humà a Europa, on fins ara es venen i mengen de forma molt limitada.

Per què aquesta obsessió pels insectes? Per dos motius. El primer és que són molt més abundants i molt més fàcils de produir que, per exemple, les vaques (calen 8 quilos de menjar per produir un quilo de carn de vaca). I el segon és que resulten extraordinàriament nutritius. Si 100 grams de carn de vedella aporten 6 mg de ferro, alguns insectes n'aporten fins a 20 mg. Tenen moltes proteïnes i greixos. Però l'informe britànic apunta un altre motiu contundent: més insectes vol dir menys vaques i porcs; i això, afirmen, és bo per al planeta.

Fa una setmana l'advertiment de l'Organització Mundial de la Salut sobre els perills de consumir carn aixecava una enorme polèmica. En realitat, però, els estudis que vinculaven el consum de carn a determinats càncers eren coneguts, i feia anys que els nutricionistes advertien que menjar massa carn és un error que paguem car en termes de salut. Però la creixent demanda de carn arreu del món, conseqüència de modes i de la millora econòmica d'àmplies capes de la població, no només té conseqüències en l'àmbit de la salut, sinó que també contribueix a empitjorar els efectes del canvi climàtic.

Els problemes de la indústria de la carn

La indústria de la carn és enemiga del medi ambient per molts motius. D'entrada, perquè el creixent nombre d'animals requereix més i més terres per cultivar els cereals amb què són alimentats. Aquest ús intensiu de la terra empobreix el sòl i és al darrere de la desforestació d'àmplies zones del planeta. A més, requereix enormes quantitats d'aigua. Paradoxalment, el 70% de la terra que es cultiva al món no es fa servir per alimentar humans sinó animals. La indústria de la carn és responsable de bona part dels gasos d'efecte hivernacle que es produeixen, i genera una enorme quantitat de residus. Alguns experts afirmen que quan un ciutadà deixa de menjar carn ajuda més el planeta que si deixa de fer servir el cotxe.

No és, per tant, casual que l'informe del govern britànic l'hagi elaborat el departament responsable dels residus. És un informe que insisteix a veure en la carn un enemic del medi ambient, i en els insectes la solució al problema. Els experts que han elaborat el treball veuen en els insectes la millor manera d'alimentar una població que creix de forma insostenible i de fer front al canvi climàtic, els efectes del qual seran cada vegada més evidents i greus. Cal no oblidar que les dues coses van unides: com més població, més danys es causen a un planeta exhaust i incapaç de generar els recursos necessaris per a tanta gent. La sortida d'aquest cercle viciós és, per a molts, els insectes.

Versàtils i gustosos

Tot i que a Europa la idea de menjar insectes ens sembla una ocurrència repulsiva, a moltes parts del món formen part de la dieta habitual. El sud asiàtic, parts d'Àfrica i de l'Amèrica Central són llocs on el consum d'insectes és habitual i aquest consum no neix només de la necessitat sinó, en molts casos, del plaer. Els que en consumeixen afirmen que no només són molt versàtils (es poden preparar de moltes maneres, i es poden menjar sols o bé barrejats amb arròs, pasta o verdures) sinó que a més són molt gustosos. De fet, el gust d'alguns insectes recorda el de la carn, segons la forma com han estat preparats.

És indubtable, però, que una enorme bretxa cultural fa impensable que, si més no de moment, vegem insectes als plats de les nostres taules. No només no hi ha tradició de menjar-ne, sinó que la simple idea ens fa fàstic perquè estem acostumats a veure els insectes com a animals repugnants. L'informe del govern britànic que hi veu una solució al canvi climàtic creu que és una qüestió de temps, i que ens acostumarem a les erugues fregides com ens hem acostumat al sushi. Però no ho deuen tenir del tot clar perquè, de moment, suggereixen que els insectes es facin servir no per alimentar persones… sinó per alimentar els animals… que seran consumits per les persones.