LA CIUTAT ENVAÏDA

Els infants estaran més protegits

Un altre element de gran relleu a començament del segle XX fou l’augment de la valoració de la infància

Un altre element de gran relleu a començament del segle XX fou l’augment de la valoració de la infància, que es va traduir en una major inversió en el benestar d’aquest sector de la població i en la millora de les seves condicions sanitàries. El 1904 s’aprovava per primera vegada una llei estatal amb aquesta finalitat. Això no era aliè a la difusió de la pediatria, que es començà a implantar per diverses vies, com veurem a continuació.

De fet, no poques iniciatives en aquest camp varen tenir un origen privat, per bé que acabaren també sota patrocini públic. Per exemple, seguint una iniciativa d’Alexandre Rosselló (1853-1923), la Diputació va crear el 1895 -o va ajudar a fer-ho- l’anomenada Societat Protectora de la Infància a Palma, que també gaudia d’una subvenció de l’Ajuntament.

Aquesta entitat fou un veritable precedent de les Gotes de Llet creades poc temps després a les principals ciutats de l’Estat. A Palma, la primera es va obrir el gener de 1907, sota la direcció del metge Josep Mir Mir, el qual també treballava a la Inclusa. Tot i que es tractava d’una iniciativa particular, s’ha de remarcar que no hauria pogut subsistir sense les subvencions de l’Ajuntament i de la Diputació. Entre altres funcions, tenia un servei de dispensa de llet, sense la pretensió de substituir la lactància materna ni tampoc relegar la mercenària, sinó que es tractava de facilitar llet de la millor qualitat i convenientment preparada a aquelles mares que, segons la prescripció del metge, no podien alletar el seu fill, per un motiu o un altre. Els nins atesos eren degudament registrats i objecte d’un seguiment setmanal. En cas de detectar-se una malaltia, eren visitats per un metge i, si presentaven un quadre infecciós (rosa, pigota o tos ferina, principalment), no podien acudir al consultori per evitar contagiar els altres nins. A més, amb les Gotes de Llet s’iniciava una primera campanya de puericultura. Això es concretava mitjançant l’anomenada Escuela de Madres, on havien d’assistir un dia determinat de la setmana totes les mares o encarregades de la lactància dels nins. (extret de La lluita per la vida, pàg. 169).

Al marge d’aquesta beneficència que podem considerar mixta (privada i pública) es va desenvolupar en la mateixa època una caritat privada, que va gaudir d’una gran importància a Mallorca, especialment a càrrec de les Germanes de la Caritat, les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia i les Germanes de l’Empar, terciàries agustines, a les quals s’afegiren a principi del segle XX altres congregacions, com les Germanes dels Sagrats Cors, les quals preparaven les futures mares en els principis de la puericultura. Per últim, s’ha de remarcar que totes aquestes congregacions suposaven una xarxa assistencial sense parangó a la història, que abastava tota l’illa, per bé que, per descomptat, no deixaven de costat la doctrina catòlica.

EDICIÓ PAPER 15/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF