Societat 10/10/2020

La indústria s’enfonsa i s’inicia el canvi de model

Després de la postguerra, Mallorca no va poder importar les matèries primeres necessàries per crear productes que després s’exportassin

Revisat Per Elisabeth Valle
3 min

La crisi industrial iniciada en la postguerra es va perllongar. Mallorca no va poder importar les matèries primeres necessàries per crear productes que després s’exportassin, ja que la Segona Guerra Mundial havia trencat les rutes habituals de comerç internacional. A més, Espanya va emprendre la política autàrquica, ben establerta durant el règim franquista, ja que no volia dependre excessivament d’Itàlia i Alemanya, que la pressionaven per entrar en guerra.

Aquesta crisi de subsistències seria pitjor a Palma que a altres llocs de la Península. La mancança d’aliments i altres productes, com, per exemple, l’electricitat i el carbó, va ser intensa els dos o tres primers anys després de la guerra i va anar minvant al llarg del decenni fins a arribar als anys 50.

Durant aquests anys, Palma va patir la crisi econòmica més greu del segle XX i el nivell de vida va retrocedir considerablement. Per eludir la seva responsabilitat, el règim franquista va fabricar un relat distorsionat de la realitat que encara continua vigent en moltes persones. Segons aquest relat àmpliament difós i repetit, la culpa de la fam a Mallorca la va tenir la República i va ser gràcies a l’impuls que el règim de Franco va donar al turisme que Mallorca es va salvar de la pobresa i la fam.

Durant la Guerra Civil, les demandes de productes del bàndol nacional feien que la indústria del calçat i del tèxtil cresqués d’una manera intensa. L’exèrcit, sota el comandament de Franco, va encarregar milers de botes de soldats. La història es repetia, ja que havia passat el mateix amb la guerra de Cuba. Aquesta intensa activitat compensava la paralització del turisme, que fins el 1945 no va recuperar les xifres de turistes del 1935, aquesta vegada gairebé exclusivament amb turistes espanyols. Segons les dades del Butlletí de la Cambra de Comerç del 1930, les estades turístiques de Mallorca varen ser 238.400, mentre les del 1935, un any abans de la guerra, varen ser 440.743, gairebé el doble. Aquesta ruptura econòmica va generar una disminució molt important de tota l’activitat ciutadana. El tramvia va transportar 12.903.000 viatgers el 1940 i el 1945 va baixar a 9.840.052, un descens de gairebé tres milions. Les llicències d’obres privades fetes per arquitectes varen passar de 739 el 1940 a 128 el 1945.

Un exemple per il·lustrar la crisi de la indústria en general, i del sector de l’adobament de la pell en particular, el trobam a l’informe de l’any 1940 de la Cambra de Comerç de Mallorca: “La situació, en termes generals, que travessa la indústria d’adobament, és precària en extrem pel que fa a aquells industrials dedicats al cuir boví, fins al punt que pot calcular-se que s’adoba durant un mes el que en temps normals s’adobava en dos o tres dies com a màxim”.

No ens cansarem de dir que l’economia de Mallorca i de Palma abans de la guerra era una de les millors d’Espanya. El Producte Interior Brut creixia els anys 20 a un ritme d’un 4,47%, mentre que la mitjana d’Espanya ho feia al 2,58%. En canvi, durant els anys 40 Mallorca gairebé es va paralitzar, ja que va créixer un 0,41%, mentre que Espanya ho feia un 1,98%, segons les investigacions de David Ginard. La indústria es va enfonsar, i passà a donar feina al 39% de la població activa a tan sols el 18% a finals dels anys 40. Segons Enrique Moradiellos, “[…] en efecte, el 1950 tots els indicadors econòmics continuaven estant por davall dels nivells anteriors a la Guerra Civil o a la mateixa altura”.

Aquest enfonsament industrial fou tan important que no tornà a recuperar mai el mateix nivell de rellevància, com bé ens il·lustren Carles Manera i Elisabeth Valle al seu article sobre la desindustrialització a Balears. Va significar l’inici d’un canvi de model econòmic, estructurat fins abans de la Guerra Civil per una agricultura dominant, una indústria que creixia i uns serveis a l’alça. Un model de desenvolupament que havia donat un creixement notable de Mallorca fins a la guerra. Des dels anys 40 el pes de la indústria respecte dels serveis fou cada cop menor, i arribà a la situació actual en què la indústria genera només el 7% dels llocs de treball, pel 82% al sector del serveis.

stats