Barcelona rebutja la sentència del Procés i demana la llibertat dels presos

BarcelonaS'ha negociat fins a l'últim sospir, però finalment l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat un text de rebuig a la sentència del Procés que demana l'alliberament immediat dels presos polítics i defensa el dret a l'autodeterminació com a via de solució del conflicte. El text l'han pactat ERC i Junts per Catalunya, que són les forces que l'han presentat, i la formació d'Ada Colau, que és qui hi ha afegit matisos per permetre'n la tramitació. El PSC, en canvi, hi ha votat en contra, com també han fet Ciutadans, el PP i Barcelona pel Canvi. No ha sigut l'única divergència entre socis de govern. Els socialistes també han pactat amb el PP un text per demanar que es quantifiquin els danys econòmics dels aldarulls que no ha comptat amb el suport dels comuns, que han considerat que hi ha fets, com les quatre persones que han perdut un ull, que no es poden dimensionar econòmicament. El text del PP no ha sumat prou vots per tirar endavant.

La proposició de rebuig a la sentència que sí que s'ha aprovat s'havia d'haver discutit la setmana passada en un ple extraordinari que, el dia abans de celebrar-se, l'alcaldessa va decidir suspendre tenint en compte els disturbis que s'estaven vivint al carrer. Les forces independentistes, però, van decidir portar la mateixa proposta al ple ordinari d'aquest divendres. Al text s'hi han introduït canvis fruit de la negociació amb els comuns.

Ara, per exemple, ja no parla d'establir urgentment contactes internacionals per forçar l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, sinó que s'acorda traslladar el contingut del text a les institucions catalanes i espanyoles i a les instàncies internacionals de les quals participa Barcelona. També es recull que es vetllarà perquè la ciutadania es pugui mobilitzar contra la sentència de manera pacífica –i especificant el rebuig a la violència– i no que la ciutat se suma a aquesta mobilització, com en el text inicial. Per a les forces independentistes, el text aprovat conté tots els punt importants. Des del rebuig a la sentència fins a la demanda d'alliberament dels presos i la defensa del dret a l'autodeterminació. Amb tot, tant Ernest Maragall (ERC) com Elsa Artadi (JXcat) han admès que és un acord de mínims. La proposició ha sumat 25 dels 41 vots del ple.

Des de Barcelona en Comú, Jordi Martí ha considerat "indispensable" que el ple manifestés el rebuig a una sentència "injusta". "Per molts errors que hagin comès, la sentència és injusta", ha apuntat, i ha afegit: "Mentre hi hagi presos no hi haurà solucions. Els comuns han remarcat, amb tot, que no comparteixen l'estratègia actual dels independentistes i objectius com el del referèndum immediat que el mateix Maragall ha verbalitzat en el ple.

El socialista Jaume Collboni ha defensat la negativa del seu partit al text al considerar que la sentència ha de ser acatada i que el judici s'ha fet amb transparència i garantint el dret de totes les parts. "No volíem arribar a aquest punt, però hi hem arribat i Barcelona n'ha pagat les conseqüències com a escenari del conflicte", ha dit. Segons el primer tinent d'alcalde, l'Ajuntament de Barcelona ha governat "per a tothom" amb la gestió de les mobilitzacions, però també ha considerat que no ho han fet així el Govern ni específicament el president Quim Torra, a qui ha acusat de ser part del problema que s'ha viscut aquests dies. "No repetim errors", ha demanat.

"Governar vol dir prendre partit pels drets i les llibertats", ha defensat el cap de files d'ERC, Ernest Maragall, en la seva intervenció, en què ha demanat respondre des de la institució als clams de llibertat que arriben des del carrer. "Tots hem cedit per negociar el text", ha reconegut el republicà, que ha titllat el text "d'acord de mínims". També Elsa Artadi, de JxCat, ha entès que la proposta és de mínims però "necessària" per condemnar una sentència "injusta". Artadi ha lamentat que el govern municipal no hagi presentat cap iniciativa en aquest sentit i que l'alcaldessa suspengués el ple en què s'havia de discutir inicialment el text. La portaveu de JxCat ha preguntat a tots els regidors si eren capaços de dir mirant a la cara que Joaquim Forn mereix deu anys de presó. "No està bé deixar de dir segons què en públic", els ha retret, i ha fet una crida a eliminar la deshumanització de l'adversari. Artadi ha criticat que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, vingués a Barcelona i no dediqués ni una paraula als manifestants ferits, i que, a més, no respongui a les trucades del president Torra. "El més greu no és on és el PSOE, sinó on és el PSC" , ha criticat després de remarcar que diumenge Miquel Iceta "es manifestarà amb la ultradreta".

Des de Cs, Luz Guilarte ha elogiat el treball de les forces de seguretat i la separació de poders. "A Espanya no hi ha presos polítics, sinó persones condemnades per delictes molt greus contra els drets i les llibertats de tots", ha defensat. Josep Bou, del PP, ha definit el text com una mostra més de la "ràbia generada pel final del Procés". Per a Bou, és una falta de respecte a la "Catalunya callada". Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi, ha defensat que el "gran problema" és que els independentistes "han fracassat", que "no hi haurà independència" i que s'ha posat molts catalans en un "cul de sac". "Els heu enganyat", ha assegurat.

Divergències PSC-comuns

El text de condemna no ha sigut l'única desavinença entre els socis de govern municipals. Comuns i socialistes també han votat diferent les propostes de l'oposició sobre les protestes motivades per la sentència. Els socialistes han donat suport a una proposició del PP per condemnar els "fets violents" que s'han viscut a la ciutat amb les mobilitzacions i per quantificar els danys materials que han ocasionat. El text, que no s'ha aprovat, l'han pactat populars i socialistes i recollia la necessitat de fer un informe detallat sobre els costos i els desperfectes ocasionats. El que ha caigut del text fruit de la negociació amb el PSC és la reclamació a Òmnium, l'ANC, el Tsunami Democràtic i el president de la Generalitat els costos de les destrosses. Per a Cs, que ha votat a favor de la proposta, igual que el grup de Manuel Valls, el PP s’ha deixat "descafeïnar" el text amb el pacte amb els socialistes. De fet, el ple no ha aprovat una proposició de Cs que demanava al consistori que es personés com a acusació particular en totes les causes que s'obrin amb motiu dels aldarulls.

"Estem d'acord amb el text final", ha resumit el socialista Jaume Collboni a l'hora de justificar la posició del seu partit. Collboni ha demanat garantir el dret a manifestar-se lliurement però, al mateix temps, assegurar que els que no secunden les mobilitzacions puguin fer el seu dia a dia amb normalitat. "Ho hem aconseguit i ho seguirem fent, i seguirem condemnant la violència i defensant l'actuació dels cossos de seguretat", ha dit.

El grup de Colau ha votat en contra del text del PP perquè ha considerat que s'ha de poder discutir sobre l'actuació dels cossos policials, que tenen el monopoli de l’ús de la força. "Si no, els estem donant impunitat", ha dit el regidor Jordi Martí, que ha apuntat que han vist moltes coses que no els han agradat. Martí ha explicat que van demanar que el text portés una crítica a l’ús de pilotes de goma. Perdre un ull, ha dit el regidor, no s'inclou en els càlculs de danys econòmics. "Haurien de denunciar que tres joves i un adult han perdut un ull a la nostra ciutat", ha dit. "Una actuació policial ha de ser qüestionable", ha remarcat el republicà Jordi Coronas, que ha ccriticat que no es poden quantificar aspectes com el cost que tindrà la sentència per als presos. "El cost real no el sabrem fins d'aquí uns anys, i aquest és el cost que ens hauria de preocupar", ha apuntat.