SOCIETAT

L’incivisme omple de residus les voreres de les carreteres i el camp

La gran quantitat de brutícia que genera el trànsit i el cicloturisme es converteix en una amenaça real per als terrenys de conreu

La presència de plàstics en el medi rural va creixent sense fre. Els entorns més propers als grans eixos viaris i a les carreteres secundàries de Mallorca, que en total sumen 1.750 quilòmetres, són plens de residus que s’incrusten en els hàbitats de moltes espècies animals i varietats vegetals. Els residus contaminants dels espais urbans i camins rurals que es deixen sense recollir acaben també en els camps de conreu o als torrents, empesos pel vent o transportats per la pluja, i d’aquí a la mar.

La irresponsabilitat i l’incivisme deixen petjada. Bosses, llaunes, botelles de vidre i de plàstic, encenedors, bolquers, trossos de cobertes de rodes i embolcalls de tot tipus omplen les voreres dels vials i generen un fort impacte a foravila. Hi contribueixen conductors, passatgers i cicloturistes desaprensius.

De tant en tant, les brigades de les concessionàries de manteniment de les carreteres netegen els residus dels indrets afectats. A diferència de les platges i zones properes als nuclis turístics, i en tractar-se de manera majoritària de terrenys privats, en poques ocasions l’entorn rural és objectiu de les diades ecològiques.

La Llei de residus i sòls contaminats, aprovada a principis d’any, serà un dels instruments legals per combatre la degradació, però no serà la panacea si no hi ha un canvi d’actitud social, segons reconeixen els col·lectius implicats en la defensa de la biodiversitat.

La dispersió de plàstics té una afectació directa en la imatge del territori i un perill extrem de malmetre la cadena productiva dels aliments que dona la terra. Els plàstics i els microplàstics no són només una amenaça real per al medi marí, sinó també per al terrestre.

“En general, tenim un problema amb tots els plàstics que queden espargits i saturats. Els rajos ultravioleta provoquen que es fragmentin i entrin dins la cadena tròfica. Per això, ens cal aplicar mecanismes per tal d’evitar que arribin a l’entorn, perquè el model de consum no ho afavoreix gens i en tenim quantitat astronòmiques”, es lamenta Aurora Ribot, consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca.

Sistema de dipòsit i devolució

Ribot es mostra partidària de l’aplicació del sistema de dipòsit i devolució d’envasos (SDDE) com una de les solucions, perquè “es tracta d’una mesura regulada a la Llei de residus i que pot ajudar a crear consciència”. El Consell té en estudi diverses accions de conscienciació, però l’elecció de les que s’hagin d’aprovar “s’hauran d’adaptar al pressupost”.

En tota la cadena de reciclatge de residus sòlids urbans, la matèria orgànica es deriva cap a la creació de compost a Son Reus. Però diversos estudis a Alemanya han constatat que en aquest tipus d’adob hi ha microplàstics, de vegades en percentatges superiors als detectats a la mar. “En tot el procés i control de qualitat del compost, fet a partir de la matèria orgànica, es realitza un triatge abans del procés de compostatge. A més, de compost n’hi ha de diversos tipus, perquè es classifica segons la qualitat. Ara bé, no podria garantir que alguns petits residus es filtrin dins tota la massa que es processa”, matisa la consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca.

Puresa del compost

Tirme és el punt de dipòsit dels residus de les operacions de neteja de les voreres del vials de les carreteres. Els registres d’entrades de residus, majoritàriament plàstics, i de podes, que consten en els arxius procedents del departament de Carreteres de la Conselleria de Mobilitat i Infraestructures, constaten un descens prou significatiu, ja que s’ha passat de les 3,4 tones de residus de 2015 a les 1,8 tones de 2018. Però fins al mes de juny d’enguany hi ha hagut una remuntada amb 2,6 tones comptades, dades que procedeixen de dues de les quatre concessionàries de manteniment dels eixos viaris de major densitat de trànsit a l’illa, segons informa la Conselleria de Mobilitat i Infraestructures.

Des de Tirme expliquen que “per al d’evitar la presència d’impropis en la producció del compost, com ara el plàstic, se’n du a terme un tractament previ i un de posterior amb la finalitat de retirar tots aquells materials no biodegradables (a l’entrada) i els que no són compost (a la sortida). Com a prova del rigor en el procés, l’adob que comercialitzam està registrat en el Registre de Fertilitzants i Afins del Ministeri” d’ Agricultura.

Les carreteres de major trànsit són les més brutes 

Els vials on s’acumulen més plàstics són aquells de major trànsit. El tram més contaminat és la via de cintura (Ma-20). Aquesta i les Ma-01 (Portopí-Andratx), Ma-19 (aeroport) i Ma-15 (Palma-Manacor) tenen un servei de manteniment que s’ocupa de la retirada de plàstics i del desbrossament. El de la Ma-15, Pamasa, assegura que la neteja es fa dos pics a l’any. D’altra banda, la Prefectura Provincial de Trànsit explica que “no es preveu una sanció per tirar un plàstic com a tal, sinó per la situació de risc circulatori que pot crear llançar algun objecte. La multa pot anar de 100 a 200 euros”. Trànsit, de les 5.820 multes del 2018, no du un registre específic de les sancions imposades per aquest tipus de comportament.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF