Els incendis es mantenen a la baixa per cinquè any consecutiu

Les 26 hectàrees cremades fins ara suposen una millora, tot i que el perill continua fins a final d’octubre

Les Illes Balears han registrat enguany 57 incendis, que han cremat un total de 26,64 hectàrees, fet que suposa una important baixada sobre la temporada de l’any passat, tot i que la campanya contra incendis no es tanca fins a final d’octubre. El més destacat és que per cinquè any consecutiu s’han superat els dos mesos de temporada alta sense incendis de magnitud.

Mallorca ha concentrat la major part d’incidents, 35, que han cremat 25 ha; Menorca ha registrat 5 sinistres; Eivissa, 15, i Formentera, 1.

L’any passat el nombre de sinistres va ser de 93, 14 dels quals varen ser qualificats com a incendis i 79, com a conats (menys d’una hectàrea afectada). La superfície cremada va ser de 167,3 ha. Per illes, Mallorca va registrar 61 incidents, un 66% del total, en què es destruïren 119 ha, el 71% de la superfície total. Menorca només va registrar un sinistre, que no va tenir incidència, i Eivissa, 26 incidents amb 18,5 ha. A Formentera, hi va haver 5 sinistres amb 29 ha afectades.

Del total de superfície cremada a les Illes, 48,8 ha foren arbres; 87,2, matolls, i 31,2, pastures i canyet. Només 9 dels incendis varen provocar l’alarma nivell 1 del pla Infobal i dos arribaren al nivell 2.

Pel que fa a superfície o gravetat, els incendis de Síller (Pollença), amb 79 ha; els dos de Cala Saona (Formentera), amb 14 i 10 ha; el de Cala Gració (Sant Antoni de Portmany), amb 5 ha, i el de Míner Petit, amb 18 ha afectades, varen ser els més importants.

De tota manera, l’evolució de les dades en els darrers anys és positiva en comparació amb anys de forts incendis. Els dos pitjors exercicis dels darrers deu varen ser el 2011 i el 2013, quan es cremaren 2.342 i 2.845 ha de sòl forestal, respectivament. Aquests xifres no tenen res a veure amb les registrades els darrers quatre anys: 60 ha el 2014, 106 el 2015, 229 el 2016 i les 167 esmentades de l’any passat.

El 58% dels incidents registrats l’any passat varen ser a causa de negligències i causes accidentals, un 25% foren intencionats, i un 9%, per causes naturals.

La campanya contra incendis es du a terme entre l’1 de maig i el 15 d’octubre. El fet de tenir una primavera relativament humida ha possibilitat que per enguany el risc hagi estat normal i no hagi obligat a avançar l’inici de la campanya.

Restriccions

Durant el temps que dura la campanya, no es pot fer foc en cap terreny forestal de les Balears ni a menys de 500 metres d’aquests, a excepció de qui disposi d’una autorització administrativa especial.

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca considera que la responsabilitat ciutadana en matèria de prevenció és vital, ja que prop del 90% dels incendis s’originen per negligències, accidents o de manera intencionada.

Medi Ambient demana a la ciutadania una cura especial durant aquests mesos amb els cigarrets, l’ús de maquinària, les cremes de restes vegetals i l’ús de material pirotècnic. De fet, enguany ha posat en marxa una campanya de sensibilització destinada als turistes. L’acció ha consistit en l’edició i distribució de 75.000 adhesius per ser col·locats als cotxes i a les instal·lacions de les empreses de l’Associació de vehicles de lloguer a les Illes Balears (Aevab), que ha col·laborat amb aquesta iniciativa.

Mitjans terrestres i aeris

L’operatiu de Medi Ambient per a aquesta campanya ha estat integrat per 350 persones, entre les quals hi ha enginyers tècnics forestals, agents de medi ambient, capatassos i components de brigada, personal d’autobomba, vigilants, mecànics i tripulacions dels mitjans aeris.

Les Illes disposen d’un avió de vigilància i coordinació (Gavina), com també de de dos avions a Son Bonet, un a Eivissa i un a Pollença. S’ha adquirit una nova aeronau per substituir l’Air Tractor AT802, que pilotava Antonio Alfaro i que es va estavellar el mes de juny a Pollença. També hi ha disponibles per a tasques d’extinció cinc helicòpters: tres a Mallorca i un a Menorca i a Eivissa.

Per a aquesta campanya s’ha ampliat el contracte dels treballadors de reforç de l’Institut Balear de la Natura (Ibanat), que fins ara treballaven durant quatre mesos i enguany han passat a tenir contractes de sis mesos, per reforçar el dispositiu durant més temps. També es s’amplia la formació tècnica i la preparació física per millorar la seguretat de les brigades d’extinció d’incendis.

Quant als recursos materials en l’operatiu d’extinció d’incendis, enguany s’hi han afegit tres autobombes forestals més. També s’han fet millores operatives i logístiques a la base de mitjans aeris de Son Bonet, a Palma, amb una nova base modular, i s’ha innovat en tecnologia amb càmeres de vigilància automatitzades, a Santa Magdalena i el Toro (Menorca).

Grans incendis

L’incendi més gran registrat a les Illes durant els darrers anys ha estat el de la zona d’Andratx, Calvià i Estellencs, que el 2013 va cremar més de 2.300 ha.

Els altres dos de gran importància es varen registrar a Eivissa. A la serra de Morna es varen destruir el 2011 un total de 1.576 ha, mentre que l’any anterior a Benirràs es varen cremar unes 344 ha i evacuar residents de la zona.

L’autoprotecció de les finques, clau per evitar el perill per a les persones

Tot i els bons resultats de les campanyes contra incendis dels darrers anys, el cap del Servei de Gestió Forestal del Govern, Luis Barbiela, destaca que això és simplement un fet conjuntural pel qual cal felicitar tots els implicats en aquestes tasques, però adverteix que no es pot abaixar la guàrdia contra el foc, ja que el perill cada vegada és més gran a causa de diversos factors.

Barbiela explica que cada vegada és més gran el perill de tenir incendis forestals “més extensos, intensos i perillosos”, principalment per la continuïtat més gran dels boscos i la presència de residències dins zones forestals o a les proximitats. També destaca l’efecte negatiu del canvi climàtic en la lluita contra el foc.

Per Barbiela, cal conviure amb una cultura del risc per combatre la vulnerabilitat al foc, ja que alguns incendis, com els de l’any passat a Galícia i Portugal, es varen traduir en la pèrdua de vides.

El cap del Servei de Gestió Forestal del Govern indica que el perill és real, fet que fa necessari articular una resposta basada principalment en la prevenció, perquè, una vegada els incendis comencen la seva evolució, pot ser molt complicada d’encertar i el seu control no està sempre garantit, malgrat els mitjans que es tenen.

Per això destaca que l’autoprotecció per part dels ciutadans és fonamental. “S’ha de confiar en els professionals que lluiten contra el foc, però també és necessari no deixar-ho tot en mans d’aquestes persones; un mateix ha de ser responsable de prendre mesures per evitar un perill que és molt real”, comenta el responsable de l’Executiu.

Assegurar les parcel·les

Sobretot les persones que viuen en zones forestals, que cada dia són més, han de tenir cura de la seva parcel·la per poder estar segur en cas d’un incendi a la seva zona. Per exemple, és necessari evitar la continuïtat del bosc per tal que no arribi a les cases, per la qual cosa no es recomana la utilització d’arbres, com els xiprers, per marcar els límits d’un solar que està en una zona boscosa. Dins la parcel·la també s’ha d’evitar aquesta continuïtat boscosa. Així és necessari anar podant els arbres i deixar almenys tres metres de distància entre les copes. La mateixa distància, com a mínim, es recomana entre la façana de les cases i els arbres. Tampoc no és convenient que les copes dels arbres se situïn per damunt els sostres de les cases.

Barbiela insisteix que això són mesures preventives molt fàcils de dur a terme, però que poden ser fonamentals en un moment donat per salvar la vida de les persones que viuen en una zona forestal on s’ha declarat un incendi.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF