Societat 07/07/2019

L’incendi de l’Ebre obre el debat d’un pla pel despoblament rural

Les administracions encara no xifren les ajudes als afectats pel foc

Oriol Gracià
3 min
Vista general de l’àrea de la localitat de Maials afectada pel foc.

FlixL’incendi de la Ribera d’Ebre, que fa una setmana va arrasar més de 5.000 hectàrees i que els bombers encara no donen per extingit, ha fet posar damunt la taula el debat sobre el despoblament rural que pateix no només l’Ebre, sinó també altres zones de Catalunya. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va anunciar ahir que la Ribera d’Ebre serà la següent comarca on s’implementarà el programa País viu, país d’oportunitats, que el mes de juny ja s’ha posat en marxa a les comarques de la Terra Alta, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Així mateix, al setembre es crearà una comissió interdepartamental específica de la Ribera d’Ebre “per començar a definir les estratègies que permetin lluitar contra el despoblament, l’envelliment i el retrocés econòmic dels territoris rurals, una situació agreujada a causa de l’incendi”. “Es tracta de promoure polítiques transversals que vagin més enllà de la gestió forestal i el desenvolupament de l’agricultura”, va afegir Budó.

La consellera ho va anunciar ahir al migdia a Flix, després d’una reunió per definir el pla de xoc i donar una resposta coordinada als afectats pel foc de la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues. A la trobada es van abordar quines ajudes eren les més idònies i es va elaborar una diagnosi que ha de permetre reparar els danys que han patit els vuit municipis afectats per l’incendi.

A la mateixa reunió, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va posar èmfasi en la necessitat de coordinar les administracions per trobar solucions tant immediates com a llarg termini. De moment, encara no s’han esmentat xifres sobre les ajudes ni el nombre d’afectats. “Hem ofert suport tècnic i logístic als ajuntaments que ho necessitin per quantificar els desperfectes i començar a fer el peritatge. Tan bon punt ho tinguem clar, accelerarem la implementació de mesures perquè els pagesos que ho han perdut tot necessiten urgentment arranjar els sistemes de reg i reprendre l’activitat a les finques on sigui possible”, va dir Cunillera.

Un territori més resistent

L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, va destacar “la voluntat d’entesa entre les diverses administracions i també la implicació d’agents econòmics i socials involucrats en la represa de l’activitat”. “Les diputacions de Tarragona i Lleida també hi poden jugar un paper molt important per reparar xarxes de camins o coordinar brigades de retirada de la biomassa dels boscos”, va explicar. Els alcaldes presents a la reunió també van transmetre la seva inquietud més enllà de la catàstrofe forestal. “Cal definir cap on volem anar i treballar per un model de territori més resistent als incendis, amb un mosaic agroforestal més ric del que teníem fins ara. En aquest àmbit hi ha de jugar un paper important la transferència tecnològica i de coneixement”, va concloure ahir Barbero.

A partir de dilluns ja s’han programat reunions tècniques per definir les accions concretes que es posaran en marxa. A més de la Generalitat, el govern espanyol i els ajuntaments, en la reunió també hi van participar representants dels consells comarcals, les diputacions i la Universitat Rovira i Virgili, que es va posar a disposició per analitzar l’incendi i repensar el futur.

Campanya de solidaritat

Paral·lelament, ahir al matí es va presentar la plataforma Rebrotem, impulsada per unes quantes entitats civils, que vol aglutinar les campanyes de solidaritat amb els afectats. Des d’aquest cap de setmana han posat en marxa una campanya de micromecenatge per recollir diners. A més, ofereixen la possibilitat d’apadrinar hectàrees de l’incendi i han creat una línia de marxandatge per poder disposar d’ingressos i sufragar les despeses més urgents.

stats