La imparable desafecció religiosa dels ciutadans balears

El nombre de creients disminueix i només un 7,2% dels ciutadans compleixen amb la tradició d'anar a missa

La desafecció religiosa dels ciutadans de les Illes Balears augmenta lentament, però també inexorablement. Així ho reflecteix un estudi de la Fundació Gadeso, que evidencia una disminució del nombre de creients en totes les franges d'edat de la població illenca.

Si a l'estudi de novembre de 2017, un 63% dels ciutadans es declarava creients, la xifra aquest gener és d'un 62%. Els no creients han passat del 29% al 30%, i aquells que prefereixen no contestar aquest tipus de qüestions es mantenen en un 8%.

Diferències d'edat

L'edat és un factor fonamental a l'hora de valorar l'acostament a la religió dels ciutadans illencs. Mentre que un 56% dels joves entre 16 i 29 anys es declara no creient, aquest percentatge disminueix fins al 9% en el cas de les persones més grans de 65% anys.

El mateix passa amb els creients. Mentre que un 88% de persones més grans de 65 anys es declara creient, només un 30% ho fa en el cas dels joves. Quant a la franja que va dels 30 als 44 anys, un 59% es declara creient (un 60% a fina de 2017) i un 36% reconeix ser no creient (un 35% en l'anterior enquesta). El 73% de la població entre els 45 i els 65 anys es declara creient, i el 17% afirma ser no creient.

La creença i la pràctica

D'entre els creients de les Balears, un 79% afirma ser catòlic, mentre que un 21% practica una altra religió. En el cas dels musulmans i protestants, la immigració ha fet que n0augmenti la presència, la qual ha passat a ser d'un 11,8% i 7,2%, respectivament. A l'anterior estudi de novembre de 2017, el percentatge de musulmans i protestants va ser del 10,3% i 4,9%.

Entre els catòlics, només un 41% afirma que és practicant, encara que aquells que compleixen amb l'obligació d'anar a missa els diumenges i els festius només són un 7,2% del total de la població, és a dir, entre 70.000 i 75.000 persones.

Posicionaments davant diverses situacions socials

Quant al posicionament dels ciutadans de les Illes davant d'algunes qüestions polítiques i socials que han contrariat les postures oficials de l'Església, l'estudi de Gadeso dedueix una notable desafecció respecte de les postures eclesials. L'única qüestió que no suscita un suport majoritari és l'adopció d'infants per part de parelles homosexuals, que només compta amb un 43% de suport.

També crida l'atenció el poc suport que tenen el sistema de finançament de l'Església catòlica a l'Estat espanyol (només un 11%) i el concordat amb el Vaticà (amb el suport d'un 12% de la població illenca).

El papa Francesc

Quatre anys després del nomenament del papa Francesc com a màxima autoritat de l'Església catòlica, l'estudi de Gadeso deixa en evidència que l'entusiasme inicial que generà s'ha refredat. Mentre que a final de 2017, un 56% dels ciutadans valorà la seva gestió positivament, aquesta xifra ha minvat fins al 54%. A més, el percentatge d'aquells que valoren negativament la figura del papa, ha passat del 16% al 26%.

La tolerància amb els casos de pederàstia ha passat factura, i apareix com la principal assignatura pendent de Francesc (així ho pensa un 98% dels consultats). La necessitat de redefinir el paper de l'Església dins la societat i d'ampliar el rol de la dona dins d'aquesta institució són altres dels punts assenyalats pels enquestats.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF