Societat 16/04/2019

Sense tots els colors del verd no som res

La disminució de la diversitat vegetal té impactes sobre la resta d’éssers vius, els humans inclosos

Toni Pou
5 min
A dalt, flors al costat dels camps de conreu. A baix, roselles entre vinyes.

BarcelonaSi mentre llegiu aquest diari esteu dinant, sapigueu que quan torneu a la vostra rutina haurà desaparegut una espècie d’ésser viu de la faç de la terra. Els biòlegs estimen que cada hora s’extingeix una espècie. Això no era així abans de l’aparició de l’espècie humana. Els paleontòlegs calculen que fa 300.000 anys, abans que els Homo sapiens ens escampéssim per tot el planeta, s’extingia una espècie de cada deu milions d’espècies l’any. Des de llavors, com a conseqüència de l’activitat humana, aquest ritme s’ha accelerat fins a multiplicar-se per algun valor pròxim a mil, de manera que es pot dir que s’estan extingint unes deu mil espècies cada any. Aquest ritme endimoniat, a més, s’accelera de tal manera que els biòlegs estimen que es podrien haver extingit la meitat de les espècies actuals cap a finals de segle.

Vivim en un planeta desconegut. Dels deu milions d’espècies d’éssers vius que els biòlegs més conservadors estimen que viuen a la Terra, només se n’han descrit i classificat poc més de dos milions. Desconeixem, per tant, gairebé el vuitanta per cent de la vida amb qui compartim casa al sistema solar. Això no hauria de suposar un problema sinó un repte. Amb les eines computacionals disponibles i la capacitat actual de seqüenciar la informació genètica, el ritme de descoberta de noves espècies pot augmentar exponencialment respecte el passat. La qüestió veritablement seriosa és que el nombre d’espècies no para de disminuir.

Un procés irreversible

Alguns experts, com el biòleg de Harvard Edward Wilson, assenyalen que la pèrdua de biodiversitat és un problema fins i tot més greu que el canvi climàtic. Amb la voluntat i l’activitat coordinades de tota la humanitat, una circumstància poc probable ara com ara, es podrien arribar a mantenir els efectes del canvi climàtic dins d’uns límits no catastròfics. L’extinció d’una espècie, però, és irreversible. Un cop desapareguda no es pot recuperar. D’extincions massives n’hi ha hagut cinc al llarg de la història, alguna de les quals va arribar a suprimir fins al noranta per cent de les espècies de la faç de la Terra. El problema de l’actual procés d’extinció és que les causes d’origen humà que l’està impulsant no semblen tenir aturador.

A primer cop d’ull pot semblar que la desaparició d’una espècie no suposa un perill greu. Només cal fixar-se en casos reals per adonar-se del contrari. Per exemple, fa un segle un fong asiàtic va matar la major part dels castanyers americans que vivien a Nord-amèrica. Immediatament, es van extingir set espècies de papallones nocturnes les erugues de les quals depenien d’aquest arbre. La biodiversitat, doncs, estabilitza els ecosistemes i actua com una mena d’escut protector de totes les espècies que la constitueixen, els éssers humans inclosos.

Encara que sovint sembli que vivim aïllats de la natura, en depenem completament. Dels mars obtenim peixos i marisc; dels boscos, fusta, suro, resina, aliments com fruit silvestres, bolets i pinyons i aigua potable filtrada pel sòl. A més, les comunitats vegetals ens protegeixen de les inundacions i l’erosió gràcies a la xarxa que formen les arrels, que evita els despreniments i absorbeix l’aigua de la pluja. Els oceans i els boscos també capten el diòxid de carboni de l’atmosfera, amb la qual cosa atenuen l’escalfament global accelerat per l’ús de combustibles fòssils. L’investigador Robert Costanza i els seus col·laboradors van calcular que a tot el món els sistemes naturals podrien proveir serveis a la humanitat per un valor superior als trenta bilions d’euros.

La biodiversitat vegetal en joc

La pol·lució, l’escalfament global, la sobrepesca i, sobretot, el canvi d’usos del sòl són les principals causes de la reducció de biodiversitat que estem provocant. “En els espais agrícoles és on s’ha produït el declivi més important de biodiversitat”, explica el catedràtic de biologia de la Universitat de Barcelona Xavier Sans. Es tracta d’espais molt humanitzats que s’han concebut per ser molt productius, en els quals s’ha menystingut la diversitat natural original. “Si a tot això hi afegim l’ús d’herbicides i plaguicides, en aquests espais hi ha una gran pèrdua de biodiversitat vegetal”, afegeix Sans. A més, la intensificació dels cultius agrícoles que s’ha produït de manera generalitzada després de la Segona Guerra Mundial ha donat lloc a un descens encara més acusat d’aquesta diversitat. La situació és especialment preocupant si es té en compte que gairebé la meitat de territori europeu està dedicat a activitats agrícoles.

En aquest sentit, un estudi encapçalat per l’investigador Michael Beckman, del Helmholtz Centre for Environmental Research, que s’ha publicat aquest mateix mes d’abril, ha quantificat la pèrdua de biodiversitat causada per la intensificació agrícola. Segons el treball, la consolidació dels espais de conreu per cultivar-los amb més eficiència utilitzant maquinària de grans dimensions, i la utilització de plaguicides i fertilitzants, són les causes principals d’aquest declivi. Els investigadors, a més, han pogut mesurar casos concrets, a partir dels quals han arribat a la conclusió que els cultius que han passat d’una explotació d’intensitat mitjana a una explotació altament intensiva han incrementat un 85% les collites però han provocat que desapareguin de la zona un 23% de les espècies que hi habitaven. Tal com apunta Beckman a l’estudi, “les zones agrícoles també són un hàbitat valuós per a la flora i la fauna, cosa que no s’acostuma a tenir prou en compte”.

En l’entorn català s’han publicat recentment dos estudis que indiquen que es pot afavorir tant la biodiversitat vegetal com l’animal si s’utilitzen les anomenades tècniques ecològiques de cultiu. Investigadors del Museu de Granollers van estudiar vinyes del Priorat i van observar que en les que no es practicava agricultura ecològica hi havia una disminució del 20% de les espècies vegetals, cosa que també afecta les papallones i la resta d’insectes que en depenen. L’altre estudi, fet en vinyes del Penedès i conduït per investigadors de la Universitat de Barcelona, va concloure que les vinyes ecològiques afavorien la diversitat d’ocells.

Tal com reflecteixen aquests estudis, la immensa majoria dels éssers vius depenem de les plantes. Qualsevol problema que afecti les comunitats vegetals acabarà tenint impactes sobre altres espècies animals. En aquest sentit, un metaestudi de la Societat Botànica dels Estats Units va concloure el 2011 que la pèrdua de diversitat vegetal fa que els boscos i les selves es redueixin, produeixin menys oxigen i captin menys diòxid de carboni de l’atmosfera. D’alguna manera, els sistemes vegetals són com un equip de futbol. Necessiten davanters que facin gols, però aquests davanters no poden funcionar sense la resta de l’equip. Per això és important que hi hagi no només espais verds, sinó que siguin espais de qualitat, és a dir, diversos. La diversitat vegetal és la base dels ecosistemes saludables i productius dels quals depenem absolutament els humans.

stats