Identificada una nova víctima a la fossa de Calvià: Josep Pont Cladera

Josep Pont Cladera va néixer a Pollença i era espardenyer i xofer. També va ser president de la Joventut Pollencina -una de les associacions del poble nascudes amb l'objectiu d'organitzar actes recreatius, culturals i esportius-. Les seves restes s'han trobat a la fossa de Calvià i s'han analitzat genèticament. El procés d'exhumació i identificació de víctimes en aquesta fossa es va desenvolupar entre entre els dies 8 i 27 d'octubre del 2018, en el marc del Pla de fosses 2018-2019. L'objectiu de la intervenció fou la recerca de les fosses on varen ser enterrades les víctimes assassinades al cementeri de Calvià, així com les fosses d'altres possibles víctimes sense identificar.

Aquesta és la segona identificació biològica que fa el laboratori Biomics de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz) a la fossa de Calvià, després d'haver trobat les de Joan Ferrà Ferrà, veí de Puigpunyent. Una altra víctima, trobada anteriorment, Joana Baño, fou identificada mitjançant l’estudi antropològic. Segons l’informe de la fossa, fet per l’investigador Manel Suàrez, s’estimava trobar-hi al voltant de 20 individus.

Segons s'ha informat des del Govern, Josep Pont Cladera va ser detingut i tret de la presó de Pollença. Fou assassinat per milícies feixistes el 30 de setembre de 1936, al quilòmetre 9 de la carretera de Palma a Andratx. El varen deixar a la fossa comuna del cementeri de Calvià. La seva família va rebre el certificat de víctimes del franquisme que va lliurar el Govern a 124 familiars de persones assassinades a les Illes Balears. L'acte va ser el 29 d’octubre de 2021.

Pont Cladera, a més, també jugava a futbol a Pollença amb l'equip que tenia Joventut Pollencina. El 19 de juliol de 1936 va ser el darrer partit de l'equip. La repressió començà i molts d'aquells jugadors, de fet, van ser empresonats, d'altres assassinats i enviats a camps de concentració. L'activista Marina Llobera ho va explicar en aquest article de l'ARA Balears. Entre altres coses, Llobera explica que la Joventut Pollencina, així com algunes associacions recreatives més, "no estaven al marge de la creixent politització de la societat". Precisament, conta, la Joventut Pollencina havia sorgit "del descontentament dels socis més joves del Club Pollença, que no estaven còmodes amb la línia conservadora dels directius d’aquesta societat recreativa.

36 víctimes identificades des del 2014

Amb aquesta nova identificació, des del 2014 i fins avui, el Govern de les Illes Balears ha identificat un total de 36 víctimes del franquisme i s'han recuperat un nombre de 218 individus, com també restes o fragments amb evidències de ferides perimortem a les diferents fosses.

La de Calvià és una de les exhumacions històricament més reivindicades per part del moviment memorialista i de les famílies de víctimes de la repressió franquista. Juntament amb la fossa de Porreres, fou la primera reclamada per via judicial, el 2006, per l’Associació Memòria de Mallorca, davant el jutge Baltasar Garzón. En el cas dels pollencins que foren enterrats a la fossa de Calvià, ha estat també de suma importància la col·laboració per a l’obtenció d’ADN de la Comissió de Memòria de Pollença amb Aranzadi i la Comissió de Desapareguts i Fosses del Govern de les Illes Balears.