HÀBITATS NATURALS

Un horabaixa al club militar Es Fortí

Sebastià Alzamora conta com va ser la conferència sobre l'exèrcit que es va fer a Palma

El passat dia 22, va arribar al correu electrònic de l’ARA Balears una invitació que no es podia desatendre. Deia així: “ EL COMANDANTE GENERAL DE BALEARES se complace en invitarle a la conferencia ‘La Legión, ayer y hoy’ que impartirá el General de Brigada D. Juan Jesús Martín Cabrero (Jefe de la Brigada de la Legión 2014 - 2018), con motivo de la conmemoración del Centenario de la Legión, que tendrá lugar el próximo día 5 de noviembre a las 19:00 horas en el CDSCM Mallorca, ‘Es Fortí’, calle Miguel de los Santos Oliver ”. Per la labor incansable que fan els cavallers legionaris, i en general els cossos i forces de seguretat de l’Estat, en favor de la democràcia i les llibertats ciutadanes, era evidentment necessari assistir a la conferència i fer-ne la crònica per als nostres lectors amables.

El dia assenyalat, que era aquest dijous, el primer a arribar al lloc de l’acte va ser el nostre fotògraf Ismael Velázquez, a qui els guàrdies de la garita d’entrada van denegar l’accés amb l’argument que l’aforament era molt restringit a causa de les mesures sanitàries.

-És que som de premsa -va argumentar el nostre heroi.

-Un moment -el de la garita.

Van fer una telefonada i, en penjar l’auricular, van confirmar a n’Ismael que només hi havia cabuda per a sis persones, i que tothom ja havia confirmat. No n’hi cabia una altra, i encara menys amb una càmera fotogràfica. Paciència.

Al cap d’uns minuts va arribar qui signa aquest reportatge. En aquell moment, dins la garita només hi havia un guàrdia. M’hi vaig adreçar:

-Hola, venc a la conferència sobre la Legión.

-Per descomptat. El seu nom?

-Sebastià Alzamora.

El guàrdia consulta un paper que té al davant, amb un llistat. So de tambors.

-Perfecte, endavant -somriu-. És aquell edifici, el de la cafeteria.

El que acabava de passar era impossible, perquè ni jo ni ningú del diari havíem confirmat l’assistència. Però no va ser l’única cosa curiosa. A la cafeteria només hi havia un grup d’homes d’una certa edat que jugaven a dòmino, i un cambrer. Pregunto al cambrer on se celebrava la conferència.

-Ni idea -respon, amb cara de pocs amics-. Aquí no, no m’han dit res de cap conferència. Segur que vostè ho ha entès bé? -el to havia tornat inquisitiu; després es va relaxar i va dir-: Deu ser als salons, que són a l’altre costat.

Per arribar a l’altre costat vaig recórrer el recinte, que és grandet. CDSCM vol dir ‘ Centro Deportivo y SocioCultural Militar ’, i es pot dir que no hi falta de res: pistes i escola de tennis, piscina, frontó, pàdel, gimnàs i, fins i tot, un camp de futbol amb les seves grades. No és estrany que fa tres anys, quan l’aleshores batle de Palma Antoni Noguera va tenir la pensada que Es Fortí pogués tenir un ús públic, la ministra de Defensa Dolores de Cospedal li donàs un no tan gran com el mateix recinte militar. La ministra no va voler ni rebre el batle per escoltar les raons de la petició, que passaven per destinar part de les instal·lacions a un espai verd perquè els ciutadans, i els visitants de Ciutat, en poguessin gaudir. El Ministeri de Defensa va argüir que “és l’únic centre d’aquestes característiques que tenen les Forces Armades a les Balears”. I que aquestes instal·lacions permeten “donar suport a la preparació física dels militars, actuar com a nucli d’acció social i cultural d’aquests i de les seves famílies, i fomentar les relacions socials, la camaraderia i l’amistat dins dels exèrcits”.

A practicar esport

És exactament això el que vam veure. No tot es redueix, ni de lluny, a jubilats jugant al dòmino dins la cafeteria: a Es Fortí hi ha molta animació de gent que entra i surt, pares i mares amb al·lots que acudeixen sobretot a practicar esport i a... i a practicar esport, perquè la vida cultural no acabava de manifestar-se. Els salons assenyalats (la Sala Herrera i la Sala Multiuso, a banda i banda del gimnàs) estaven tancats i barrats i amb els llums apagats. A més, va començar a ploure una mica. Quan ja pensava partir, i com si em llegís el pensament, compareix un dels guàrdies de la garita:

-De moment, vostè és l’únic que ha arribat -m’informa-. Però he parlat amb el tinent coronel i em confirma que l’acte és allà -i em torna a assenyalar la cafeteria.

Li dic que gràcies, torno a la cafeteria i descobresc que tot continua igual: els homes jugant a dòmino, el cambrer malcarat, i prou. Em prenc un cafè i aconseguesc que el cambrer em faci més bona cara i em digui caballero. I em comenta que tal vegada l’acte sigui a la biblioteca, que és pujant les escales. “Haver començat per aquí”, em dic a mi mateix.

Tanmateix no hi ha sort: la biblioteca també té els llums apagats i les portes closes, i custodiades -atenció- per dues armadures de mida natural armades amb unes espasotes que causen impressió. Falta un quart per a les vuit i és evident que no hi ha cap conferència en perspectiva, de manera que decidesc anar-me’n. A la sortida, el guàrdia em recalca que és molt estrany, perquè el tinent coronel ha confirmat que l’acte se celebrava a la cafeteria, però que gràcies pel meu interès.

De tornada de la conferència fantasma (amb la il·lusió que em feia), faig un repàs de correus endarrerits. N’hi ha un que no havia vist, del 27 d’octubre, de la Comandància General: “ Pidiéndole disculpas por anticipado, lamentamos informarle que por motivos relacionados con la pandemia del COVID-19, se pospone la conferencia ‘La Legión, ayer y hoy’, que iba a tener lugar en el CDSCM ‘Es Fortí’ el día 5 de noviembre”. En llegir-lo, allò que torna lleugerament fantasmal són la llista de convidats i les indicacions del tinent coronel que esgrimia el guàrdia de la garita. Però somric, perquè mira per on he descobert, al centre de Palma, un altre lloc ben agradable per anar-hi a prendre cafè.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF