Holanda proposa ampliar l'eutanàsia a persones sense cap malaltia

BarcelonaHolanda va ser el primer país del món a legalitzar l'eutanàsia, l'any 2002, però només ho va fer per als pacients que patissin una malaltia que els provoqués un dolor insuportable i que, a més a més, no tinguessin cap esperança de curació. Bèlgica va aprovar una llei similar el mateix any i, a la pràctica, tots dos països han anat ampliant aquest dret. Des d'aleshores altres països del món s'hi han anat sumant. Tant a Holanda com a Bèlgica aquesta possibilitat té un ampli suport entre la població, i sota el paraigües del "patiment insofrible" s'han anat aixoplugant els casos de pacients que s'hi acullen, atès que també es poden acceptar casos psicològics i no només de dolor físic. A Holanda, tal com recull Reuters, l'any passat es van comptabilitzar 5.516 morts en aplicació de l'eutanàsia, un 3,9% del total de decessos.

Fins aquí el passat, perquè ara els ministres de Salut i Justícia del govern holandès han remès una carta al Parlament del país en què proposen ampliar el dret a morir per incloure-hi les persones que no tinguin cap malaltia i que simplement pensin que han "completat la vida". Es tracta de l'inici del debat, perquè la carta no detalla com seria aquest canvi legislatiu, tot i que sí que assenyala que la voluntat és que l'eutanàsia també la puguin sol·licitar aquells que "ja no tenen més perspectives en la vida" i "han desenvolupat un desig de morir persistent i actiu". Això sí, la ministra de Salut, Edith Schippers, i el de Justícia, Ard van der Steur, han afegit que la nova llei es podria limitar a "les persones grans", tot i que no han aclarit a partir de quina edat una persona podria acollir-se a la proposta.

Es tracta d'una sorpresa, perquè el govern de coalició holandès ja va sol·licitar l'any 2014 un informe a un comitè d'especialistes per estudiar aquesta idea. L'informe va concloure que no hi havia necessitat de fer aquest canvi perquè el marc jurídic vigent era "suficient". Els ministres, però, no hi estan d'acord i critiquen la limitació que representa que el suïcidi assistit s'hagi de basar en fonaments facultatius. A Holanda un dels requisits per sol·licitar l'eutanàsia és que almenys dos metges confirmin l'existència d'un patiment inaguantable i sense perspectiva de millora.

"Entre les persones que pateixen de forma insuportable i no tenen cap esperança, sense una raó mèdica subjacent, sol·licitar ajuda (en la mort) pot ser una petició legítima", diuen els ministres, perquè també hi ha persones que volen acabar la seva vida sense que hi hagi una "base mèdica". Entre ells assenyalen persones grans que pateixen la pèrdua "dels seus éssers estimats" o de "contactes significatius" que els provoquen "fatiga" i "apatia". "Hi ha gent per a la qual cada dia que passa és un més en espera de la mort. Aquestes persones pregunten com poden posar fi a la seva vida d'una manera digna", mantenen els ministres en la missiva, donada a conèixer a través de la pàgina web del govern neerlandès. Un cop iniciat el debat i consultat metges, especialistes en ètica i altres experts, la llei podria estar llesta a finals del 2017.

La nova llei suposaria la creació d'una nova professió, una mena d'"orientador" social amb experiència en el camp de la medicina que avaluaria la sol·licitud del suïcidi assistit. El demandant estaria obligat a posar per escrit que desitja acabar la seva vida i l'orientador li faria entrevistes -almenys una de les quals en persona i sense la presència dels familiars- per confirmar que el seu sofriment és inaguantable.

L'aplicació de l'eutanàsia no seria automàtica, sinó que es practicaria posteriorment en un temps encara no determinat i després de la supervisió del cas per un segon expert especialitzat. Si es detectés que la sol·licitud es deu a problemes mèdics tractables, "altres alternatives serien explorades", asseguren els ministres. En cas que el demandant tingués llum verda, obtindria una prescripció amb la recepta de la medicina que posaria fi a la seva vida, i la podria adquirir a la farmàcia, mentre que els familiars, si ho desitgessin, podrien estar presents en els moments finals del seu ésser estimat.

La proposta serà analitzada pel Parlament l'any vinent, però el març de 2017 se celebren eleccions a Holanda, de manera que serà a les mans del nou executiu aprovar-la o rebutjar-la. Amb l'actual composició de la cambra, 'a priori' la llei seria avalada, atès que els dos partits de la gran coalició governant, el socialdemòcrata PvdA i el liberal VVD del primer ministre, Mark Rutte, s'hi han pronunciat a favor, i tenint en compte que també li donen suport els social-liberals del D66. En contra hi ha dos dels principals partits de l'oposició, el socialista SP i el democristià CDA, cadascun per raons diferents. El primer ha relacionat la proposta amb les mesures d'austeritat impulsades per l'executiu; els democristians, per la seva banda, no entenen per què el govern no ha seguit el consell del comitè d'experts, que es va decantar per mantenir el marc legal tal com està ara.

"El debat que s'obre és sobre el propi dret a morir", ha especificat a l'ARA Luis Montes, president de la federació estatal Dret a Morir Dignament (DMD). Si la llei s'acabés aprovant, diu, Holanda seria el primer país que legisla en aquesta línia. "És un exercici enorme de maduresa i llibertat", apunta. De fet, ha celebrat que ja durant l'última reforma legislativa per ampliar l'eutanàsia a menors d'edat, a Holanda es va fer un debat "a fons, sense demagògia ni mentides".