El port i l’aeroport, protagonistes de Ciutat

Aquestes peces urbanes no estaven en els plans de l’Eixample, però varen arribar a ser determinants per al creixement de la ciutat

El port i l’aeroport són peces urbanes que no estaven en els plans de l’Eixample i que depenien de l’Estat, però que s’anaven transformant i que arribarien a ser determinants per al creixement de la ciutat. Els anys 40, el port de Palma encara era fruit de la reforma executada per Emili Pou, des del 1870 fins al 1900. Pou, primer director de la Junta d’Obres del Port, creada el 1872, fou qui modernitzà i allargà el moll comercial, posà ordre al mollet de davant la Llotja i impulsà les modernes drassanes.

El 1940, el port era essencialment el mateix que el 1900 i no canviaria radicalment fins a final dels anys 50, com es pot veure a la Carta Històrica de Palma (a la web de Palma XXI). Des del 1900, s’havien posat en marxa alguns projectes fallits: el del 1913 de l’enginyer Pedro Garau, que ja preveia un creixement important del port i del qual només es va fer el famós passeig de la Riba; el del 1917 de Gaspar Bennàssar, del qual ja hem parlat abans i que no es va executar, i el projecte d’expansió de Joan Frontera, del 1931, frenat pel començament de la Guerra Civil. El 1938, amb el projecte de Pedro de Benito, es començà a parlar del dic de l’Oest, cosa que transformà la visió del Port. Mentrestant, en el període dels anys 30, es feren algunes obres de millora, com el moll de davant la Llotja, del 1935.

Amb el nomenament de Gabriel Roca com a nou director, l’any 1940, començà un gran desenvolupament de la zona portuària, encara que no totes les seves idees es varen dur a terme. En el projecte del 1940, Roca integrava en bona part les propostes de Bennàssar i Pedro de Benito, orientades a fer realitat la idea del passeig Marítim, amb una immensa zona portuària des de Portopí fins al Molinar i un port davant la Seu.

Les obres començaren l’any 1941, amb el dic de l’Oest i un mollet a la desembocadura de la Riera, al costat del Jonquet. A poc a poc, s’obrí camí la via connectora, que, per trams, es convertiria en una carretera d’enllaç entre el moll de Sant Carles i el port comercial. Ja al 1949 i presidint Gabriel Roca el Foment del Turisme, la carretera anà donant pas a un dels projectes més importants de la ciutat: el passeig Marítim, al qual dedicarem més atenció en capítols futurs.

L’altra manera de sortir i entrar a Mallorca era l’aèria. A partir del vol heroic de Salvador Hedilla, que cobrí el trajecte Barcelona-Palma el 1916, els esforços per establir un pont amb la Península varen ser continus. Aquesta unió es consolidà per primera vegada el 1922, amb la companyia d’hidroavions fundada el 1922 per Joaquín Gual de Torrella, que va restar activa poc més de dos anys. Els hidroavions varen ser els més utilitzats en diverses línies esporàdiques, així com durant la Guerra Civil.

El 1934, s’obrí a l’incipient aeroport de Son Bonet una sucursal de l’escola d’aviació de Barcelona, que donà inici a una sistemàtica millora dels vols i que impulsà, l’any 1935, el primer trajecte a Madrid. Durant la Guerra Civil, l’aviació privada quedà congelada i fou l’aeroport de Son Sant Joan el que s’emprà com a base militar. Acabat el conflicte, l’aeroport de Son Bonet reprengué l’aviació comercial i, a partir del 1939, els vols cap a la Península (València, Madrid o Barcelona) passaren a ser diaris. L’any 1946, Son Bonet ja funcionava normalment com a aeroport de trànsit estatal i internacional, amb companyies aèries tan rellevants com Iberia o Lufthansa i amb un trànsit de milers de passatgers anuals.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF