La història del jaciment musulmà d'Almallutx, a Can Alcover

L’arqueòleg i historiador Jaume Deyà ha fet un recorregut històric a través de l'estudi en el qual fan feina des del 2012

L'Obra Cultural Balear ha acollit aquest dimecres horabaixa la conferència 'Els darrers musulmans de Mallorca al jaciment d'Almallutx', a càrrec de l'arqueòleg i historiador Jaume Deyà, que ja va dirigir l 'excursió del passat diumenge 21 d'octubre a les restes ubicades a l'embassament del Gorg Blau. En aquesta ocasió, ha pogut interpretar el terreny a través de fotografies, mapes i dades. 

Deyà  ha fet un recorregut històric d'ençà que hi començaren les tasques arqueològiques. "L'any 2011, amb l'embassament al 33%, hi vam trobar restes ceràmiques, humanes i diverses restes d'estructures, però no enteníem per què no estaven documentades", ha explicat.

A través de totes les restes trobades pels experts, es pot documentar l'ús d'aquella zona tant per talaiòtics, musulmans i, finalment, cristians, ja que s'hi han trobat estructures naviformes , zones d'enterrament, superfície d'un recinte murallat talaiòtic i pretalaiòtic. 

L'arqueòleg ha detallat que en un primer moment els va costar entendre que en una zona tan inhòspita de la serra de Tramuntana hi hagués el poblat musulmà més important després de Palma. "La nostra hipòtesi és que en arribar Jaume I a l'illa i, després d'atacar Ciutat, es convertís en un dels darrers reductes musulmans, en un refugi on l'aristocràcia va construir una sèrie de cases, atès que hem trobat restes de ceràmica de gran valor en aquell moment", ha matisat.

Deyà ha mostrat fotografies on es poden comprovar signes de violència, com podria ser un saqueig, i de construccions cremades. També ha destacat que fins a l'any 1280, més de cinquanta anys després de conquistar Mallorca, els cristians sortien a fer "caçaries de moros" que encara vivien a les muntanyes per després ser venus com a esclaus.

Les seves tasques d'investigació continuaran en marxa durant els mesos en què el nivell de capacitat de l'aigua a l'embassament ho permeti.

 

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF