Carlos Coll: “Ens hem adonat que preservar l’entorn és salut i vida”
MaóCarlos Coll és el president del GOB a Menorca des de fa tres anys, quan va succeir Jaume Obrador. No és un ecologista mediàtic que cerqui sortir als mitjans, però lidera la principal entitat ecologista de l’illa, i ja n’havia dirigit l’àrea de voluntariat. El reconeixement de què gaudeix el GOB a Menorca no es pot deslligar de la feina que Coll hi ha fet.
Què ha suposat l’any 2020 per al GOB Menorca?
— Malgrat la pandèmia, estam molt contents de com ha anat l’any 2020 per a l’entitat, tot i que ha estat molt complicat per a tothom, i nosaltres no en som una excepció. Hem aconseguit tancar l’exercici gairebé com havíem previst. El pressupost per al 2020 era de 520.000 euros i acabarem amb un dèficit d’entre 6.000 i 7.000 euros. Un 17% dels ingressos són de quotes de socis i donacions; un 43%, del sector privat, i un 40%, de les administracions públiques. Els que col·laboren amb nosaltres han respost d’una manera excepcional.
No heu aturat de fer feina.
— Ni els mesos de confinament varen impedir que poguéssim continuar amb les activitats programades. Fins i tot hem augmentat la presència en determinats àmbits, com el programa d’Adopció del litoral menorquí. També m’agradaria destacar el programa de Custòdia Agrària, els tallers, xerrades i excursions que organitzam, perquè han mantingut un rellevant quòrum. A més, el GOB té un paper reivindicatiu amb les pràctiques que atempten contra el territori i l’aprovació de normatives que poden tenir conseqüències per al medi ambient. La reforma de la carretera general, la transformació del port de Maó, el Pla Territorial Insular (PTI), el Pla Insular de la Costa (PIC), la problemàtica de l’aigua, el tractament dels residus i l’estratègia de descarbonització 2030 seran temes a tenir en compte enguany.
Sembla que el programa que proposava a la gent que adoptàs platges fent grups per mantenir-les netes ha estat un èxit.
— Quan vàrem presentar el projecte a Leader i a la Fundació Marilles, pensàvem que seríem un centenar de voluntaris i que com a molt s’adoptarien una dotzena de trams del litoral. Vàrem quedar desbordats per l’allau de peticions, amb les línies telefòniques col·lapsades durant les primeres setmanes. La resposta final, amb 1.600 voluntaris i més de 80 trams adoptats, posa de manifest l’èxit d’una iniciativa que ha arribat per quedar. El departament de Medi Marí amb Víctor Carretero al capdavant va fer una rasca excel·lent.
La crisi sanitària ha restat massa social al GOB?
— Al contrari. Sorprenentment hem tingut un increment de la massa social durant el 2020 i cada sis dies s’hi ha inscrit una persona, de mitjana, i la tendència continua. Això ens omple d’alegria, perquè veiem que la nostra feina es valora i guanya adeptes. Atribuïm aquest ascens a la necessitat que hi ha d’estar en contacte amb la naturalesa i a la conscienciació ciutadana. És evident que dins la desgràcia de la pandèmia, si hi ha una cosa relativament bona, és que moltes persones han obert els ulls a favor de la sostenibilitat i la protecció del territori. Ara ens hem adonat que preservar el nostre entorn és salut i vida.
Com valorau la tasca del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre?
— Aquest equipament és un exemple d’insistència i eficàcia, perquè amb els mitjans que teníem els primers anys i tota la feina que es feia mitjançant voluntaris ha aconseguit salvar moltes vides d’animals, a més de servir d’espai per a la protecció d’espècies vulnerables. De la mateixa manera, cal dir que el conveni amb el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Balears (Cofib) ha marcat un abans i un després. Segons la darrera memòria, més de 6.488 animals han passat per mans de l’equip de veterinaris i cuidadors, als quals s’han d’afegir 15.141 tortugues de terra procedents de la captivitat. També varen ser importants, a l’estiu, els diversos nius de tortugues babaua localitzats a Menorca. D’altra banda, la tasca en educació ambiental és enorme i possibilita les visites de grups d’escolars, activitats fonamentals per formar les futures generacions.
Cada vegada teniu més reconeixement a l’illa.
— Per primera vegada a la història del GOB començam a navegar amb el vent a favor i, gràcies a la feina que hem dut a terme al llarg de més de quatre dècades com a entitat protectora de l’ecosistema, hem assolit cert prestigi i reconeixement. I això que els inicis no van ser fàcils, perquè ens deien absolutament de tot. Desgraciadament ha hagut d’arribar una pandèmia perquè la societat s’adonàs que allò que dèiem anys enrere no estava tan equivocat. Ara se’ns valoren els anys de lluita i de defensa del territori menorquí, i sempre denunciant els fets des del màxim rigor i credibilitat. Quan traiem un tema a l’opinió pública, ho feim després de contrastar-lo amb documentació i amb dades que demostren que s’està cometent una injustícia o una actuació fora de normativa. Ens hem guanyat el respecte de la societat.
