LIDERATGES FEMENINS
Societat 12/10/2019

“Tot i haver-hi dones molt valuoses, han faltat models”

L’ICS impulsa un curs en lideratge femení per potenciar l’accés de les dones a càrrecs de responsabilitat

Lara Bonilla
4 min
Una sessió de la primera edició del curs de lideratge femení de l’ICS.

BarcelonaEn la primera trobada que la mentora Elena Carreras va mantenir amb la seva mentoranda, Maru Navarro, en el marc del curs sobre lideratge femení organitzat per l’Institut Català de la Salut (ICS), Navarro, parlant de la seva trajectòria professional, va explicar que li havien “donat una beca FIS”. Elena Carreras, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, va saltar de la cadira: “Què vol dir que te l’han donat? Tu te l’has treballat, oi? Doncs llavors no te l’han donat. Te l’has guanyat”, va dir. Actituds com aquesta són les que es treballen en la primera edició del programa d’expertesa universitària en lideratge femení dirigit a 24 dones professionals de l’ICS per potenciar les seves habilitats i fomentar l’accés a càrrecs de responsabilitat. El curs sorgeix després d’una anàlisi de la situació: set de cada deu professionals de l’ICS són dones, però en l’àmbit hospitalari només hi ha un 22% de dones caps de servei i un 36% de caps de secció. Aquesta desigualtat també es tradueix en una bretxa salarial de l’11% a causa del fet que les dones, quan tenen cura dels fills, fan menys guàrdies, recerca i docència i s’acullen a més excedències i permisos.

L’objectiu és que les primeres 24 alumnes del curs es converteixin en “model referència als seus hospitals”, explica Vanessa Garcia, responsable d’igualtat de l’ICS. De fet, un dels motius pels quals s’ha incorporat la figura de la mentora és perquè aquestes professionals tinguin referents per emmirallar-s’hi. “Moltes deien que no volien ser caps de servei perquè no s’identificaven amb aquest tipus de càrrec ja que el model que havien vist fins ara és el de líder autoritari de es fa així perquè ho dic jo”, diu Garcia.

Maru Navarro reconeix que en el seu servei el cap sempre ha sigut home i sempre amb un lideratge més aviat autoritari i hermètic. “Però els temps canvien i un canvi en clau de gènere pot ser molt positiu”, opina aquesta nefròloga de l’Hospital Germans Trias. Anna López, cirurgiana plàstica a l’Hospital de Bellvitge, és una altra de les alumnes del curs de lideratge on s’ensenyen des de tècniques de gestió de conflictes fins a eines de comunicació o d’empoderament. Ella acaba d’ocupar la plaça de cap de secció -de fet, també diu que l’hi han “donat”-, però constata que les dones moltes vegades fan “tasques de coordinació sense un títol que ho acompanyi”.

Anna Carreras, cap d’urgències de l’Hospital Germans Trias, i Montse Figuerola, gerent de l’ICS de l’àrea metropolitana sud, són dues de les mentores. No creuen que hi hagi lideratges femenins com a tals sinó estils de lideratge que poden tenir “trets més masculins o femenins”. Segons Figuerola, el que toca ara és un lideratge que prioritzi “aspectes més col·laboratius i de conciliació” i no tant “un lideratge patriarcal i de comandament”. Anna Carreras creu que ella té un estil “més conciliador i més de delegar”, però reconeix que a vegades “s’han de prendre decisions i això s’interpreta com una cosa autoritària”. “Cal un equilibri i que l’equip percebi que delegues quan toca i decideixes quan toca”. Els valors de l’escolta, la cooperació, el treball en equip o les estratègies negociadores són, segons Elena Carreras, “clarament femenins”. I es felicita que el que ara es considera una gestió moderna és l’equivalent a un lideratge femení. “Hem superat el model impositiu, i els bons líders, també homes, practiquen aquest tipus de lideratge”.

Totes reconeixen que els han faltat referents femenins i s’identifiquen amb les experiències de les seves mentorandes. “Sempre he tingut la sensació d’anar desbrossant el camí sense saber què hi hauria al darrere”, diu Anna Carreras. “Han faltat models, tot i haver-hi dones molt valuoses!”, lamenta Figuerola. “Hi ha dones que han fet moltes aportacions però els ha faltat el plus de reconeixement amb un càrrec”. El motiu? Els homes trien homes a l’hora de fer-se representatius. “Això és una realitat”, afegeix.

Conciliació, l’etern escull

“El període més dur de la meva vida professional va ser demostrar després de la baixa maternal que era capaç de fer el mateix que feia abans”, admet Beatriu Bayés, directora assistencial d’hospitals de l’ICS. La conciliació continua sent un escull en la carrera professional de les dones. No obstant, hi ha qui demana canviar el discurs: “Mentre seguim parlant dels fills no sortirem del clot. El problema principal de les dones no és el parèntesi dels fills, sinó que mentalment t’autolimites. Ells fills són un període de la vida en què augmenta la teva creativitat i s’ha de tenir clar que es pot parar per tenir fills i després continuar, i no passa res”, opina Elena Carreras.

Per evitar que la maternitat penalitzi les dones i que homes i dones puguin optar a càrrecs en igualtat d’oportunitats, l’ICS, entre altres mesures, revisarà els barems per accedir a càrrecs de comandament i es fomentaran processos de selecció neutres com els currículums anònims. Per fomentar la conciliació es potenciarà el teletreball -s’evita així reduir la jornada-, es flexibilitzaran els horaris i es limitaran les reunions de gestió a les quatre de la tarda. I no només se’n beneficiaran les dones perquè, com diu Beatriu Bayés, “ha de ser una conciliació tant per a homes com per a dones”.

stats