L’ATZAR, UN NEGOCI A L’ALÇA
Societat 21/06/2019

Apostar-ho tot contra Mallorca

Mega Fun Games és el local més gran que posseeix el grup d’apostes Sportium a Mallorca

Sebastià Alzamora
4 min
Apostar-ho tot                        contra Mallorca

Mega Fun Games és el local més gran que posseeix el grup d’apostes Sportium -amb seu central a Catalunya- a Mallorca. Es troba al Coll d’en Rabassa, al començament del carrer del Cardenal Rossell, als peus de la xemeneia de l’antiga fàbrica de llet Ilma. A la xemeneia, que té valor arquitectònic i patrimonial, li han entaforat un neó amb el nom del local, amb unes lletres tan llampants i tan enormes que es deuen veure des del Meteosat. L’entitat de conservació del patrimoni ARCA va protestar a l’Ajuntament contra aquest despropòsit, amb resultats predictibles. A les set de l’horabaixa de dimecres, entre la calorada i la fesomia dels voltants del Mega Fun Games (tallers elèctrics, naus industrials: el mateix saló de jocs té les dimensions i l’aspecte d’haver estat un magatzem), el local fa pensar en un escenari d’una novel·la ciberpunk de J. G. Ballard. Una cosa inhòspita i desolada, vaja. A l’interior, dins la penombra brillen les pantalles de les desenes de màquines escurabutxaques, dels plasmes que emeten esports i de la ruleta electrònica. A la barra hi ha safates amb caramels acaramullats que volen donar un toc dolç a l’ambient i que si de cas resulta pervers. No es pot prendre res en aquesta barra si un no juga, m’informa la cambrera, amb un somriure tan angelical com les piles de caramels. A aquestes hores encara hi ha poca parròquia: entra i surt una dona que fa la pinta d’ocupar-se de l’oferta complentària, i hi ha un parell d’homes amb cara de pocs amics que deuen ser els seus assessors fiscals. A la porta s’anuncia, com a partit destacat del dia, l’Espanya contra Bèlgica. Pot fer vostè les seves apostes al mateix local o en la modalitat online, còmodament des del seu mòbil. O, si li fa vessa venir fins aquí, des de casa.

També té una àmplia proposta de joc online el grup Orenes, a través de la seva marca a internet, VivelaSuerte.es. A la pàgina web, Orenes es defineix orgullosament com una casa amb cinquanta anys d’experiència en el sector, i com (traduesc) “un dels grans referents del joc a Espanya, que com a operador global de joc està present en tots els subsectors: casinos, bingos, sales de joc, apostes esportives, terminals en hostaleria i joc online”. Un gegant que us estima a tu i a les teves butxaques, vaja. Orenes té la seu central a Múrcia i posseeix un local a la plaça Alexandre Jaume de Palma, a tocar de la Porta de Sant Antoni, que també exhibeix uns neons ben vistosos a la façana (tot i que qualsevol comparació amb la xemeneia del Mega Fun Games resulta odiosa). Anar-hi de nit permet deixar el cotxe al pàrquing i deambular una estona pels carrers de la Gerreria, entre la gentrificació per a guiris amb euros per gastar de la plaça Raimundo Clar i el lumpen de la mateixa plaça Alexandre Jaume, passant per carrers com Ferreria, Flassaders i Socors, i per davant de la presència silent i anodina dels jutjats. És allò que se’n sol dir un barri de contrastos, amb locals pensats per a la clientela pija que conviu amb els colmados pakistanesos i amb els tattoos, els salons de tatuatges, dels quals n’hi ha més que puces (que també n’hi ha). Durant la passejada un es troba els grupets de guiris que venen de sopar i també els veterans del barri, com una prostituta que, en passar, murmura “eh, eh”, i fa amb la boca el so que es produeix en ajuntar els llavis i aspirar aire cap a dins, com qui crida un ca. Hi ha tios tatuats, precisament, a bastants de portals, escrutant el carrer i els vianants amb mirades obscures. Uns altres que seuen damunt la base de la barana del pàrquing, ben exposats a l’escassa llum dels fanals: un juga amb una navalla suïssa de dimensions considerables, els altres xerren d’això i d’allò. El perfum d’una jove que passa discutint amb el seu al·lot s’ajunta amb la pudor de pixat de moix. Un estranger molt mudat entra amb passa decidida dins l’Orenes, i el seguesc.

Més sales de jocs

En entrar dins l’Orenes, l’estranger mudat ja ha desaparegut i em trob dins un baret amb una barra modesta, darrere la qual hi ha un cambrer amb un pírcing al nas (molt amable), i dos clients, un jove com jo (ehem) i un altre de més vell, que beuen cervesa sense prestar atenció a les pantalles, que en aquest local es concentren en partits de bàsquet. El més jove s’acaba la gerra i automàticament el cambrer n’hi serveix una altra: “Me has leído la mente”, somriu el client. El joc està amagat darrere l’envà que separa el baret d’una sala de dimensions mitjanes, que conté una vintena llarga de màquines escurabutxaques i la inevitable ruleta automàtica. Aquí, de fet, està tot automatitzat i els crupiers han passat a la història. No és una nit gaire animada: hi ha l’estranger mudat i set o vuit personatges més, tots mascles blancs de mitjana edat per amunt. Fa la mateixa olor de vici que tots els locals de joc, siguin de l’empresa que siguin.

Sportium i Orenes són la competència del producte balear, la cadena Punt de Joc, traducció al català de BetPoint, que és el nom de l’empresa. Els seus locals acostumen a dir-se així, Punt de Joc, o també Rústic, i no necessiten presentacions perquè n’hi ha més de cinquanta d’escampats arreu de Mallorca, a Palma i a la Part Forana. Es decanten més per les apostes presencials (eviten de moment el negoci online) i, com els xibius de la competència, ofereixen begudes alcohòliques a preus assequibles, només que aquests acostumen a fer horaris molt amplis, des del matí fins a la matinada. Això els converteix en refugi de bevedors, especialment del tipus de bevedors que anhelen fer-se invisibles mentre s’engaten. I són, tots plegats, exemples representatius del model econòmic d’una societat, la mallorquina, que ha decidit fa temps apostar fort. Contra ella mateixa.

stats