L’habitatge i la precarietat, principals enemics de la cohesió social a les Balears

Així queda reflectit en la publicació de la Fundació Gadeso 'Cohesió social i qualitat de vida a les Illes Balears', un estudi sobre les condicions de vida i les percepcions dels ciutadans 

Les dificultats per accedir a l’habitatge i la precarietat laboral són els principals enemics de la cohesió social a les Illes Balears. Així queda reflectit en la publicació de la Fundació Gadeso Cohesió social i qualitat de vida a les Illes Balears, un estudi sobre les condicions de vida i les percepcions dels ciutadans illencs.

Els problemes d’habitatge apareixen com l’objecte de màxima preocupació i també de màxima insatisfacció a totes les Illes. A això s’hi afegeix la precarietat del mercat laboral, la qual és la màxima preocupació entre els ciutadans (62,8%), sobretot entre els joves (77%). “Vàrem pensar que la classe mitjana es recuperaria en la postcrisi, però no ha estat així, perquè el mercat laboral s’ha precaritzat”, explica Antoni Tarabini, president de la Fundació Gadeso.

Per parlar de cohesió social, cal tenir en compte la llibertat individual, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat participativa. “Aquests elements són impossibles sense una igualtat dins el benestar, sense poder accedir a la feina o a l’habitatge”, apunta Tarabini. El sociòleg destaca en aquest punt que “un dels problemes més seriosos a les Balears és un augment brutal de la població resident, d’un 25%”. Dins aquesta saturació, els immigrants legals són vistos com a adversaris i competidors en el mercat laboral precaritzat per un 60% dels residents nacionals a l’Arxipèlag.

A més, les Illes reben milions de turistes, els quals “es concentren en pocs mesos”. “És insostenible que hi hagi més turistes que població resident en un territori tan limitat com el nostre”, apunta. Pel que fa a les solucions, són que hi hagi “menys creixement i menys rendibilitat”. Per aquest motiu, Tarabini considera que els empresaris que es beneficien del turisme hauran de comprendre tard o d’hora que hi ha d’haver “limitacions”.

L’actual situació d’inseguretat i incertesa no només afecta la cohesió social, sinó també la qualitat de vida dels ciutadans balears, els quals, com a la resta de l’Estat, afronten una crisi estructural que es perllonga més enllà de la crisi econòmica i que afecta la seguretat familiar i personal. “Patim problemes fruit d’una conjuntura de crisi econòmica, però que han passat a ser estructurals. El que està clar és que els ciutadans del futur no tindran una vida sempre igual i hauran de ser capaços d’adaptar-se a situacions molt diferents”, comenta Tarabini. A més, la preocupació i la por davant del futur “accentuen l’individualisme i la insolidaritat”, segons explica.

El sociòleg destaca la manca de mobilitat social i de garanties de futur. “La societat funcionava abans com un ascensor. La nostra generació estudiava i després aconseguia una feina per a tota la vida. Amb els nostres fills s’ha acabat aquesta història”, comenta. De fet, un 28% dels joves està preocupat pel futur incert i la manca d’expectatives. “Els joves no saben què fer, no poden tenir un projecte de vida perquè només veuen interrogants”. A això s’hi ha d’afegir una manca de referents. “Els al·lots ja no desitgen ser com els seus pares, ja no els tenen com un model per a la seva vida”, puntualitza Tarabini.

Pel que fa als factors que permeten avaluar la qualitat de vida dels ciutadans de les Illes, l’economia i la feina ocupen el primer lloc en ordre d’importància, amb un 41,7%. Les infraestructures (33,5%), els entorns socials (32,9%), el medi ambient (30,7%) i els equipaments (29,1) completen la llista d’allò que les persones consideren important. “La qualitat de vida fa referència a les condicions de vida, però també cal tenir en compte el factor subjectiu, la satisfacció dels ciutadans”, precisa Antoni Tarabini. “Si tens allò que has de menester per viure, però no estàs satisfet, la teva qualitat de vida és baixa”, afegeix. Curiosament, en el present hi ha una percepció de la qualitat de vida “pitjor que en els temps de la crisi”, malgrat que hi ha una millora de les condicions materials.

Segons el darrer estudi de Gadeso sobre la qualitat de vida, de l’any 2018, l’índex de qualitat de vida se situa en el 7,35 a les Illes Balears, el més baix dels darrers vint anys. En aquest cas, les diferències entre illes són significatives: mentre que a Mallorca aquest índex és del 6,89 sobre 10, a Menorca arriba al 7,8. Eivissa queda amb un 6,73 i Formentera aconsegueix la nota més alta de les Balears, amb un 7,9.

L’economia i el treball, claus

L’economia i el treball són els elements més importants per un 41,7% dels ciutadans a l’hora d’avaluar la qualitat de vida, per davant d’altres com les infraestructures (33,5%).

El més important, la qualitat de vida

L’índex de qualitat de vida a les Balears està en els 7,35 punts sobre 10. Eivissa és l’illa amb la nota més baixa, amb un 6,73, i Formentera aconsegueix la més alta, amb un 7,9. A Mallorca, l’índex és del 6,89, i a Menorca arriba al 7,8.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF