Guillem Ferrer: “Cal canviar l’educació dels coneixements per la de la saviesa”

Fa quinze anys que Guillem Ferrer (Inca, 1955) va impulsar les trobades Educació per la vida. Terra, ànima, societat, que van reunir fa unes setmanes a Pollença experts en educació holística amb centenars de docents i famílies. Parla de l’“educació invisible” i, sobretot, parla de la felicitat com “un estat natural que duim dins”. Assegura que és feliç.

¿Creis que és felicitat, el que veim al voltant?

Centram les nostres vides en l’exterior, com si la felicitat fos a fora. A l’exterior hi ha moments de felicitat, però no és la felicitat. L’hem de cercar al nostre interior, és un estat natural que tots duim dins. Si mires arreu és clar que hi ha motius per tancar-te dins ca teva i no sortir-ne. És una mirada exterior i superficial. En canvi, amb una mirada cap a dins, descobrim que tenim una capacitat immensa de compartir, d’ajudar i de canviar les coses. I això ens dona una força extraordinària, ens fa feliços. La professora Katherine Weare, que ha participat aquests dies en Educació per la vida, va escriure Els educadors feliços canvien el món (Kairós). Jo hi afegesc: les persones felices canvien el món.

A poc a poc.

S’ha consolidat córrer, és el signe de l’època que vivim. Però quan correm ens perdem la vida. Diuen que la saviesa dels mestres és aquietar-se, escoltar i observar. Així es pot arribar a la saviesa. Cal canviar l’educació dels coneixements per l’educació de la saviesa. No volem professors autoritaris sinó que acompanyin els alumnes. Les persones, en origen, som com una llavor, la miram i no veim l’arbre que du dins. Però hi és, i no necessita escola, ni mestres, sinó que l’acompanyis, un poc d’aigua, bona terra...

¿Ens voleu dir que no necessitam les escoles?

Jo no vaig tenir una educació reglada, per exemple. Als 11 anys el pare em va fer un certificat per deixar-la. Sovint pens que si hagués anat a l’escola no seria qui som actualment. Probablement m’haurien tallat les ales. M’he educat amb la gent del carrer. El que vull és assenyalar el fracàs d’un sistema educatiu que ensenya matemàtiques, a llegir, a escriure, però no ensenya ni espiritualitat ni ecologia, que són els dos pilars de la nostra vida. Compte, que quan parl d’espiritualitat no em referesc a les religions ni a les creences sinó a l’autoconeixement i a l’autorealització personals. En tot cas...

En tot cas què?

No vull perdre energia ni temps a anar contra un sistema educatiu que és obsolet, que només prepara les persones per ser treballadors i consumidors. M’estim més posar l’energia i invertir en la nova educació, i que aquesta manera d’entendre-la sigui cada vegada més majoritària.

Vós fa poc més de 15 anys éreu dissenyador d’una marca de sabates, un consumidor.

I vaig deixar les sabates perquè volia caminar. Em vaig adonar que no volia ser un consumidor sinó una persona, un ésser humà. Havia arribat a les sabates sense saber-ne, sense anar a escola, però m’interessaven. I el que vull donar a entendre és que d’allò que veritablement ens interessa en duim un mestre a dins. La família i l’escola haurien d’ajudar a treure el que duim dins. La persona ha de cercar i demanar els coneixements, no els hi han d’imposar.

Parlau de “l’escola invisible”. Què és?

L’escola invisible la formen les famílies i docents que acompanyen l’infant en el camí del descobriment del seu món interior i dels seus talents. És la que t’ajuda a saber qui ets. De fet, el millor regal que pots fer a la humanitat és saber qui ets. Tenim por davant les grans preguntes, com quin és el sentit de la vida, i són preguntes que hem de dur a l’escola. Totes aquestes preguntes tenen resposta. Són dins teu.

Siguem pràctics: digau un parell de coses concretes que faríeu per millorar l’educació.

Que la família agafi consciència que cada infant és únic, és lliure i és autònom, i que l’han de respectar i també acompanyar. I pel que fa a l’escola: cal eliminar els llibres de text i els exàmens. Cada nin és inqualificable. Hi insistesc, és un ésser únic, amb uns talents innats singulars, a qui se li ha de permetre que es desenvolupi en comptes de matar-li la creativitat. Què volem, que ens duguin com a manets o tenir capacitat i autonomia per poder decidir? De tot aquest món exterior on domina la globalització, la comercialització, la militarització, només en sortirem cultivant l’interior.

Escoltant-vos, hi haurà qui us qualificarà de predicador kumbaià.

No som un predicador, som una persona lliure. Dic el que pens. A més, si algú em diu “predicador” o “kumbaià”, bé, ho respect, com qualsevol altra opinió. I si m’insulta, tampoc no li contestaré. Em protegesc amb mi mateix i sempre intentaré donar una resposta de no-violència, que és el que em fa sentir millor persona.