TOCAR TERRA

De la granja a la taula

Dia de la dona rural

Diverses iniciatives volen reivindicar el paper de les pageses

La dona pagesa ha estat durant segles una de les grans oblidades. Ara, a poc a poc, està recuperant el protagonisme que li pertoca. Tot i això, si ser pagès ja és un repte difícil, ser dona pagesa encara ho és molt més. Amb motiu del Dia internacional de la dona rural, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha lliurat els premis del certamen de fotografia ‘De la mar a la terra. Mirades entre dones’. Les fotografies havien de representar el paper decisiu de les dones en el desenvolupament del sector primari i agroalimentari des del punt de vista social, i la intenció era que els treballs representassin la visió de les feines de les dones amb ulls de dones. Una iniciativa, entre altres, que vol fer visible una presència sovint ignorada.

Verema a la DO Binissalem

La producció ha baixat quasi un 30% respecte de la de l’any passat

Aquesta setmana s’ha acabat la verema a la Denominació d’Origen Binissalem. La producció ha estat d’1.065.868 kg de raïm, un 26% inferior a la del 2019. El 72% correspon a varietats negres i el 28%, a varietats blanques. Les varietats autòctones, que caracteritzen els vins de la denominació, representen un 57% del total de la verema, un 4% més que la campanya anterior. Respecte de les varietats negres, la mantonegro és un 49%; el callet, un 5% i la gorgollassa, un 0,3%. Quant a les blanques, la premsal blanc representa un 52% i el giró ros, un 12%. La campanya està marcada per les condicions climàtiques i les difícils circumstàncies provocades per la situació sanitària. Així i tot, hi ha dos cellers nous: el Microceller Soca-rel, a Consell, i el celler Santa Caterina, a Sencelles.

De la granja a la taula

Aquesta campanya d’àmbit europeu vol canviar les pautes de consum alimentari

El maig d’enguany la Comissió Europea va publicar l’estratègia ‘De la granja a la taula’, en la qual es proposa impulsar sistemes alimentaris sostenibles, canviar les pautes de consum alimentari i reduir el malbaratament actual dels aliments. Entre altres objectius, es pretén reduir l’ús de plaguicides químics, reduir la pèrdua de nutrients dels sòls i l’ús de fertilitzants, reduir les vendes d’antimicrobians i incrementar les terres en producció ecològica. Per això, es crearan noves normatives, es proposaran programes de promoció i s’inclouran aliments produïts de manera sana a les escoles i institucions publiques. L’estratègia haurà d’inspirar totes les polítiques agràries europees i estatals, a fi de representar un cop de timó cap a canvis estructurals en el sistema alimentari.

Granges molt llunyanes

Cal promoure la producció local perquè l’objectiu de la sostenibilitat sigui factible

L’estratègia comunitària està molt bé sobre el paper i és el que els ciutadans volen sentir, però no diu com s’aconseguirà que la sostenibilitat es faci efectiva a cada lloc concret, perquè és bo de veure que el mercat, per si mateix, tendirà a resoldre la situació, amb facilitat, a favor dels grans operadors que dominen ara com ara la cadena alimentària. Si fa falta més producció ecològica, se’n produirà més, a baix preu i de manera intensiva, de manera que s’expulsaran els productors locals. La major dependència d’aliments transportats des de molt lluny, afavorida pels tractats de lliure comerç que impulsa la UE, provocarà un increment de les emanacions tòxiques i una intensificació del canvi climàtic, exactament el contrari del que diu que vol fer la Comissió Europea. És per això que parlar de sostenibilitat sense parlar de foment de la producció local és un contrasentit i, de fet, un objectiu impossible.

El preu de l’ametla

El fet que no es valori econòmicament afavoreix que se’n descuidi la qualitat

El preu de l’ametla és indignant i han tingut impacte mediàtic les declaracions públiques que l’han posat en evidència. És cert que enguany, com ja havia ocorregut durant molts d’anys en el passat, el preu del bessó no basta per pagar collir les ametles. Tot el que s’hagi fet per mantenir productius els ametlers seran pèrdues. La contradicció és que el preu de l’ametla comprada al comerç minorista fibla de valent. Aquesta setmana el preu de les ametles a la Llonja de Reus era: ecològica, 7,70 €; marcona, 5,20 €; llargueta, 3,75 €; comuna, 3,05 €, i mallorca, 2,95 €. Això ja ho diu tot: l’ametla mallorquina és la més mal pagada del mercat. Escandalosament mal pagada. El problema és que el baix preu desincentiva qualsevol actuació per millorar la qualitat del bessó i els ametlers de cada cop estan més abandonats i afectats per la Xylella i altres plagues.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF