Tocar terra
Societat 17/07/2021

La gran llosa

Mateu Morro
3 min
La superfície d’albercoquer de la comarca de Porreres supera les 75 hectàrees, més del 70% de la superfície d’albercoquer de l’illa de Mallorca.

Que es reconegui la insularitat

El Pla estratègic aplana el camí per aprovar ajudes per al sector agrari balear

La Conferència Sectorial d’Agricultura, en la qual es va tractar el Pla estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC), presidida pel ministre Lluís Planas i amb la presència de la consellera Mae de la Concha, va aprovar el document inicial que, en un dels seus articles, estableix que les Balears constituiran una regió insular, dins les regions agronòmiques que permetran l’aplicació de les mesures de suport al sector. Amb aquesta passa ens acostam al moment d’aprovar les noves ajudes i hi ha posicions contraposades: un debat de models agraris, però també un debat en el qual cap comunitat autònoma vol perdre recursos. De moment, les expectatives balears es mantenen en la que pot ser la penúltima oportunitat de reduir el pes de la gran llosa dels costos i condicionants de la insularitat.

Llevar la llosa per poder avançar

El sector agroalimentari balear és un 36% menys competitiu que la mitjana estatal

El sector agroalimentari, inclosa la fase de distribució, aportà el 2019 a l’estat espanyol 100.742 milions i significà el 9,2% del valor afegit brut total. La distribució percentual va ser: un 31,1% d’agricultura i pesca, un 31,3% de transformació agroalimentària i un 37,5% de comercialització. A les Illes Balears el sector agroalimentari representà, el 2019, el 5% del valor afegit brut balear (1522 milions d’euros), lluny del 9,2% estatal. Però la comercialització, en el cas balear, representà el 76,7% del sector, cosa que vol dir que la producció primària i la seva transformació té un pes percentual molt menor que el que té de mitjana a l’Estat. És lògic que sigui així, ja que el sector agroalimentari balear és un 36% menys competitiu que la mitjana estatal. Per això deim que una gran llosa ens esclafa quan ens referim al no reconeixement de la insularitat i a l’absència de polítiques compensatòries.

L’albercoc de Porreres

Amb la mel d’Eivissa, aquest cultiu s’ha fet lloc al Catàleg d’Aliments Tradicionals

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha aprovat la inclusió de dos nous aliments al Catàleg d’Aliments Tradicionals: l’albercoc de Porreres i la mel d’Eivissa. El Catàleg, creat el 2004 per preservar el patrimoni alimentari illenc, ja té registrats 28 aliments. L’albercoc s’ha cultivat a la comarca de Porreres des de fa molts d’anys. A l’actualitat, la comarca és la principal zona productora a l’illa i hi ha sembrades moltes varietats d’albercoquer, tant locals com comercials. Es comercialitza sobretot en fresc, tot i que antigament es feia en sec. També se’n fan confitures. Les varietats que tenen més difusió són el galta vermella, el canino i el taronjal. La superfície d’albercoquer de la zona supera les 75 hectàrees, més del 70% de la superfície d’albercoquer de l’illa de Mallorca. El 2020 es varen produir 125 tones d’albercoc amb un valor de comercialització de 173.750 euros.

La mel d’Eivissa

La gastronomia és una prova del vincle de la mel eivissenca amb la cuina tradicional

El caràcter específic de la mel d’Eivissa deriva de la flora de l’illa i també del factor humà. La gastronomia també és una prova del vincle de la mel eivissenca amb la cuina tradicional, com ara a la salsa de Nadal o el flaó. Aquestes mels poden ser monoflorals o multiflorals, i a les explotacions apícoles d’Eivissa s’utilitza tant el mètode de maneig de rusc vertical com l’horitzontal, en funció de l’apicultor. L’aprofitament de la mel a Eivissa es remunta a la prehistòria i segons l’Associació d’Apicultors d’Eivissa, avui dia encara hi ha apicultors que fan servir les caseres ancestrals. L’Associació d’Apicultors d’Eivissa gestiona 3.255 caseres, que representen el 23,75% de totes les de les Balears. La producció de mel d’Eivissa va ser de 12.600 quilos el 2020, amb un valor de mercat de 315.000 euros. 

Poesia al vinyet

Enguany la trobada enopoètica ha girat entorn de Miquel À. Riera i Damià Huguet

Com cada any, aquesta setmana hi ha hagut una nova edició de la trobada Poesia al Vinyet, acte enopoètic organitzat pel celler Jaume de Puntiró a Santa Maria del Camí. En el marc d’un vinya esponerosa i de pàmpols verdejants, la vetlada va girar enton de dos poetes mallorquins de cap de brot: Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, de la mà de les veus de Caterina Amengual, Francesc Lladó, Marosa Pons i Miquel Puiggròs, que hi aportaren els accents diversos de l’illa, amb la col·laboració de Neus Martorell Dols i del grup Vinyòvol Band, que va tenir cura de la part musical. El vi elegit per acompanyar la vetlada va ser l’innovador Brisat de Puntiró, un ‘orange wine’ saborós i refrescant elaborat a partir de la varietat giró ros.

stats