Del gra al pa

Història i tradició del pa

El llibre de Tomàs Vibot és una reivindicació dels pagesos i forners

Tomàs Vibot ha publicat Del gra al pa. Història i tradició a Mallorca (El Gall Editor, 2021), que segueix el camí de reivindicació alimentària començat amb La sobrassada. L’essència del porc, publicat el 2018. Es tracta d’un volum treballat i dens que comença amb la història del pa i la cultura dels cereals a Mallorca, segueix amb la història de la molineria i dels forns, i passa a explicar les característiques del pa tradicional, les diferents castes de pa i la seva aplicació a la cuina, mentre explica les varietats antigues de blat i la cultura del pa a la Mallorca d’avui, amb diferents iniciatives de recuperació i promoció. Acaba amb un repàs del pa a la literatura i el cançoner popular, a la fraseologia i a les endevinalles. Un llibre àgil i complet que és una reivindicació dels pagesos i forners, de la gent que viu i estima la cultura del cereal.

Torna el pa d’aquí i de sempre

Les Balears són un dels llocs de l’Estat on es consumeix més poc pa

Per a nosaltres, gent de la Mediterrània, el pa és més que un aliment. No s’entén la dieta mediterrània, tan lloada per dietistes d’arreu del món, sense el consum del pa tradicional, de qualitat i elaborat amb xeixa o altres varietats de blats antics, d’abans del productivisme sense ànima que ens ha duit a les panificacions industrials. En Tomàs Vibot ens recorda que les Balears d’avui en dia són un dels llocs de l’Estat on es consumeix més poc pa. Això no és una data positiva des del punt de mira nutricional, al contrari, ens informa del ràpid deteriorament dels hàbits alimentaris en una població que viu assolada per un model econòmic que de cada dia la separa més dels aliments saludables. L’aportació d’en Tomàs Vibot és una fita en l’esforç per refer la cultura del pa a Mallorca.

Sembres d’ametlers i garrovers

La vocació arboricultora de Mallorca persisteix i s’eixampla

Les noves plantacions d’ametlers i garrovers pitgen amb força. Tot i els efectes destructius de la Xylella la vocació arboricultora de Mallorca persisteix i s’eixampla, tant en un arbre com en l’altre. El sector agrícola és a l’espera de la publicació de la nova convocatòria d’ajudes de reestructuració de les plantacions de fruits secs i l’expectació és considerable. Si tenim en compte que en els darrers quaranta anys s’han abandonat unes 100.000 hectàrees de conradís hi ha camp per recórrer sembrant arbres (sempre que l’edificació residencial en sòl rústic no arribi primer), no és aventurat pensar que el Pla de Reestructuració tendrà èxit i veurem com es planten nous ametlers i garrovers, part d’ells en regadiu, que contribuiran a la recuperació de l’agricultura mallorquina.

Els nous pagesos

Hi ha conreus com el garrover o la vinya que aportaran oportunitats

Si entre els factors positius que es detecten avui en el món pagès balear n’havia de triar un, seria l’aparició en els darrers anys d’un grup de joves pagesos que s’incorpora amb coratge a l’agricultura. Entre ells, no podem menysprear els que ho fan a temps parcial, perquè en les nostres condicions poden jugar un paper positiu considerable, sense oblidar els joves que s’incorporen amb dedicació professional. Els joves s’interessen i tenen il·lusió, la possibilitat que l’interès es tradueixi en una activitat consolidada dependrà de les oportunitats que permetin els mercats i el tractament de la insularitat que s’aconsegueixi en la PAC i en la resta de polítiques econòmiques. Hi ha conreus com el garrover o la vinya que aportaran oportunitats, també l’horticultura, i n’hi haurà més si es treballa en la línia de qualitat i resposta a la demanda dels consumidors d’una alimentació justa, sana i bona.

La llengua blava

La responsabilitat i la veritat s’haurien d’imposar

La llengua blava (febre catarral ovina) és una malaltia que afecta els remugants i es transmet a través de la picada d’un moscard, sense transmissió d’animal a animal o d’animal a persona. Les mesures de prevenció i control de la malaltia exigeixen l’aplicació de mesures sanitàries molt concretes i, tan bon punt com es pugui, la vaccinació dels animals, de tota la cabana ramadera susceptible de ser afectada. Des d’aquest punt de vista el brot no hauria de tenir més conseqüències, però el record de l’experiència de l’any 2000, quan el que era un brot d’una malaltia dels animals es va transformar en una alarma alimentària d’efectes infinitament més perjudicials que la malaltia en qüestió, fa que els ramaders siguin molt temorecs. La responsabilitat i la veritat s’haurien d’imposar, aquesta vegada.