El Govern sosté que no saber català "no és un impediment" per treballar a la sanitat

PalmaLa consellera de Salut, Patricia Gómez, ha demanat "tranquil·litat absoluta" després que el Tribunal Suprem (TS) hagi decidit no admetre el recurs del Govern balear contra l'anul·lació del decret del català a la sanitat. En aquest sentit, ha defensat que no conèixer la llengua pròpia de territori "no és un impediment" per treballar en aquest àmbit a les Balears, segons ha informat Europa Press.

En declaracions als mitjans des d'Eivissa, Gómez ha recordat que s'han d'aplicar les lleis de normalització lingüística i de funció pública, però, al mateix temps, ha recordat que es podran contractar professionals que no acreditin el nivell de català requerit en categories hi ha dificultats per cobrir les places, una cosa que afecta pràcticament totes les especialitats mèdiques.

"Sempre s'han de respectar també els drets dels ciutadans i facilitar als professionals la formació i cursos per aprendre l'idioma, i que els ciutadans puguin dirigir-se a l'Administració tant en castellà com en català", ha afirmat. "Des de l'Administració n'hem d'afavorir l'ús i la formació i hem poder oferir cursos als professionals perquè puguin cobrir el requisit com abans millor", ha insistit.

Per la seva banda, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, també ha demanat "tranquil·litat" i ha remarcat que la Llei de funció pública preveu excepcions per contractar personal que no compleixi el requisit del català, tant en l'àmbit sanitari com a la resta del sector públic. Garrido ha defensat que la Comunitat Autònoma "sempre ha tingut professionals de la salut, amb requisit lingüístic i sense".

Reacció del PP i Cs

El Partit Popular ha reclamat aquest dijous a l'Executiu illenc que "no continuï posant obstacles per cobrir places a la Sanitat". Els populars sostenen que el català "hauria de ser un mèrit i no un requisit" per als professionals sanitaris, "als quals, a més, s'hauria de compensar pel cost de la insularitat".

En la mateixa línia s'ha expressat la coordinadora autonòmica de Ciutadans a les Balears, Patrícia Guasp, qui ha reclamat que es modifiqui la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit per treballar a l'Administració i, així, "eliminar les barreres lingüístiques". Guasp ha defensat que el Govern "prioritza els drets lingüístics a la salut de la ciutadania amb dèficit de professionals sanitaris".

La decisió del TS

El Tribunal Suprem (TS) no ha admès a tràmit el recurs del Govern contra l'anul·lació del decret que establia el nivell de català necessari per al personal de la sanitat pública a les Balears. En una providència notificada dimecres, l'alt tribunal rebutja el recurs de la Comunitat Autònoma per manca d'interès objectiu i conclou que la mesura judicial de l'Executiu no compleix els requisits formals perquè sigui, ni tan sols, examinada. Així, el Decret 8/2018, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal del Servei de Salut queda anul·lat i, a partir d'ara, els professionals hauran d'acreditar el nivell de català requerit per presentar-se a les oposicions i per accedir a la borsa de treball.