El Govern ha obert 60 expedients en tres anys a empreses de xàrter nàutic
La major part són per qüestions greus que comporten sancions d'entre 500 i 10.000 euros
PalmaLa Direcció General de Ports i Aeroports ha obert uns 60 expedients sancionadors els darrers tres anys a empreses del sector del xàrter nàutic, la major part per qüestions greus que comporten sancions d'entre 500 i 10.000 euros, segons les dades de la Conselleria del Territori, Energia i Mobilitat.
Els casos molt greus de lloguer d'embarcacions d'esbarjo que impliquen problemes de seguretat corresponen a Capitania Marítima i les sancions poden arribar fins als 100.000 euros.
El director general de Ports i Aeroports, Xavier Ramis, ha declarat que l'administració balear i el sector "treballen junts per erradicar l'oferta d'embarcacions que no tenen la declaració responsable necessària per a l'exercici de l'activitat".
A la pàgina web de la Direcció General de Ports i Aeroports existeix un registre públic per consultar els vaixells que es dediquen al xàrter nàutic i per fer la declaració responsable per exercir aquesta activitat. Actualment hi ha 2.768 embarcacions inscrites.
La creació d'aquest registre està regulat pel Decret 21/2017, de 5 de maig, que ordena l'activitat de lloguer d'embarcacions d'esbarjo en ports o punts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
La declaració responsable habilita per llogar embarcacions des del dia en què es presenta i durant dos anys; una vegada acabat el termini, s'ha de renovar. L'accés al registre permet als clients i als empresaris del sector, també a membres dels cossos de seguretat i de l'Agència Tributària, assegurar-se que els propietaris dels vaixells han presentat la declaració responsable per llogar-los.
D'aquesta manera, el registre és una eina per dotar l'activitat de transparència i garanties, i les dades es van actualitzant periòdicament. La major part de les embarcacions inscrites són d'Espanya, però també n'hi ha de britàniques, alemanyes i extracomunitàries. Aquestes darreres han de complir el requisit de tenir més de catorze metres d'eslora, mentre que les dels països de la Unió Europea no tenen aquesta limitació.
