L'Ajuntament de Pamplona recorre la sentència de la Manada perquè hi va haver "violència i intimidació"

El govern de Navarra i la víctima també han demanat una condemna per violació

L'Ajuntament de Pamplona i el govern foral de Navarra han presentat un recurs d'apel·lació per demanar que es revoqui la sentència de la Manada, que va condemnar per abusos sexuals els cinc homes acusats de violar en grup una jove durant els Sanfermines del 2016. El consistori considera que es va tractar d'una violació per "l'existència tant de violència com d'intimidació", ha explicat en un comunicat. Les dues acusacions populars del cas demanen que s'imposi a cadascun dels acusats 25 anys de presó i 10 de llibertat vigilada.

L'Audiència de Navarra va descartar la violació perquè no veia violència en les imatges que un dels acusats va gravar de l'interior del portal mentre els processats penetraven repetidament la jove i que després va distribuir en un grup de WhatsApp. El tribunal va imposar nou anys de presó als condemnats. Les dues acusacions demanen una condemna per un delicte d'agressió sexual continuat, un delicte contra la intimitat i un de robatori amb violència –l'Audiència només veia un furt en el fet que els acusats s'emportessin el mòbil de la víctima–. També volen que es dicti una ordre que prohibeixi als condemnats acostar-se o comunicar-se amb la víctima durant vint anys.

La manca de lesions no descarta la violació

En el seu recurs, l'Ajuntament de Pamplona defensa que hi ha violència tant en la manera com "es va conduir la víctima al lloc on va ser agredida sexualment", com en la forma amb la qual els condemnats van violar-la, tenint en compte que la van "agafar i subjectar pel clatell" o que "li estiren els cabells". "El fet de no presentar lesions o que siguin de petita entitat no descarta que es produís una agressió sexual", conclou el recurs del consistori.

Els lletrats del consistori neguen que la víctima consentís els fets i asseguren que "la seva llibertat sexual no només va ser coartada o condicionada, sinó que va ser radicalment eliminada", tenint en compte la superioritat dels acusats sobre de la víctima "tant en nombre com pel que fa a la força". Consideren que la noia va acabar sotmesa a "una situació de temor de tanta intensitat" que va acabar anul·lant la seva voluntat, que va fer que no tingués cap altra opció que mostrar una "actitud de submissió i entrega". 

La fiscalia ja va presentar el seu recurs la setmana passada, en què demana que es condemni els acusats per violació i els imposin 21 anys de presó. Aquesta és la condemna que sol·licitava inicialment per als processats.

Els condemnats també recorren

Els condemnats tampoc estaven d'acord amb la sentència de l'audiència i reclamaven l'absolució, amb l'argument que es va tractar de relacions sexuals consentides. De fet, un dels magistrats va emetre un vot particular juntament amb la sentència en què exposava aquests mateixos arguments. Un dels processats ja ha presentat el seu recurs d'apel·lació i els altres quatre processats ho faran demà.

Serà el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) qui debatrà sobre els recursos i decidirà si manté la sentència o la revisa en algun sentit. La sala penal que avaluarà totes les peticions està presidida per Joaquín Galve, que, alhora, és el president del TSJN.

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF