La gestió del turisme es debat en assemblea
Les assemblees estaven presidides per totes les autoritats de l’illa i varen ser un èxit de participació, amb més de 300 persones
PalmaEl turisme cobrava cada vegada més força i, per donar-li una empenta, el Foment del Turisme de Mallorca impulsà les Assemblees de Turisme de Mallorca els anys 1951 i 1953. La primera assemblea, que es va fer als salons de l’Ajuntament de Palma, suposava un pas important en la gestió del turisme, ja que per primera vegada el sector turístic prenia consciència de la seva importància, es reunia, parlava i prenia decisions col·lectives. Les assemblees estaven presidides per totes les autoritats de l’illa i varen ser un èxit de participació, amb més de 300 persones.
En aquell entorn va sorgir la increïble proposta, feta per la Diputació Provincial de Balears, el 1955, de crear un impost al turisme per “plantejar inversions en l’àmbit de la beneficència i la cultura, a més de dotar les Illes d’immillorables rutes; sanejar, millorar i embellir els nuclis urbans; rescatar immobles de gran importància històrica o arquitectònica; aconseguir que la província sigui un immillorable centre de turisme nacional i internacional”.
La seva justificació oficial ens deixa astorats quan diu: “Varen ser esforços i suor els que feren el miracle que aquestes illes es bastassin, fins que en riada seguida i continu augment hi arribaren mils i mils de nacionals i estrangers, i nasqué en aquesta província el turisme, que perjudicava l’economia familiar de molts, n’enriquia uns pocs i, alhora, creava ingents problemes a la Diputació i als consells rectors dels municipis de Mallorca i illes germanes, que convé solucionar”.
Després de molts debats, tots els sectors econòmics s’hi posaren en contra i la proposta es deixà en el calaix. Es repetiria la història el 2002 amb la famosa ecotaxa del Govern d’Antich, ‘reimplantada’ com a Impost del Turisme Sostenible el 2016 amb el Govern d’Armengol. Aquesta tercera vegada sembla que es consolidarà.
El Foment del Turisme de Mallorca tornava a ser el gran promotor de la indústria turística, com bé ens explica Antoni Vives en la seva detallada història de l’associació. En aquells anys 50 estava presidit per Gabriel Roca, enginyer i director d’Obres del Port i protagonista de la realització del passeig Marítim, somni tan estimat entre els “insensats” Bennàssar i Parietti. Aquest darrer encara el va poder veure realitzat, ja que formava part de la junta de Gabriel Roca, que estava integrada per persones amb experiència diversa, inserides en les estructures franquistes nacionals o locals del moment.
En la primera assemblea turística es tractaren molts de temes entre els quals volem destacar la petició de crear una autopista que enllaçàs Palma amb l’aeroport de Son Bonet i una línia aèria que fes París-Palma. També és curiós que ja es fes un debat sobre el tot inclòs i sobre la necessitat d’una escola d’hostaleria.
Durant tots aquests anys 50 es va fer una quantitat important d’actes de promoció i de defensa dels valors paisatgístics i costumistes de la nostra terra. Un exemple d’aquest tipus de promocions és la versió del ‘Bolero balear’ feta per la cantant francesa Line Renaud . En bona part, tota la promoció de Mallorca estava reforçada des del 1957 per una campanya nacional molt exitosa que tenia com a eslògan ‘ Spain is different ’, amb l’objectiu de mostrar al món que Espanya era un país diferent… però europeu.
No ens podem oblidar aquí d’unes guies importants i de prestigi en aquella època, que eren les que publicava l’editorial Destino de Barcelona. I és que el 1950 publicà la famosa Guia de Mallorca, Menorca e Ibiza realitzada pel conegut escriptor Josep Pla, de la qual reproduïm aquest trosset que parla de l’ambient dels carrers de Ciutat: “Tot està un poc mesclat. Això produeix el major encant de Palma: allò imprevist, la sorpresa. Els primers són els carrers dels petits comerços, de les botigues, de les oloroses confiteries. Tenen un traçat curvilini. Estan admirablement empedrats. La cal·ligrafia comercial, abundantíssima, no molesta. Tot és petit, personal, viu. L’amplada, discreta, hi manté una llum suau, esmorteïda, deliciosa. La considerable afluència de passejants, el constant anar i venir, no aconsegueix rompre la intimitat que hi regna.”
Altres materials importants per a la promoció turística d’aquests anys cinquanta foren el fulletó Mallorca información general, les guies hoteleres de Mallorca o el film documental Viaje a Mallorca. Tots aquests materials aportaven una gran quantitat d’informació de l’illa, però sobretot de les possibilitats que oferia la ciutat de Palma.
