La gestió de les Balears durant la primera onada del covid-19 no arriba a l'aprovat

PalmaLes Illes Balears no estan entre les quatre comunitats que han rebut un aprovat per l'actuació que van fer per lluitar contra el covid-19 durant la primera onada de la pandèmia. Segons l'informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, només Extremadura amb un 7, Múrcia amb un 6,5, Astúries amb un 6 i el País Valencià amb un 5,5 han aprovat en la gestió que van fer. La resta de comunitats van suspendre i en el conjunt de l'Estat la nota mitjana no arriba al 4.

Aquest informe, que s'ha elaborat a través de les respostes que els experts de cada comunitat van donar a un qüestionari que van passar, determina que les causes que van provocar una millor o pitjor situació a cada comunitat depenen de la densitat de població i la seva mobilitat i el percentatge de treballadors sanitaris infectats. A més, hi influeixen factors com el de tenir una població menys envellida i més dispersa o els factors climatològics.

L'informe ha determinat que a les Illes hi va haver un retard en l'aplicació de test diagnòstic i dels seus resultats. A més, comparen les contractacions que es van fer per reforçar el sistema sanitari i determinen que, amb l'excepció d'Astúries que va contractar 1.969 persones, les contractacions no van ser significatives. En aquest sentit posen com a exemple que a les Illes es van contractar 688 treballadors. La llista d'espera durant la pandèmia també ha estat un dels punts que han valorat negativament a les Balears. Entre el mes de juny de l'any passat i el d'enguany s'ha passat de 73 dies d'espera a 140.

En general, les conclusions de l'estudi remarquen que la situació prèvia de retallades i privatitzacions dels centres sanitaris van fer que disminuís la possibilitat de donar una resposta adequada davant la pandèmia. A més, diuen que la resposta del dispositiu de Salut Pública va ser deficient en el conjunt de l'Estat i que les residències van ser un focus important de la pandèmia a totes les comunitats.