La gerreta felanitxera, un present de temps enrere que cerca un nou pedestal
Fou un element de decoració molt preuat. L’Ajuntament n’ha impulsat un estudi, que ha durat dos anys, per treure’l de l’oblit
FelanitxLa gerreta felanitxera ha perdut la pols que l’ha mantinguda en l’oblit social durant dècades i, de vegades, durant segles. Ara, gràcies a una iniciativa de l’Ajuntament i després de dos anys d’estudi, se’n recupera el seu valor com a element artístic, històric i patrimonial, tot i que els buits cronològiques impossibiliten visualitzar-ne el recorregut complet al llarg del temps. La gerreta és com una cadena de la qual faltes moltes baules. No obstant això, s’intenta recuperar-ne els orígens i endiumenjar-la com un present del passat que es posa de moda.
La gerreta felanitxera, també anomenada ‘gerricó’ i gerreta brodada, es presenta de bell nou com una de les manifestacions artístiques més importants de la ceràmica. El Museu Etnològic de Muro en conserva algunes peces que daten del segle XVI. I no se’n coneix més producció fins el segle XIX, amb la qual cosa hi ha un buit important en què no es troba cap peça que pugui facilitar un estudi acurat i que en permeti ordenar l’evolució.
La majoria de gerretes felanitxeres conservades no va més enllà del segle XIX. Una peça es conserva al Victoria Alberts’s Museum, de Londres, segons la historiadora de l’art Amàlia Salas.
Les darreres fonts orals només permeten acostar-se fins a 1900. Més enrere, es fa difícil esbrinar en quin context es va moure tant a nivell artístic com comercial. Se sap que entre finals del segle XIX i fins a mitjan del segle XX hi hagué 21 teuleres i tallers que treballaren la gerreta. Un d’aquests tallers, i del qual s’ha tret més documentació, és el d’Andreu Capó Mestres (1898-1978), amb qui va desaparèixer el darrer artesà de l’època més recent que es dedicava a fer gerretes. Al recordatori de la seva figura s’ha d’afegir també el de tres dones ceramistes molt estimades: Antònia Capó Bennàssar, Margalida Adrover Nicolau i Catalina Lladó Joan.
De tots els punts de teuleres i tallers de creació que hi hagué en el temps esponerós de la gerreta felanitxera, se n’ha confeccionat un mapa amb la seva ubicació. Per tant, en aquesta època que abasta la segona meitat del segle XIX i primera del XX, la gerreta ornamental felanitxera tingué un pes dins la societat local i es comercialitzà com un souvenirper als viatgers que visitaven l’illa.
El batle, Joan Xamena, deia dilluns passat que “l’argila de Felanitx és única”, en presentar el programa de l’exposició amb què es vol divulgar el valor d’aquesta peça artística, vora el regidor de Cultura, Xisco Duarte, la historiadora Amàlia Salas i la dissenyadora Maggie Adrover.
Efectivament, l’argila felanitxera és una matèria primera de poc pes i molt fina, que permet l’elaboració de peces d’ornamentació molt carregades i amb determinats elements comuns en gran part de les creacions: coloms, copinyes, botons i flors.
Així mateix, s’espera que en pocs dies surti a la llum una publicació que explica el vessant històric i el vessant contemporani i que també recull el material aplegat relacionat amb aquesta ceràmica, que tingué una època esponerosa com a present característic del municipi. Rere tot, sura la motivació i l’esperança que puguin sorgir iniciatives empresarials destinades a recuperar la gerreta típica de Felanitx.
Amb l’exposició que ha preparat l’Ajuntament a la Casa de Cultura, molts particulars s’han sentit cridats a col·laborar en la recuperació de la figura de la gerreta i se n’han presentat més de cinc-centes peces, de les quals s’ha fet una tria de les quaranta més ben conservades i representatives, que s’exhibeixen a la mostra de la Casa de Cultura. I per donar més relleu, han estat convidats tretze artistes locals que treballen la ceràmica perquè reinterpretin la gerreta felanitxera amb el seu propi estil. Al front del grup artístic, l’Ajuntament hi ha posat Miquel Barceló. Andreu Maimó, Roig Català, Jaume Roig, Maria Ramis, Xisca Bennàssar, Pere Bennàssar, Lin Utzon, Mercè Alabern, Margalida Escalas, Matilde Blanch, Stanislas Carrilet i Antonina Obrador són els altres artistes que participen en aquesta iniciativa de l’Ajuntament.
Una mostra itinerant
L’exposició, oberta fins al 10 de juny, ha estat comissariada pel regidor de Cultura mateix, Xisco Duarte, i sembla que aviat es podrà veure a Eivissa i al centre de La Misericòrdia, de Palma. Aquest diumenge, a la plaça de la Font de Santa Margalida, es farà un taller de ceràmica de gerretes felanitxeres que es repetirà el 6 de maig, al mateix escenari. Durant els caps de setmana hi haurà visites guiades a l’exposició, a fi que els visitants puguin tenir una millor visió històrica i contemporània d’aquesta peça ornamental amb què Felanitx vol ampliar els trets que, segons el batle Xamena, “el fan un poble únic”.
