ENSENYAMENT

Un germà gran per protegir els nens del ‘bullying’

El mètode TEI ensenya que “no hi ha grisos” contra l’assetjador: estàs amb ell o contra ell

Sola, asseguda en un racó del pati, la Marta -nom fictici- plorava perquè les altres nenes de la classe no la deixaven jugar. A la Marta ja feia temps que li feien bullying. Els nens de la classe li deien “babosa” i se’n reien d’ella perquè li agradava “arreglar-se”. Amb 10 anys, creia que si ho deixava passar, els companys se’n cansarien i deixarien de burlar-se d’ella. No va ser així.

La Marta va al Col·legi Alemany d’Esplugues de Llobregat, on s’implanta un mètode innovador contra l’assetjament escolar des de fa quatre anys. Es tracta de la tutoria entre iguals (TEI), en què són els nens qui tenen el control sobre l’assetjament. Això vol dir que es forma els alumnes de 1r d’ESO com a tutors dels alumnes 5è de primària, cosa que els converteix en la persona de referència a l’hora de resoldre possibles conflictes que puguin sorgir amb altres companys. Gràcies a aquest mètode, la Marta es va atrevir a denunciar el bullying a la seva tutora de 12 anys, la Valèria. Al cap de poc temps, va deixar de rebre insults.

“Se sentia una xivata si ho explicava als professors, li feia vergonya dir que els seus companys l’estaven insultant”, explica la Valèria. El mètode TEI que implanta el Col·legi Alemany preveu trobades entre tutor i alumne un cop al mes aproximadament. En una d’aquestes trobades, la Marta li va explicar a la Valèria que estava rebent insults dels seus companys. Quan la tutora de 12 anys va saber-ho, no va dubtar a anar a parlar amb ells. “Tinc una germana petita i em sortia l’instint de protecció”, apunta la Valèria, amb el somriure dels que saben que han fet les coses bé. El programa contra l’assetjament que implanta el Col·legi Alemany va ser creat l’any 2002 per Andrés González Bellido, coordinador del grup d’investigació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona (UB), i està basat en l’ajuda social, emocional i personal dels iguals-tutors. Des d’aleshores, s’ha implantat a 400 centres educatius de primària, secundària i educació especial de tot l’Estat.

“La millor manera de combatre l’assetjament escolar és a través dels alumnes. Els pares i els professors s’assabenten dels casos tard i malament”, afirma el president de l’associació No al Acoso Escolar, Javier Pérez Aznar, que apunta que amb el TEI es fa “cultura de classe” contra el bullying.

El funcionament del mètode és senzill. S’ha de formar tots els membres de la comunitat educativa: estudiants, professors i pares. El professorat ha de participar activament en el programa i els alumnes-tutors han de respondre a les demandes d’ajuda del seu tutorand. “Se’ls ensenya que contra el bullying no hi ha grisos: o estàs a favor o estàs en contra de l’assetjador”, explica Pérez, que assegura que és un “mètode efectiu i ràpid”. En el cas del Col·legi Alemany, els alumnes de 1r d’ESO són tutors dels de 5è de primària. Segons el seu sistema, a 5è es comença la secundària i és quan cal intervenir.

Durant la primera setmana de classe, els alumnes de cinquè i els seus pares reben una formació sobre l’assetjament. “Perquè estableixin una relació més estreta entre tutor i tutoritzat, durant la primer setmana s’organitzen jocs cooperatius al parc i diferents activitats”, explica la psicòloga del centre, Sandra Borro, que defensa que el mètode ha fet que no hi hagi casos de bullying al Col·legi Alemany. Durant l’any, els alumnes es troben pel passadís i s’estableixen trobades cada mes (aproximadament) per xerrar del que els preocupa. A final de curs, se’ls entrega un diploma de graduats en TEI.

Tallar l’assetjament d’arrel

“Hem aconseguit que hi hagi molts més ulls contra l’assetjament i hem empoderat la gent bona”, expressa Borro, que afegeix que han aconseguit “tallar d’arrel l’assetjament”. Segons la psicòloga, anteriorment, el comitè interdisciplinari del centre es reunia un mínim de dues vegades l’any. L’any passat ja no va ser necessari.

Per a Borro, la clau de l’èxit és la implicació de pares i docents. Isabel Caparrós, professora de castellà, creu fermament en el mètode. “Ara a les classes hi ha dinàmiques sanes i menys problemàtiques”, apunta Caparrós, que no dubta de quines són les prioritats a l’hora d’educar. “El més important és que siguin individus plens i feliços”, conclou.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF