PETICIONS CIUTADANES

La gentrificació i els alts preus del lloguer arriben a Pere Garau

Davant l’increment demogràfic, els veïns demanen a Cort més infraestructures i més atenció

Els darrers anys el barri de Pere Garau ha experimentat canvis visibles i invisibles que comencen a reflectir-se subtilment. En un principi, sobretot durant els anys previs a la crisi econòmica de 2008, aquesta barriada va acollir població immigrant que cercava lloguers més assequibles en comparació amb els preus que s’oferien a la zona del centre i l’eixample. Però durant els darrers anys, amb la recuperació i el cada vegada més evident fenomen de gentrificació, el barri ha anat perdent el seu vestigi “perifèric”.

Actualment els pisos de lloguer ronden entre els 700 i els 800 euros per a habitatges de dues i tres habitacions i la tendència va en augment. Els residents asseguren que els preus han pujat al voltant del 25%.

S’afegeix també la qüestió del lloguer turístic, difícilment controlable, si els acords són entre propietaris estrangers, i la de l’especulació, que també arriba a mans d’immobiliàries nòrdiques. Aquest fet ha provocat que molts residents que vivien en pisos de lloguer han hagut de fer front a un augment dels preus més que notable. I molts d’ells s’han vist obligats a marxar.

El projecte del casal de barri

Però el problema de l’encariment dels preus de l’habitatge no és l’únic, segons indiquen els veïns, que des del passat setembre s’han constituït en assemblea. Es queixen dels problemes de neteja, de renous i de seguretat. D’altra banda, que hi hagi un casal de barri és una de les seves peticions prioritàries. De fet, quan es reuneixen per negociar amb l’Ajuntament ho han de fer als locals propietat d’AXINIB, l’associació xinesa a les Illes Balears, entitat que també forma part de l’assemblea.

Arran d’aquestes converses han sorgit diverses propostes d’ubicació del nou casal de barri. Una opció seria la de traslladar l’actual centre de salut als antics cinemes Metropolitan, situats al carrer de Gabriel Llabrés, núm. 20, i allà on hi ha ara el centre de salut, al carrer de Joan Bauzà, 50, s’instal·laria el casal de barri. Altres opcions que s’havien plantejat són els antics cinemes Chaplin i l’antiga Ferreteria Mateo.

Sembla, però, que el consistori s’hauria decantat per l’opció del Metropolitan. Cort està en negociacions amb les propietàries, les germanes Servera, que han fixat un preu d’adquisició de tres milions d’euros. S’haurà de veure com evoluciona l’acord. De moment, però, se sap que l’Ajuntament té previst convocar un concurs públic per poder llogar un establiment provisional per al casal de barri. Durant dos anys es podria usar aquest espai i quan l’adquisició dels Metropolitan es materialitzi, el casal s’ubicaria allà on hi ara el centre de salut.

Manca també una biblioteca municipal. L’assamblea ha recordat que es va fer una inauguració d’una petita biblioteca dins el mateix mercat de Pere Garau, que es diu Racó Josep Maria Llompart, en commemoració al vint-i-cinquè aniversari de la mort de l’escriptor. Tot i així, Joana Ferrà, de Flipau amb Pere Garau, explica que totes les iniciatives sorgeixen dels mateixos veïns i són idees positives però “necessitam que l’Ajuntament també s’hi impliqui”, declara.

A Cort reconeixen que la barriada pateix mancances, però no han volgut concretar encara quines són les seves intencions. De moment, se sap que al PGOU no es preveu l’adquisició de cap solar per a usos municipals. D’altra banda, s’estudia incorporar als pressupostos de l’any que ve una partida destinada a adquirir algun solar o espai per equipar de més infraestructures la barriada.

Amb tot, els veïns veuen passar els dies, compten el tercer any de legislatura i segueixen sense cap projecte ferm sobre la taula. Segons expliquen, l’única proposta concreta que han obtingut per part de Cort ha estat la convocatòria d’un concurs a través de Participació Ciutadana, el premi del qual era de 60 mil euros. Tanmateix, Pamela Forteza, de l’associació Flipau amb Pere Garau, no es mostra convençuda amb aquest tipus de propostes, “no són concursos el que demanam, com a ciutadans tenim dret a una sèrie de serveis que no haurien de ser considerats premis”, explica.

Més parcs i zones verdes

La població de Pere Garau és de trenta mil habitants, la mateixa quantitat que la ciutat d’Inca. L’eix central al voltant del qual gira tota l’activitat de la barriada és, sens dubte, el mercat, obert tots els dies, excepte diumenge, de 6 h del matí fins a les 15 h, i els dissabtes fins a les 16 h. La gent es concentra a la plaça, on hi ha molts de vehicles que sovint tenen dificultats per trobar aparcament. I molts cotxes es tradueix en contaminació acústica i atmosfèrica.

En aquest sentit, l’assamblea de veïns demana també més zones verdes, més parcs i zones d’esplai. Actualment, els residents de la zona es reuneixen als voltants del mercat, a la plaça de Francesc Garcia i Orell, més coneguda com la plaça de les columnes, i a la placeta d’Encarna Viñas, al carrer de Torcuato Luca de Tena. Però, segons expliquen, els vespres s’hi concentren petits grups de joves, i de no tant joves, que beuen i fan botellada enmig del carrer.

El projecte d’eix cívic que connectaria la porta de Sant Antoni amb el carrer de Nuredduna i arribaria fins al mercat podria descongestionar de trànsit aquesta barriada i donar prioritat als vianants. El batle, Antoni Noguera, va visitar el barri a principi d’any i va prometre un eix cívic pactat amb tots els residents. Així i tot, el regidor de Mobilitat ja va explicar que aquesta intervenció no es podria dur a terme en l’actual legislatura perquè encara hi ha molts aspectes que s’han de concretar i per la manca temps. Les darreres notícies de Cort que han rebut els veïns és que s’hi fa un estudi de mobilitat.

Raúl Rejas, de l’associació de veïns i veïnes, reconeix que tenen un diàleg fluid amb el responsable del Districte de Llevant, Daniel Oliveira, però afirma que el diàleg no es tradueix en més intervencions. “Volem que la policia persegueixi els actes incívics dels joves que ocupen les poques places que tenim al barri”, declara Rejas.

L’Assemblea de veïns i veïnes del barri, formada per l’associació de veïns, Flipau amb Pere Garau, membres del CEIP Sant Francesc d’Assís i l’AMIPA, del centre de salut, el mercat de Pere Garau i l’associació xinesa de les Illes Balears (AXINIB). El passat setembre es varen constituir en assemblea i des de llavors s’han reunit periòdicament. La intenció és presentar tot aquest seguit de peticions al primer ple municipal després de l’estiu.

Mentrestant, el proper 29 de juliol hi ha prevista la celebració de la festa de la Repera, de 18 h del capvespre a les 23 h, amb un sopar a la plaça del Mercat.

El barri es mou, el barri avança i pren consciència de si mateix.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF