QUÈ ES COU?
Societat 03/10/2020

Aquells gelats de La Menorquina

Bep Al·lès
3 min
Aquells gelats de La Menorquina

CiutadellaCercant arxius de la Impremta Al·lès, fundada pel meu avi, he trobat una sèrie de dibuixos dels cartells dels gelats de La Menorquina de final dels anys 60, on hi ha aquelles especialitats que els que tenim més de 50 anys encara podem recordar.

La Menorquina va ser fundat el 1940 per Fernando Sintes a Alaior, a l’illa de Menorca, fruit dels doblers que li varen tocar del primer premi de la loteria de Nadal, quan aquesta va caure a Alaior. El 1956, la companyia comprà l’empresa de xocolates La Tropical de Maó en la qual Sintes havia treballat com a aprenent.

A partir d’aquí, la creativitat de Fernando Sintes revolucionà el món dels gelats, no sols a Menorca i Mallorca, sinó també a escala estatal i internacional, i es convertí en una de les fàbriques de gelats més importants del món.

De La Menorquina ens varen arribar els pastissos gelats, que van ser tot una novetat i que es feien sota comanda, que es repartia, inicialment, a domicili. Després van venir les creacions inspirades en la gelateria italiana, com la Cassata i la Napolitana, les petites terrines individuals de gelat com el Volga, el Demiglas, el Camping i el més que recordat Chato Variado, tots amb la seva cirera confitada congelada, que era, potser, la firma de la casa.

Grans clàssics

També ens van arribar grans clàssics, que avui encara perduren, com el Bombón Gelat, que a Mallorca es va fer famós com a Bombón Mallorquín, a més del Bombón La Menorquina, i aquells gelats que portaven el nom de l’any que van ser creats, com el 51 o el famós 57, que encara es fabrica, i que sols se servia a Menorca, després també a Mallorca, però no sortia de l’àmbit de les Balears.

Els al·lots que avui passam dels 50 anys teníem passió per una de les creacions de Fernando Sintes, el Coyote, aquell polo de gelat de vainilla recobert de xocolata, que va ser el precursor dels ametllats, i tots aquests gelats amb garrot que avui dia consumim. També hi havia els Nativos i altres que han passat a la història com el Yeti 77, el Milka 76, l’Avellanado, l’Almendrado i el Pony, sense deixar de banda aquells polos de maduixa, de llimona i de taronja, als quals s’afegien els de menta i anís.

La Menorquina va revolucionar el món de la pastisseria gelada a escala estatal, no sols amb els pastissos gelats tradicionals, sinó també amb creacions que encara son vigents com la Tarta al Whisky i el desaparegut al Cointreau, a més dels braços de gitano gelats, el Flam Tropica i l’encara vigent, però de manera individual, Poker Crocanti, que van formar part d’aquelles postres que es compartien a casa i també a les cartes dels restaurants.

Però si hi ha un producte que va ser clau en la història de La Menorquina i que va ser copiat per les altres empreses gelateres a escala estatal i internacional van ser les fruites gelades, aquelles fruites naturals farcides de gelat, començant per les taronges i llimones gelades, a les quals es van afegir, sense gaire èxit, les pomes i, després, les tropicals encara vigents i amb èxit com la pinya i el coco.

Empresa artesana

Avui La Menorquina pertany al grup català Fargi i ha recuperat part d’aquell prestigi d’empresa artesana en el món del gelat industrial, però queden encara aquells sabors d’infantesa, de memòria gustativa, d’aquells gelats fets a Alaior amb llet de Coinga, que anava per tubs soterrats des de la cooperativa ramadera fins a la fàbrica del senyor Sintes, i d’aquells pastissos gelats i al whisky artesans, generosos en els seus ingredients, fets als obradors d’Alaior, que van ser tot un referent per a generacions i generacions de menorquins i menorquines que vam gaudir i viure moments més que especials en companyia d’aquests gelats del senyor Fernando Sintes, el mestre, com l’anomenaven al seu poble natal d’Alaior.

stats