Quan la gastronomia es fa addictiva

Cadascun, de manera personal, tenim els nostres llocs de culte, aquells temples gastronòmics d’alta cuina on hem d’anar al manco una vegada a l’any. Per a mi un d’aquests temples és el Mon Restaurant, de Felip Llufriu, a Ciutadella, una de les referències imprescindibles de la bona teca a Menorca.

La seva cuina és sempre sorprenent, màgica, plena de textures i sabor, i sobre totes les coses el respecte pel producte que utilitza, i si pot ser que aquest sigui de l’illa, poc viatjat, el que avui en deim km 0.

La tècnica als fogons de Felip Llufriu, hi ha pocs grans mestres que la tenen, està ben present en cadascun dels seus plats i és per açò que anar al Mon no sols es converteix en un ritual, sinó que també és una addicció, una bacanal de plaers, de descobriments i, sobretot, de sentir, disfrutar i viure cada mos, cada cullerada i cada forquillada, perquè ets ben conscient que ets en un dels grans temples de la cuina, no sols menorquina, sinó del Mediterrani.

A taula

Començam com sempre amb els detalls de benvinguda de Felip Llufriu quan ocupes la taula del seu restaurant, una “piruleta” de formatge de Menorca gratinat ens començarà a obrir boca mentre examinam les referències de la seva estructurada i encertada carta de vins i caves.

La taula es va omplint de detalls mentre encara estam mirant la carta, podríem haver optat pel menú de degustació, que és sempre una gran opció per conèixer la cuina de Llufriu i que té una relació qualitat i preu més que raonable. Mentre miram la carta ens arriba el pa de blat de xeixa de la Vall, elaborat ecològicament per s’Àvia Rita, un panet de Viena de tota la vida que ens recorda les berenetes de la nostra infantessa, oli d’oliva i olivó de Pont Modorro, la mantega de sa Canova i la flor de sal de Fornells ens demostren el compromís de Felip Llufriu amb la seva terra, amb el producte local de Menorca.

El vi

Mentrestant ja hem triat el vi. Hem optat per un vi ecològic d’alta muntanya, el Batlliu de Sort, de la DO Costers del Segre, elaborat amb raïm de la varietat Riesling, que ens donarà l’equilibri d’acidesa i dolçor que necessiten els nostres plats, tant de peix com de carn en una nit d’estiu, en què també cerques la frescor d’un vi amb molta fruita i que, a la vegada, no llevi protagonisme, ni es begui els plats que delectarem.

El deixam reposar uns deu minuts a la glaçonera perquè agafí més frescor... la calor de l’agost ens ho demana.

Els entrants

Començarem amb uns cornets o caragols de mar de Menorca, acompanyats amb una salsa maonesa de fonoll, que és un homenatge a les tapes marineres de Baixamar, de les antigues tavernes del port de Ciutadella, i que era una de les tapes que se solien demanar a l’hora de fer el vermut.

Continuam amb el peixet fregit amb llimona i alfàbrega, una delicadesa, que ens recorda un dels plats que més ens agrada als menorquins quan anem a romandre a la vorera de la mar, el peix fregit, però amb el toc de la nova cuina menorquina que li dona Felip Llufriu. Cruixent, saborós i sense espines…

Tancam els entrants, que compartim, amb una genialitat d’aquest mestre dels fogons forjat de la mà dels germans Roca. Les seves cloïsses, sis unitats que se serveixen al natural, amb pastanaga i taronja, i amb ginebró i llimona. Plaer, addicció, sabor a mar, a Menorca.

Fora de carta, en Felip ens dona per degustar un dels seus grans clàssics, el caneló d’alvocat farcit d’escamarlà, que és una creació que roman de manera permanent en la memòria gustativa del qui l’ha tastat. Tècnica, senzillesa, frescor, color, sabor…

Els principals

Ens hem decidit per les carns, encara que hi ha altres propostes molt atractives, com el calamar farcit a la menorquina, el bacallà amb suc de pebrots i carabassa o bé l’arròs amb conill i espardenyes.

Tastam un dels plats estrella de la nova carta d’estiu, el seu porcell desossat amb salsa de taronja amarga, sobrassada i monyaco. Els sabors de la terra, el greix i els cítrics, i de pas retre un petit homenatge a un dels plats més contundents de la cuina pagesa, el monyaco amb sobrassada, que aquí està totalment integrat i amb molta mesura en aquest plat que enamora els amants de la carn de porc.

La segona opció de carn ha estat un impressionant llom de bou, reposat un parell de setmanes, fet amb mestria, i acompanyat d’una emulsió d’herbes. La carn al punt, saborosa, gens seca i amb tots els aromes de les herbes del camp de Menorca.

Les postres

Ens deixam seduir per dues postres que ens recorden l’estiu. La seva versió de cuina d’autor i de nova cuina menorquina de la xocolata amb ensaïmada, present en totes les festes patronals, en què Felip ha convertit l’ensaïmada en gelat i la xocolata en una sopa i, al mateix temps, en un pastís o bescuit que ens fa encara més addictes a la seva cuina. Acabam amb unes mores, la fruita de l’estiu, la fruita de les tanques d’esbatzers i de les voreres acompanyada de gelat de nata i de granissat de sangria. Estiu, color, sabors... la vertadera nova cuina menorquina amb majúscules, feta per un dels grans mestres que ha donat l’illa.