BarcelonaEls resultats “decebedors”, encara preliminars, de la vacuna contra el covid-19 de l’empresa biotecnològica alemanya CureVac sembla que han refredat els ànims dels inversors i del públic general respecte del futur de les vacunes basades en tecnologia d’ARN missatger, la mateixa que han desplegat Pfizer/BioNTech i Moderna. Com és sabut, totes dues vacunes tenen nivells altíssims de seguretat i superen el 94% després d’administrar dues dosis. CureVac es queda en un modest 47%.
¿És un fracàs de la companyia alemanya? ¿Els seus resultats posen en dubte el potencial de les vacunes d’ARN? Ni una cosa ni l’altra. De fet, no són pocs els analistes que consideren que el futur immediat de vacunes tan diverses com les de la grip, la tuberculosi, la malària o fins i tot la sida, passa per aquesta tecnologia. Les vacunes d’ARN marquen “el camí a seguir”. Ho diu Andy Geall, investigador a l’àrea de vacunes de Novartis l’any 2013 en una revisió publicada a la revista Nature aquest mes de juny. Geall va ser un dels investigadors que, a banda de Katalin Karikó i Norbert Pardi, van contribuir al disseny de nanopartícules lipídiques que permeten el transport d’ARN missatger a l’interior de la cèl·lula.
Al llarg de 30 anys hi ha hagut mostres que la tecnologia es considerava interessant. El 2012, per exemple, el DARPA, l’agència de defensa dels Estats Units dedicada a projectes de recerca avançats, es va interessar per les vacunes d’ARN empès pel brot de grip aviar a Corea del Sud i altres països veïns. Empreses com Pfizer, AstraZeneca, Sanofi Pasteur o la mateixa Novartis s’hi van adherir. També ho van fer dues petites companyies biotecnològiques, l’alemanya CureVac i l’americana Moderna. A més dels estudis per tractar diversos tipus de càncer, es van fer experiments en relació a algunes malalties respiratòries com la grip, i també a les que provoquen virus com el citomegalovirus, el chikungunya i el Zika, a més de l’Ebola i el VIH més tard. Però tot avançava molt lentament.
I aleshores va emergir el SARS-CoV-2 i tot es va accelerar. Entre el març i l’abril del 2020 diverses companyies van anunciar que estaven en disposició de tenir una vacuna llesta en un any i que els nivells d’eficàcia i seguretat serien prou alts com per protegir extenses capes de població arreu del món. L’anunci, òbviament, va sorprendre tothom. El cas, però, és que ja estaven molt a punt. Tant les de disseny convencional com les basades en ARN missatger. El principal escull per a aquestes últimes era sobretot tecnològic i de seguretat. Mai abans s’havien provat en humans a gran escala ni se n’havia abordat la producció a escala industrial. Els problemes regulatoris, d’altra banda, es van resoldre aplicant criteris d’emergència sanitària per l’expansió de la pandèmia.
Es va obtenir la seqüència del virus del covid-19 en temps rècord, es va escollir la diana a partir de la qual generar l’antigen i es van preparar embolcalls de partícules nanolipídiques més bons. Tot va estar llest en qüestió de setmanes. Només calia posar a punt els assajos clínics i preparar la indústria per a la producció massiva, recorda Jeffrey Ulmer, antic responsable d’investigació preclínica de GlaxoSmithKline. Totes dues s’han fet alhora, de manera que molts processos s’han solapat o eliminat. En paral·lel, el sector públic i el privat han treballat de bracet amb el suport dels organismes de salut pública dels Estats Units o dels països de la Unió Europea.
Les presses motivades per la necessitat han provocat també problemes més enllà de la fabricació i la distribució de les vacunes. Per exemple, avui se sap que els efectes adversos venen donats pels embolcalls, que “caldria refinar”, i per la contaminació durant la fabricació.
L’Idibaps encapçala un consorci per desenvolupar una vacuna del covid-19 a partir d’ARN missatger. En el projecte hi participen la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca Biomèdica, la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat Lliure de Brussel·les i l’empresa especialitzada en salut animal Hipra.
“En aquests moments tenim resultats preclínics molt bons i pròximament esperem tenir un prototip que es pugui començar a assajar”, explica la investigadora de l’Idibaps Monserrat Plana. Ara bé, “estem en converses amb el ministeri perquè estem sense finançament”, explica la investigadora.
Des de l’Idibaps, en col·laboració amb IrsiCaixa, també es treballa en tres vacunes diferents d’ARN contra el VIH.
En les vacunes d’ARN missatger es pot dirigir la immunitat de forma molt precisa, cosa que permet considerar diferents virus o les seves variants alhora i de manera relativament senzilla. Això explica perquè es treballa en el disseny de noves vacunes contra la grip a partir d’aquesta tecnologia o s’investiga per aplicar-la a la tuberculosi o la malària. Els virus del Zika, el chikungunya, l’Ebola i la sida són altres candidats, a més de determinades formes de càncer, com ara el melanoma i l’hepàtic. De fet, ja hi ha assajos clínics en marxa de vacunes d’ARN contra la grip estacional, l’herpes genital i el VIH. També n’hi ha un d’una vacuna universal de la grip, que seria efectiva davant de les freqüents mutacions d’aquest virus.
![Tècniques de laboratori de l’Institut Pasteur durant la fase d’investigació del coronavirus.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)