Catàleg de Varietats Locals 2019
La portada està dedicada a la família de Ca ets Al·lots de Sant Jordi
El Catàleg de Varietats, editat per l’Associació de Varietats Locals, reuneix les varietats d’hortalisses i llegums a disposició de les persones interessades. La portada està dedicada a la família de Ca ets Al·lots de Sant Jordi, Sa Casa Pagesa, que treballa en la selecció de llavors des de fa anys. Hi ha 13 finques multiplicadores col·laborant en el projecte de multiplicació de llavor d’hortalissa i llegum. Entre d’altres, disposen de llavor d’albergínia morada; ceba blanca mallorquina i vermella d’Andratx; col borratxona i de cabdell; colflori de Nadal i d’orella d’ase; enciam de tres ulls i reüll blanc d’hivern; meló clot des pou i groc; mongeta blanca, negra, pintada i tendra; pebre de banya de cabra; fulla d’olivera, tap de quartí i ros; tomàtiga negra, de Valldemossa, de ramellet de mateta, de ramellet de ferro, de cor de bou i de bombeta.
El vermut de Puntiró
Ha obtingut el premi Producte Ecològic de l’any 2019
El vermut elaborat pel Celler Jaume de Puntiró ha obtingut el premi Producte Ecològic de l’any 2019 lliurat per l’Associació de Productors i Agricultors Ecològics de Mallorca (Apaema) en el marc de la Diada Ecològica de Porreres, celebrada la setmana passada. Es tracta d’un vermut elaborat de la manera tradicional pels germans Pere i Bernat Calafat, de Santa Maria del Camí, a partir d’un vi blanc, ecològic, de la varietat chardonnay, de 17 graus, macerat amb herbes com donzell, fonoll, herba lluïsa, camamil·la, romaní i clovelles de taronja i llimona. Un producte molt treballat i molt ben presentat que és el resultat d’una acurada tasca d’anys de recerca fins a arribar al magnífic vermut que ara han tret al mercat.
Evolució de la sequera
El primer trimestre les precipitacions han oscil·lat entre els 0,8 i 19,7 l/m2
Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, el primer trimestre del 2019 les precipitacions a Mallorca han oscil·lat entre els 0,8 i 19,7 l/m2, amb una anomalia que està entre els 15,3 i els 29,2 l/m2 negatius. Això contrasta amb la tardor del 2018, que va ser molt plujosa. L’anàlisi dels efectes de la manca de pluges mostra un tall entre les terres del Migjorn i les del Pla i de la Serra. L’àrea de la marina de Llucmajor, Campos, ses Salines i Santanyí és la que està patint més. Els efectes sobre els cultius dependran de diverses variables, entre les quals els tipus de sòl és una de les més importants, i sembla que hi haurà una mala anyada de cereals a causa que els sembrats en zones seques tenen poca crescuda de les tiges i un començ d’espigada primerenc. Els farratges i les pastures han patit molt, no han rebrotat i són magres pertot arreu.
Recerca sobre la ‘Xylella’
Dues línies de petita explicació uisque turpis est, dapibus vel vestibulum
El projecte ‘Disseny i implementació d’estratègies de control contra la Xylella fastidiosa ’, presentat per la vicepresidenta del Govern i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, i el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, té com a objectiu investigar tot allò relacionat amb el bacteri. Està dividit en sis subprojectes amb un import de 1.035.167 euros. Els doblers són aportats pel fons de l’Impost de Turisme Sostenible. Les dimensions del projecte poden convertir les Balears en un punt de referència europeu en l’estudi de la plaga. De moment, les investigacions fetes a Sa Granja han permès confirmar que l’insecte Philaenus spumarius és un dels vectors amb més potencial de transmissió de la Xylella a Mallorca, tant en l’ametller com en la vinya.
L’Institut de Recerca Agrària
Té com a objectiu la promoció i el desenvolupament de la investigació
Sense dubte, la recerca agrària a Mallorca passa per l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera, una entitat administrativa que té com a objectiu la promoció, el desenvolupament i la coordinació de la investigació, la formació i l’experimentació agrària. Aquest centre és el que pot garantir la transferència de coneixements als agricultors. L’IRFAP està ubicat a les instal·lacions de Sa Granja, al carrer d’Eusebi Estada de Ciutat, de nou hectàrees, 7,4 de les quals són d’ús agrícola. L’any 1921 els propietaris la cediren per a la creació d’una escola agrària. Avui dia, disposar de més de deu quarterades de conreus en ple centre de la ciutat és un patrimoni mediambiental, cultural i agrari de primera magnitud que ha de ser potenciat i posat a disposició de la població.
