El futur del monument de la Feixina, en mans dels jutges

PalmaL’avi Siset hauria mort d’avorriment si hagués hagut d’esperar tant de temps per alliberar-se. Però ja se sap que, en qüestions de memòria històrica i patrimoni, els aparells burocràtics i jurídics de l’Estat tornen molt escrupolosos abans de donar llum verda a segons quins tipus de decisions.

L’esbucament del monument de la Feixina ha estat motiu de polèmica durant els darrers anys, i ha depès del color dels diferents equips de govern i de la intervenció d’entitats amb interessos diferents com ARCA, la Federació de Veins, l’Associació de Veïns de Santa Catalina i la Plataforma ‘Sa Feixina Sí que Tomba’, entre d’altres.

Judicialització del procés

El passat 29 d’agost el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 va decidir rebutjar el recurs de Cort i mantenir la suspensió cautelar que impedeix tramitar per la via d’urgència l’esbucament d’aquest monument de llegat franquista. Això impedeix dur endavant la licitació d’obres de demolició que Cort ja tenia en marxa. De fet, el procés ja s’havia iniciat i s’havia pressupostat que l’esbucament costaria 169.870 euros.

Ara el jutge ha d’acabar de decidir si aquest monument té valor patrimonial, perquè si així ho dictaminàs, Cort no podria seguir amparant-se en la Llei de memòria històrica. En aquest sentit, els darrers informes de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca podrien afavorir la voluntat de Cort, ja que la comissió s’ha pronunciat fins a dues vegades i ha conclòs que no té cap tipus de valor patrimonial.

L’Ajuntament de Palma lamenta la judicialització d’una qüestió que hauria de ser d’estricta competència municipal, però confia que el jutge li acabi donant la raó. “Crec que a l’espai públic els valors democràtics han de prevaldre per damunt d’altres consideracions, sobretot quan aquest monument ofèn els familiars de les víctimes”, declara el regidor de Cultura, Patrimoni i Memòria Història, Llorenç Carrió.

D’altra banda, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca va denunciar el passat 29 d’agost, que el jutge Alejandro Mariscal, del Jutjat Contenciós Aministratiu número 2, de Palma, i responsable d’aquest cas és el net d’un jutge del Tribunal d’Ordre Públic franquista i també nebot de Margarita Mariscal de Gante, ministra durant el govern de José María Aznar.

Unes sospites que no han estat confirmades pel consistori palmesà, que declara no voler entrar a valorar la procedència del jutge i que confia que actuarà d’acord amb la llei.

Pluja de contenciosos

Hi ha encara per resoldre els recursos contenciosos interposats per ARCA i l’Associació de Veïns de Santa Catalina contra el consistori. La plataforma Salvem Sa Feixina també ha presentat un contenciós contra el Consell de Mallorca per no haver catalogat el monument.

A més, el president de Círculo Balear, Jorge Campos, va denunciar l’Ajuntament davant la Fiscalia General de l’Estat per pressumptes delictes de prevaricació i falsedat i per haver vulnerat normes com la Llei del patrimoni històric espanyol i la de patrimoni de les Illes Balears.

Tots aquests contenciosos poden alentir encara més el projecte d’esbucament que, de moment, no sembla que pugui arribar a executar-se durant aquesta legislatura.

Són moltes les raons que esgrimeixen uns i altres per tal de defensar les respectives opinions sobre el el futur del monuument. Però, més enllà dels arguments, el debat recau en una qüestió de prioritats. Mentre que les institucions i les plataformes partidàries de l’esbucament consideren que ha de prevaldre la qüestió democràtica i de memòria històrica, ARCA i l’Associació de Veïns de Santa Catalina advoquen perquè es mantingui i en defensen el patrimonial.

El debat genera polèmica, mantenir per recordar o esbucar per oblidar? Alemanya és l’exemple paradigmàtic de la complexitat que genera aquesta qüestió. Molts de monuments i edificacions de signe nazi han estat esbucats i eliminats del paisatge, d’altres, però, com l’estadi olímpic de Berlín i el Ministeri de l’Aire s’han conservat. La historiadora alemanya Gabi Dolff-Bonekämper va acunyar el terme Streitwert per referir-se al valor de discòrdia d’aquests monuments, entès com una oportunitat per crear debat en un procés polític d’evolució democràtica.

Tanmateix, quan l’execució d’unes accions dins l’àmbit de la Memòria Històrica deriva en les decisions d’un jutge, la polèmica abandona l’àmbit de la política, que de cop es veu desprovista de competència i de poder.

La creació d’un catàleg oficial de simbologia franquista podria donar llum a aquesta qüestió i evitaria que, una vegada més, s’acabin judicialitzant qüestions d’àmbit polític.