TRIBUNALS

El 53% dels funcionaris del cos judicial secunden la vaga

Protesten perquè la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial permetrà la mobilitat forçosa dels treballadors segons les necessitats

El que havia de ser una modificació urgent de la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial per recuperar els drets perduts durant la crisi econòmica va desembocar ahir en una vaga dels funcionaris del cos judicial dins l’àmbit estatal. Segons els sindicats convocants (UGT, CCOO, CSIF i STAJ), el seguiment mitjà a les Illes Balears fou del 53%, bastant per sota del conjunt de l’Estat, on el seguiment de la protesta hauria arribat al 80%.

El principal motiu de l’aturada és la introducció, a l’article 521 de la llei, d’una esmena proposada pel PP -i amb el vot a favor de PSOE i Podem- que especifica que el lloc de destinació serà el municipi. És a dir, si fins ara es concursava per treballar en un jutjat determinat, a partir d’ara es farà per fer-ho a l’àmbit municipal i es deixarà ens mans d’un superior la mobilitat forçosa entre els diferents jutjats.

A través d’un reglament propi, se sabrà qui tindrà la potestat de moure funcionaris atenent les necessacitats. A les Balears, tot indica que es podria fer des de la gerència. “S’ha plantejat com una manera d’aprofitar recursos humans per al ciutadà i a la llarga anirà en detriment del ciutadà, perquè els seus assumptes es retardaran molt més; sis mesos és el temps necessari per aprendre la feina”, explica Pilar Claro, delegada de Comissions Obreres (CCOO).

El sindicat CSIF, un altre dels convocants, ho veu com una manera de tenir “més control polític sobre l’adminsitració de justícia”. Així ho explica el seu president autonòmic, Andreu Bou. “Els funcionaris que estan familiaritzats amb el seu lloc de feina hauran de comnençar de zero en un altre jutjat, ja que podran moure, remoure, premiar i castigar”, alerta.

Si s’aprova, aquesta modificació de la llei podria afectar especialment els interins, perquè “faran moure els que tenim plaça i no tindran necessitat de nomenar interins”. El perill d’això, avisa, és una possible sobrecàrrega laboral “tant per al funcionari desplaçat que comença en un lloc nou com per als companys que deixa i que hauran de suplir el seu buit”, explica Bou.

Per la responsable d’UGT, Laura Pérez, allò que passa és que “es lleven els interins d’enmig i converteixen els funcionaris en interins. A més, es carreguen el concurs de trasllat -ja que no ens podrem moure a un altre municipi- i la comissió de serveis”, relata. El problema, segons ella, en aquest i en altres casos, és que els qui fan les lleis “quadren els números sense tenir en compte que darrere hi ha persones”.

I si els quadren bé, la reforma podria estar aprovada abans que acabi l’any. La llei, amb esmenes incloses, perquè ja ha passat el primer debat al Congrés.

“L’article que ens afecta l’han introduït sense debatre’l a la mesa dels treballadors i s’han botat la negociació, ja ho va reconèixer el portaveu del PSOE durant la seva intervenció”, afegeix Pilar Claro.

La passa següent és la votació al Senat, prevista per d’aquí a uns quinze dies o tres setmanes, i on hi ha l’esperança que es pugui tornar a modificar per tirar-ho enrere. Amb tot, són conscients que la majoria de la cambra és en mans populars i poca repercussió tindrà allò que es digui des del Ministeri.

Un dels afectats, que ahir secundà la vaga, lamenta que en els jutjats on falti gent “hi posin un funcionari, ja no cridaran un interí”, i diu que és una manera de “jugar amb els titulars d’una plaça i de moure aquells que destorbin”.

Per Pepe -que prefereix no dir el seu llinatge-, l’inconvenient és que els podran “seleccionar a dit per anar a qualsevol jutjat”. Ell destaca la diferència entre els uns i els altres. “Quan tries plaça, ho fas pensant en el que et convé, ja sigui per afinitats o per motius econòmics, i ara ens podran manejar com vulguin”. Explica que hi ha jutjats que fan guàrdies i d’altres, no; que uns fan més hores o van més carregats que d’altres... “És cert que paguen les hores extres i a alguns els compensa, però no tots ho volem”.

Interins de reforç

Una altra modificació que preveu la llei i que motivà la vaga és que els interins anomenats de reforç se cessaran al cap de sis mesos. Per visualitzar les conseqüències que això podria tenir a la pràctica, els sindicats posen l’exemple del jutjat de clàusula sòl de Palma. Allà, els funcionaris designats són interins de reforç que haurien de cessar de manera immediata havent passat els sis mesos i el jutjat quedaria desatès. A més, recorden que mig any és el temps que necessita un treballador per conèixer bé com es desenvolupa la seva feina. Entre els qui protestaren també hi va haver qui reclamà un increment del complement de residència per cost de vida de les Balears, una petició que la setmana passada UGT va dur al Defensor del Poble.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF