TREBALL
Societat 10/11/2018

Els nous funcionaris de Justícia no volen venir a les Illes pel lloguer

D’aquí a deu dies es tanca el termini per triar destinació; el 70% de l’oferta de l’Estat és a les Balears

Sabrina Vidal
4 min
Els nous funcionaris de Justícia no volen venir  a les Illes pel lloguer

Palma“Ens obliguen a destinar el 70% del sou al lloguer d’un pis, ens condemnen a una pobresa relativa”. Aquest és el testimoni d’una opositora pel cos funcionarial del Ministeri de Justícia amb residència a Badajoz. L’estiu passat va aprovar unes oposicions d’àmbit estatal sense saber prèviament que el 70% de les places oferides eren per cobrir gairebé 300 llocs de feina als jutjats de les Illes Balears.

El procés d’oposició ha estat llarg i també necessari, però una vegada acabat no satisfà ni els que l’han aprovada ni els interins de Justícia que ja treballen a les Illes. Els primers no volen canviar de residència a una comunitat a la qual cal agafar un avió per desplaçar-se, més tenint en compte el preu de lloguer; els segons temen quedar sense feina perquè les places oferides són les seves. Allò cert és que en poc temps hi haurà unes 300 persones cercant pis a la vegada a les Illes Balears. D’aquí a deu dies s’acaba el termini dels opositors per elegir una destinació, després el Ministeri de Justícia els ha de determinar i publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). A partir d’aquí, els funcionaris tenen vint dies per incorporar-se al lloc de feina.

Els opositors que han passat les proves s’han organitzat a través de grups de WhatsApp perquè veuen que la gran majoria vindrà a parar a les Illes. “Estarem destinats forçosament a les Balears, en plena bombolla de lloguer”. El problema, expliquen sense donar els noms, no és la destinació, “per a alguns podria ser un somni fet realitat”, sinó el complement de residència que els donen i que no supera els 90 euros, encara que a indrets com Ceuta i Melilla la quantitat es multiplica per deu. “No he estudiat una oposició per malviure i convertir-me en una càrrega per a la família”, comenta Maria, una de les afectades, aprovada per al cos de tramitació processal.

Al sindicat UGT ja preveuen com aniran les coses perquè si asseguren que el Ministeri del govern anterior volia pal·liar la manca de personal a les Illes, el del nou govern apedeçarà les places davant dels inconvients creats.

“La idea que té el Minsiteri de Justícia és que els funcionaris prenguin possessió aquest mateix 2018 perquè els comptarà com un any natural complet. D’aquesta manera, només haurien d’esperar que passàs el 2019 i els comptaran els dos anys necessaris per poder sol·licitar el concurs de trasllats”, indica la responsable sindical, Laura Pérez. És a dir, la solució és del tot transitòria. “Es cobreixen les necessitats dels jutjats, però serà de manera temporal. Ara veiem que el procés està pensat perquè d’aquí a un any puguin concórrer al trasllat i tornar a les zones de destinació preferides, i a les Balears hi tornarà la temporalitat”.

A l’Arxipèlag hi ha 1.200 treballadors al cos funcionarial de Justícia, 654 dels quals són interins, aproximadament la meitat “aniran al carrer sense cap tipus d’indemnització, perdran la feina i els que vinguin, després d’un any, s’acolliran a un concurs de trasllat i retornaran a la Península”, afegeix la responsable d’UGT. La seva proposta principal és equiparar el complement de residència, almanco, al dels funcionaris de les Canàries.

Complement de residència

Precisament aquesta mateixa setmana el sindicat UGT presentava una queixa formal davant del Defensor del Poble. “No és vinculant, però així aconseguirem recuperar la paga doble perduda fa uns anys”, justificava el secretari general de les Balears, Miguel Ángel Romero, a la roda de premsa.

La petició és extensiva a tot el cos de l’Administració General de l’Estat que treballa a les Balears. Asseguren que amb una partida d’entre 18 i 20 milions d’euros es faria front a la injustícia de cobrar fins a deu vegades menys que en altres indrets. “La situació a les Balears és insostenible”, es queixava Romero. “El Jujtat d’Instrucció número 5 d’Eivissa no va poder posar-se en funcionament per manca de personal l’estiu passat, però també falta gent a la Seguretat Social, al DNI, a Estrangeria; ningú no ha demanat quanta gent treballa a l’112?”, preguntà. Segons el secretari general de la UGT, les Illes Balears “són una destinació de càstig perquè els salaris estan desconnectats de la realitat socioeconòmica”.

El mateix sou de, posem per cas, 1.200 euros mensuals d’un funcionari del cos de l’Estat pot bastar si es viu en un lloc com Albacete o ser asfixiant en una comunitat com la balear, on el 70% dels ingressos s’haurà de destinar a l’habitatge. Aquí tenen un plus per residència d’uns 90 euros. A Gran Canària i Tenerife el complement és 175 euros, més de 500 a les altres illes de l’arxipèlag canari i 900 euros a Ceuta i Melilla.

Les oposicions

Hi ha moltes places en territori del Ministeri que no han sortit a oposició, poques més de les 300 de les Balears dels tres cossos: el d’auxili judicial, tramitació i gestió.

El concurs d’oposició començà l’any passat i els exàmens s’han fet aquest estiu. “Era de torn lliure, ha estat molt dura, i ara els aprovats estan obligats a venir”, assenyala Laura Pérez. En el procés “l’experiència i els mèrits no s’han tingut en compte, i s’han carregat la promoció interna”.

Mentrestant, els jutjats funcionen a través d’una borsa d’interins que, una vegada esgotada abans de l’estiu, es va obrir de nou el mes passat.

stats