María Ángeles Carmona: “El suport a les víctimes està funcionant a les Balears”

És la presidenta de l’Observatori de Violència de Gènere

María Ángeles Carmona, secretària judicial del Consell General del Poder Judicial, té una dilatada experiència en la lluita contra la violència de gènere des de l’àmbit judicial. Fa deu anys que va ser destinada al Jutjat de Violència sobre la Dona número 3 de Sevilla. El 2012 va ser nomenada cap de la Unitat de Coordinació Territorial de Violència de Gènere de la Delegació del govern a Andalusia. Dos anys després va assumir la presidència de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere.

Quin és el motiu pel qual les Illes Balears són la comunitat on més denúncies es registren?

Això vol dir que el suport a les víctimes hi està funcionant. Les dones confien en les institucions i per això s’atreveixen a denunciar. El procediment és dur. En aquest camí ens trobam dones que no volen continuar i dones que s’acullen al dret de no declarar, o, el que és pitjor, dones que tornen amb el seu agressor. Per aquest motiu és important el tractament psicològic.

S’ha de modificar la legislació per tal de protegir millor les víctimes de violència de gènere?

Sí. Caldria canviar molts articles del Codi Penal, de la Llei d’enjudiciament criminal i del Codi Civil.

Quins serien els més urgents?

A més de l’amplicació del concepte de violència de gènere -que ha d’incloure no només parelles i exparelles, sinó totes les dones que pateixen violència pel fet de ser dones-, són urgents les que van adreçades a la protecció dels menors, com per exemple, prohibir les visites dels infants a la presó i suspendre obligatòriament el règim de visites quan els menors han estat exposats a la violència. Cal modificar l’article 416 de la Llei d’enjudiciament criminal, que dispensa els parents, en aquest cas les dones maltractades, de declarar, per poder protegir-les de qualque manera.

Per què s’ha de modificar l’article 416?

Els fets delictius de la violència de gènere se solen produir sense testimonis, per tant és difícil provar-los. Per rompre la presumpció d’innocència, és molt important la declaració de la víctima. El maltractador es procura la seva impunitat i comet els fets delictius quan no hi ha ningú davant. L’article 416 es va crear, per exemple, perquè una mare s’hi pogués acollir i no declarar si era el seu fill qui havia comès el delicte. La violència de gènere és un delicte públic i un atemptat contra els drets humans que afecta el 50% de la població. S’ha de modificar l’article sense deixar desprotegida la dona.

La imatge de la justícia està malmesa amb casos com el de la Manada i el recent del suïcidi assistit de María José Carrasco?

Sí, i és el pitjor que pot passar, perquè la societat ha de confiar en les institucions. En el cas de la Manada, aquesta difusió mediàtica també té una lectura positiva, perquè ha provocat un fort rebuig social. Abans no es denunciaven. Jo conec molts de jutges que han tingut casos similars sense gens de ressò mediàticc. També cal esperar que la sentència sigui ferma. El Tribunal Suprem està dictant sentències en què es veu una major sensibilitat.

Quines són les xifres de violència cap a les dones i cap als homes?

Mentre que a l’any hi ha unes 50 sentències d’assassinat de dones, d’homes tot just en són tres o quatre. En el darrer estudi, en què eren quatre, dues de les sentències eren d’homes que havien matat les seves parelles homes. Quan hem revisat les sentències, també ens hem fixat que, quan la dona és la condemnada, ella va ser abans víctima de violència de gènere. Per exemple, l’any 2014 es va absoldre una dona perquè havia patit una violència extrema per part del seu maltractador, que al final va acabar assassinant.

Hi ha ideologia masclista en les sentències?

La feina del jutge és aplicar la llei amb tota l’objectivitat possible i té les eines per fer-ho així. També hi ha el recurs de recórrer la sentència davant una instància superior, però allò que no podem negar és que vivim en una societat masclista i patriarcal, i tots i totes tenim incorporat aquest xip.

Les xifres negres

Més de 2.400 casos de violència masclista i 1.282 dones amb protecció per aquest motiu

A les Illes Balears hi ha 2.404 casos actius de violència de gènere, amb 1.282 dones que reben protecció. Un total de 204 homes estan a la presó per delictes de violència masclista i s’han activat 14 polseres que vigilen el maltractador. L’any 2016, sis dones varen ser assassinades a l’Arxipèlag: Lisa Jane Lyttle, Victoria Sard, Lucía Patrascu, Xue Sandra Saura, Ada Graciela Benítez i Celia Navarro. L’any 2017, no va morir cap dona per aquesta causa, mentre que l’any passat va ser assassinada Sacramento Roca.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF