Fugir de la guerra i tornar a l'escola: 345 infants d'Ucraïna entren al sistema educatiu illenc

PalmaEs mou per l’aula amb tots els altres infants. Ara a la taula amb arena; després posant les mans a la massa no newtoniana per experimentar amb aquest fluid, fet de farina de midó i aigua. Indica amb els gestos allò que vol i així també ho fan les mestres. Serghei Supelnic (cinc anys) arribà a Mallorca amb la seva mare, Oksana Piddubna, a l’abril, fugint de la guerra a Ucraïna. El mateix mes, l’infant va començar al CEIP Verge de Lluc. Com ell, 345 menors refugiats d’Ucraïna s’han incorporat a 136 centres educatius de les Illes Balears (109 a Mallorca, 11 a Eivissa, un a Formentera i 15 a Menorca) d’ençà que va esclatar el conflicte. A tot l’Estat, ara com ara hi ha 22.468 menors desplaçats d’Ucraïna escolaritzats, segons el Ministeri d’Educació.

La importància dels vincles

Com s’acompanya a l’escola un infant nouvingut que ha hagut d’abandonar casa seva per la guerra? Neus Garcia, tutora del grup de Serghei, assegura que crear vincle és fonamental. “Els primers dies l’infant és prioritari. La mestra hi és a prop, l’agafa de la mà, l’acompanya”, exposa. Si són dues adultes, una se centra en el nin mentre l’altra té cura de la resta de la classe. Aquest ha estat el cas de Serghei, perquè la mestra tenia dues practicants amb ella. Ara bé, Garcia matisa que s’ha de trobar un equilibri entre la relació de confiança i suport, “però no crear massa dependència, perquè no és bo”.

L’escola Verge de Lluc rep molt d’alumnat migrant, amb realitats molt diverses –i de vegades també difícils–, per la qual cosa tenen integrades en el dia a dia les dinàmiques d’acollida. Per rebre Serghei, explica la tutora, han estat les mateixes que en l’arribada d’altres nins nouvinguts que no coneixen el català ni el castellà. “Són dinàmiques molt senzilles i quan arriben, per sort, ja estan funcionant”, apunta. Per exemple, en entrar a l’aula, s’asseuen en rotllana amb un coixí a terra i fan l’assemblea de benvinguda. Aquest espai propicia que els infants expliquin el que els ve de gust: com estan, què han fet, inquietuds... També tenen un moment diari per a la relaxació, i el treball per espais facilita que l’infant es mogui segons les seves inquietuds.

La directora de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit), Aina Amengual, assenyala que “accions com ara un simple cercle de diàleg són molt importants, perquè permet conèixer-se, cohesionar i veure com arriba la persona, com es troba”. També remarca la importància d’actes aparentment senzills, però igualment transcendents, com que tothom conegui el nom de l’infant i que el sàpiga pronunciar bé. En definitiva, “crear espais de convivència amb l’alumnat” i assegurar una “atenció integral”. “És el que s’esperaria per a qualsevol infant, però en aquest cas sí que no es pot fer d’una altra manera”, afegeix.

D’altra banda, no entendre l’idioma és una barrera, tant amb l’infant com amb la família, que es va superant a poc a poc. “A l’aula ho feim tot molt gestual. Amb un gest et pots comunicar millor que amb dibuixos o pictogrames, que són totalment irreals”, sosté Garcia. Tampoc forcen l’aprenentatge d’un vocabulari concret, sinó que aposten perquè l’infant aprengui el llenguatge a partir de les rutines diàries. “Això sí, ens esforçam a posar nom a tot, concretar molt”, matisa. D’aquesta manera, comencen a aprendre l’idioma amb les accions de cada dia. Si necessiten suport d’imatges, opten per fotografies, imatges reals.

Per facilitar la integració, el Ministeri ha contractat 200 auxiliars de conversa per als infants ucraïnesos a les escoles, dels quals a les Balears n’han tocat tres: un a Mallorca, l’altre a Menorca i el tercer dona servei a Eivissa i Formentera. A Mallorca, però, està a la zona de l’Arenal perquè és on hi ha més infants. La Conselleria assegura que l’escolarització es procura fer a la zona més pròxima allà on viuen. A més, tenen el transport escolar i la cobertura de menjador coberts al 100%.

Reforçar la cultura de la pau

Per Serghei, quan és a l’espai exterior, tots els pals són pistoles. “Amb ell treballam molt això. No sabem si és pel que ha viscut o pel seu joc, perquè altres infants també ho fan”, conta la mestra, que aposta per posar límits i explicar. “Per mi seria més fàcil treure els pals, però no és el que volem”, exposa. “M’ho prenc com una oportunitat per explicar que aquests pals són per a construcció, que en aquesta escola no utilitzam armes, que fan mal”, continua.

En la mateixa línia, Amengual precisa que cal “ treballar la cultura de la pau, la resolució positiva dels conflictes”. “Els centres ja fan aquesta feina en el dia a dia, però ara encara més es pot aprofundir en valors com l’empatia, la solidaritat, la cooperació...”, remarca. Alhora, posa èmfasi en l’atenció a la part emocional i de salut mental: “Duen les seves motxilles, han perdut les seves llars, potser alguns familiars, viuen un procés de dol, i els hem d’acompanyar”, defensa Amengual. Això sí, sense envair en excés: “Amb respecte i distància, construint espais segurs”. “Nosaltres no intentam extreure informació, amb cap infant”, assegura la mestra de Verge de Lluc. En canvi, “respectam el ritme: si no ho conta, deu ser perquè no en té la necessitat, no és l’espai que toca o no hi ha la confiança suficient”. El que sí que intenten és crear el context de confiança i, “quan la informació surt, agafar-la i treballar-la”.

Atenció psicològica

El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) ha posat en marxa recentment un dispositiu d’atenció psicològica per a famílies desplaçades d’Ucraïna a l’Arxipèlag. Ho han fet perquè s’han trobat que moltes persones no han pogut accedir a un professional de la salut mental. “A escala institucional, no sabem fins a quin punt s’ha cobert. Ens arriben persones derivades de centres educatius i serveis socials d’ajuntaments, i ningú ha rebut gens de suport psicològic”, assegura el degà del COPIB, Javier Torres. Remarca que les famílies “estan passant per una situació altament estressant”, de desarrelament i dol “no només perquè ha mort un familiar, que també, sinó per la pèrdua de tot el que tenen de la nit al dia”.

És el cas de Serghei i la seva mare, Oksana, que varen fugir de casa seva amb una sola motxilla i varen recórrer Europa en quatre dies amb la furgoneta d’uns voluntaris mallorquins fins a arribar a l’illa, el 4 d’abril. Aquí es varen trobar amb la llar de Neus Sastre, el seu marit i el fill. Des del menjador, en una videotrucada, Oksana plora en recordar la seva mare, l’única de la família que no va poder viatjar –és massa gran– i va quedar a Ucraïna. Té dos fills més, majors d’edat, que viuen a Alemanya i a Polònia. “És molt difícil estar separats, hi ha dies que només pens en ells. I en Ucraïna. És terrible, la guerra”, lamenta. Tornar? “Voldria, però quan?”, es demana Oksana.

Tota l’estona, durant la conversa, dona les gràcies per la sort de tenir la família d’acollida. “Vàrem pensar que plorar davant la tele no ens servia de res, que havíem de fer alguna cosa”, diu Neus. Varen saber que havien arribat a l’illa i no tenien ningú que els acollís, i varen obrir les portes del seu pis. Ella treballa a Son Espases i ha ajudat Oksana (que ja disposa del NIE) a aconseguir una feina a la bugaderia de l’hospital, cosint. “Així podrà estalviar uns doblerets per, quan puguin tornar, aixecar-se de nou al seu país. Perquè, òbviament, han quedat sense res,“, tanca Neus.