ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Fer fua

El sentit de les ‘carreres de colls’, traces radials dins l’alzinar visibles des del cel

Fua és una onomatopeia del so produït pel fregament dels tords amb l’aire quan baixen volant a gran velocitat des de les colgades (lloc de pernocta al bosc) cap als olivars on passaran el dia menjant. Aquest so característic és ocasionalment audible pel caçador des del siti -seient- al coll de caçar tords amb filats quan l’ocell s’amolla ras, per les carreres que el caçador ha dibuixat dins el bosc amb el xorrac.

Per entendre millor el sentit de les carreres, trescarem la moleta de Pastoritx, a Valldemossa, amb Antoni Xavier Colom Colom. En Toni caça amb filats d’ençà que era un al·lot i es coneix la moleta pam a pam. La volta també serà un petit viatge toponímic, atès que, com afirma en Toni, “cada coll té un nom, poden tenir el nom de l’amo: el jai Nofre, el Pastor, la Madona, el Carritxer... però també poden tenir un nom propi: en Roques, en Carreres Amples, en Paret, en Seiard”.

Mentre començam a trescar amb en Toni per la contrada, observau la figura 1: una fotografia aèria del 2008 de la moleta de Pastoritx en la qual es veuen carreres de colls. Per facilitar-ne la identificació, he dibuixat uns vectors de color vermell seguint les carreres, que convergeixen de manera precisa en el siti del coll. També he dibuixat el llindar de la ‘paret del bosc’, que temps enrere separava el bosc de l’olivar, tal com es pot observar a la fotografia aèria de 1956 (figura 2) i que comentarem després.

En Toni explica que “els tords s’amollen cada dia cap al menjar’ o pugen a ‘la colgada’, cercant la claror de les carreres de manera instintiva, per esquivar el falcó. La geometria de les carreres ha de ser precisa, amb la visual passant pel siti i continuant fins a morir dins la seva claror.

Pel que fa a la ubicació, les carenes són llocs idonis per fer-hi un coll; allò que és important és situar el coll perpendicular a la trajectòria dels tords. Llavors, si a més a més la carena marca un poc de jou -una mica de coll-, encara és més ‘embocadís’.

En els colls de carena, el siti és el referent i no cal fer grans carreres, mentre que en els de mola, en ser damunt un espai planer, cal fer unes carreres importants. Per fer unes carreres damunt un lloc planer, com una mola, es necessiten dues persones: una al siti per guiar l’altra -que s’encarrega de tallar. En definitiva: mentre una controla la visual, l’altra esmotxa amb el xorrac”.

Si anam a les figures 3 i 5, podem observar millor la localització estratègica dels colls i les seves carreres sobre un model digital d’elevacions de la moleta de Pastoritx. La situació definitiva d’un coll és el resultat de combinar el coneixement precís del relleu amb llargues vetllades per esbrinar el camí seguit pels tords, des de les colgades cap als olivars.

En Toni també em comenta que “les colgades s’han estès i els colls antics han deixat d’estar ben posicionats perquè han quedat al marge de la ruta entre el menjar i el dormir -que és allà on hi ha tots els colls”. Per analitzar aquest aspecte, ens fixarem en la paret del bosc.

La localització de la paret del bosc -present a totes les figures- serveix de guia per observar com el bosc s’ha regenerat dins les marjades d’olivar -inequívoques a la fotografia del 1956-(figura 2), de manera que ha estès les colgades a cotes més baixes i ha provocat que una part dels tords no s’enfili a la mola.

Aquesta expansió del bosc sobre antics espais de conreu s’anomena transició forestal i és particularment recurrent allà on, a causa del relleu, resulta dificultosa la utilització de maquinària agrícola. La figura 4 està feta a partir de lidar, una tècnica de teledetecció que permet esbrinar l’altura de l’arbrat. Observam, en color verd, els arbres amb altura superior a 12 m, coincidint amb els pins de major empenta repartits per l’antic olivar.

Començam a baixar de la moleta conversant sobre la necessitat de preservar la saviesa pagesa. En Toni comenta que “la caça de colls no era una activitat masculinitzada. A les possessions, la madona caçava, totes les filles caçaven, per què? Perquè era subsistència. Actualment la caça ha passat a ser una activitat d’oci i a ser masculina; mentre fou una necessitat, també era femenina”. De sobte em fa reparar que ha començat “la purga de l’aglà” i que antigament era el senyal per amollar els porcs dins l’alzinar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF