TURISME

Com frenar l’excés de turistes?

L’auge de visitants és un fenomen global que obliga les ciutats a repensar quin model econòmic volen

Renunciar a visitar la plaça més emblemàtica de la ciutat perquè està massificada o abandonar el barri de tota la vida pel preu del lloguer no són problemes exclusius dels barcelonins. Passa a la Sagrada Família i també a San Marco, a Venècia. L’auge del turisme és un fenomen global: una de cada set persones al món viatja fora del seu país cada any, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), i la previsió és que la xifra augmenti. A escala mundial, el sector tindrà un creixement anual del 4% en els pròxims anys. L’OMT espera que fins al 2030 se sumin al còmput de turistes 43 milions de viatgers nous cada any, fins a arribar als 1.800 milions d’aquí quinze. “Amb un gran creixement ve una gran responsabilitat”, va assenyalar el secretari general de l’organisme, Taleb Rifai, durant l’últim balanç de l’any, amb una frase que resumeix la magnitud de la tasca a la qual han de fer front les destinacions que els últims anys s’han situat al centre del mapa turístic.

Els atacs terroristes i la situació geopolítica al Pròxim Orient, on l’arribada de turistes ha baixat un 7%, han beneficiat especialment les destinacions de la riba nord del Mediterrani, entre les quals destaquen Malta, Venècia, Grècia, Croàcia i, també, Catalunya i la seva capital, Barcelona. “Estem agafant el turisme de països com Egipte o Tunísia”, diu Martí Sarrate, president de l’Associació d’Agències de Viatges Especialitzades (Acave), que assenyala que les destinacions amb més població veuran créixer els reptes a causa d’un “increment del turisme urbà”, però també els beneficis.

“Tots els agents implicats hem de col·laborar per aconseguir un equilibri, i ho hem de fer a través del debat -reivindica, i afegeix-: Catalunya rep una quarta part del turisme espanyol. S’han fet moltes coses ben fetes, i ara toca regular el sector i invertir en infraestructures que contribueixin a millorar la convivència i l’ús de l’espai públic, com ara urinaris públics o aparcaments d’autocar”, conclou. “El turisme no només repercuteix en els empresaris i els treballadors del sector, també ho fa en la resta de la població, per exemple a través dels impostos”, assenyala Sarrate, que es mostra preocupat per l’ús creixent de la paraula turismofòbia.

"El sector viu amb molta preocupació la imatge que donen a l'exterior els episodis de turismofòbia"

Rafael Gallego President de la Feaav

Les últimes accions contra béns turístics a Barcelona, València, Balears o el País Basc, on uns brètols van tirar pintura contra l’oficina de turisme de Bilbao, han traspassat les fronteres dels municipis afectats i han posat en alerta les administracions i part del sector, un fet insòlit fins ara. El president de la Federació Espanyola d’Associacions d’Agències de Viatges (Feaav), Rafael Gallego, s’ha expressat aquesta setmana en aquesta sentit: “El sector viu amb molta preocupació la imatge que donen a l’exterior els episodis de turismofòbia”, ha advertit en declaracions als mitjans recollides per Efe, alhora que avisava del perill que es produeixi un incident “greu”. “No m’hauria imaginat mai que hauria de defensar el sector turístic espanyol. És veritablement inaudit”, va afegir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va insistir que atacar el sector turístic és un “disbarat”.

Balears no tanca el debat tot i limitar les places

Enfront de l’alarmisme, també hi ha qui relativitza els incidents i evita parlar de turismofòbia. El vicepresident de l’Associació de Guies de Turisme de Catalunya (Aguicat), Joan Coll, explica que a la junta de l’entitat cinc dels onze companys han sentit en algun moment de l’últim any que els seus grups eren increpats per veïns. “Però cap d’aquests guies ho considera turismofòbia, sinó crítiques justificades a la mida o la gestió del grup”. Tres d’aquests cinc guies que han viscut algun moment de tensió el circumscriuen a recriminacions verbals. Als altres dos els han tirat aigua des dels balcons o els han empentat (als guies, no als clients). “No hi ha turismofòbia, sinó que en el dia a dia veiem com la massificació turística i la falta de regulació estan molestant cada cop més els veïns de la ciutat”, assenyala Coll, que reivindica que el turisme “responsable i de qualitat” també és el que interessa al sector. “Ens importa la nostra professió, però també la ciutat. Nosaltres també som veïns”, conclou.

“Els atacs al turisme dels últims dies són un símptoma del creixent malestar de la població, perquè el turisme provoca molèsties a molta gent i, en canvi, en beneficia poca”, diu l’economista Miquel Puig, que opina que les ciutats hauran d’apostar per un model econòmic que reparteixi els beneficis entre més població per equilibrar-ho.

La pressió turística també amenaça València

Una acció antiturisme acaba amb un detingut

Hores abans de la cadena humana a la Barceloneta, una altra acció de protesta contra el turisme al mateix barri va acabar amb un detingut. A les 7 del matí, els Mossos van arrestar un home per amenaçar-ne un altre que havia intentat impedir que el detingut pengés un cartell amb l’eslògan Tourist go home [Turista fot el camp]. Segons va avançar l’ARA, un treballador de la neteja del metro va declarar a la policia que havia vist com un home penjava el cartell en contra dels turistes en un semàfor. El treballador va explicar que va recriminar l’acció a l’home, que hauria tret el cartell, però que després el veí l’hauria acabat amenaçant amb un cúter. El treballador va relatar que, aleshores, l’altre home va intentar fer-li un tall al coll, tot i que l’hauria esquivat. En la disputa fins i tot hauria tret una barra de ferro.

L'