Societat 07/03/2021

Francesos a Madrid: "Això és vida"

La ciutat s’omple de turistes que fugen de les estrictes restriccions a França, amb bars i museus tancats

3 min
Un grup de turistes, en la seva majoria francesos, gaudint del sol en una terrassa aquest divendres a Madrid.
Disponible en:

MadridParis Match, un dels setmanaris francesos més llegits, dedicava fa poques setmanes un article de diverses pàgines a la capital espanyola titulat “Madrid, la por i la festa”. El text narrava amb grans dosis d’incredulitat que bars, restaurants, museus, teatres i fins i tot discoteques estan oberts a Madrid. També parlava dels contagis a Espanya i del “desafiament” de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, al govern espanyol. Aquesta revista no és l’única que ha escrit sobre la laxitud de Madrid. La premsa francesa se n’ha fet un ampli ressò. El resultat: la ciutat –tot i tenir la taxa de contagis més elevada d’Espanya– s’ha omplert de turistes francesos que busquen escapar-se de les dures restriccions vigents al seu país i fer coses tan senzilles com prendre una cervesa al carrer.

“Hem vingut a fer tot el que no es pot fer allà: anar de festa, anar a espectacles, als museus i asseure’ns en una terrassa”, explica a la sortida del Prado la Chantal, una turista d’Estrasburg que ha vingut a passar uns dies a Madrid. “Això és vida –diu amb un somriure–. Tot està obert”. Explica que ella ha decidit viatjar perquè està vacunada i s’ha quedat sorpresa de com aquí tothom va amb la mascareta ben col·locada: “La gent és molt més disciplinada”.

Confinament 'de facto'

A França, un dels països que han aplicat més restriccions per frenar el coronavirus, la restauració i els museus estan completament tancats des de fa mesos. Després de les vacances de Nadal, el govern d'Emmanuel Macron també va endurir el toc de queda: ara a partir de les sis de la tarda no hi pot haver ningú al carrer sense causa justificada. És, de facto, un confinament que permet només sortir de casa per anar a treballar, a estudiar o a comprar.

Són les vuit del vespre i al carrer Barcelona de Madrid, a prop de Sol, les terrasses estan plenes de gent jove bevent i picant alguna cosa. Unes quantes taules estan ocupades per francesos. Alguns estan d’Erasmus i altres han vingut de visita a veure els amics. “Ho aprofitem per venir als bars. Allà a aquesta hora ja seríem a casa”, explica l’Olivier. Al seu costat, l’Antoin –que estudia a Madrid– diu que els seus amics a París estan “tristos” amb tantes restriccions. “Jo els dic que vinguin, que aquí al·lucinaran amb els bars”. Les companyies aèries ho posen fàcil amb bitllets assequibles: viatjar de París a Madrid qualsevol cap de setmana del mes d’abril costa al voltant de 100 euros.

El carrer, ple de gent sense mascareta, recorda qualsevol vespre prepandèmia. Fins i tot la discoteca que hi ha, New Manama Disco, està oberta. Però el porter confessa que tenen pocs clients: “Com que no es pot ballar i els clients han d’estar asseguts, ve poca gent”. A les 22 h ja ningú hi podrà entrar i a les 23 h haurà d’abaixar la persiana. “Abans del coronavirus, tancàvem a les sis del matí”, diu resignat.

Menys clientela

Tot i l’arribada de francesos, hostalers i restauradors asseguren que no tenen ni la meitat de clients que abans. A la plaça Santa Ana, en ple centre de Madrid, els bars que fa poc més d’un any estaven a vessar a primera hora del vespre, ara estan completament buits. A la Cervecería Alemana no hi ha ni un sol client a l’interior. A la terrassa, només tres taules estan ocupades. “Els turistes francesos ens animen una mica les tardes, però no ens salven el negoci”, assegura l’encarregat. Els hotels de Madrid també estan mig buits. “Només tenim alguns clients nacionals i alguns de francesos”, lamenta el propietari de l’Hotel Cervantes, situat molt a prop de Neptuno.

L'agonia dels 'tablaos' madrilenys

Des de l’inici de la pandèmia, Madrid, com moltes altres ciutats, s’ha quedat pràcticament sense turistes. Les restriccions i el virus han posat en una situació crítica els tablaos de la ciutat, locals freqüentats sobretot per turistes. Els negocis agonitzen mentre esperen que el turisme es recuperi aviat.

Alguns no han pogut aguantar. Aquesta setmana ha anunciat que tancava les portes definitivament el tablao Villa Rosa, el més antic de la ciutat. Fundat el 1911, el Villa Rosa és –o era– un establiment emblemàtic situat a la plaça de Santa Ana. Pel seu escenari hi han passat grans figures del cant i el ball flamenc, com Lola Flores, Juanito Valderrama o Miguel de Molina. Entre els clients també n’hi ha hagut de cèlebres, com Ernest Hemingway o Ava Gardner.

Altres intenten sobreviure. El tablao Las Tablas, a la plaça Espanya, ha decidit reobrir després de mesos tancat, però la seva propietària, l’Antonia, assegura que no li surt a compte: “Obrim per ser-hi, però tenim zero beneficis”.

stats