Publicitat
Publicitat

CONVIVÈNCIA

“Per fora som diferents, però per dins som tots iguals”

Els infants de Ripoll només veuen avantatges al fet de tenir amics d’altres cultures i religions

El Marroc, el Perú, Mongòlia, l’Índia, Colòmbia, Hondures, Romania… La majoria de nens i nenes d’entre 8 i 12 anys de Ripoll tenen amics procedents de molts països del món. I a diferència de la realitat que van viure els seus pares quan tenien la seva edat, per a ells és normal i natural que el company de classe sigui d’una cultura o religió diferent. “Però tots som iguals, perquè tots mengem, tots juguem, riem, parlem…”, asseguren quatre dels nois que dos cops a la setmana assisteixen al Punt Òmnia de Ripoll, on els ajuden a fer els deures. Són Amin Elmefiah, Ayoub el-Manouti, Ousama Ben Daifa i Souhayla Elouardi, que tenen entre 8 i 9 anys, nascuts a Catalunya i amb arrels marroquines. No se senten discriminats per l’origen, però sí que de vegades els nens de classe es riuen dels altres. Ara bé, en el cas d’alguns és pel fet de ser marroquins i en el cas d’uns altres, perquè són molt alts o tenen els cabells llargs. “Hem d’ajudar la gent que ve d’altres països perquè estiguin bé i siguin feliços; i no ens hem de riure d’ells”, asseguren els quatre nois, que creuen que cada cultura té les seves qualitats. “N’hi ha que són molt bons en dansa, d’altres són més llestos o juguen millor a futbol”, indiquen. Una opinió que s’assembla molt a la dels alumnes de 5è de primària de l’Escola Joan Maragall de Ripoll, que asseguren que, gràcies a les diferents cultures, han après moltes coses. “Per exemple, hem après nous jocs i costums, i hem descobert que a Hondures els nens esmorzen ous remenats o que els marroquins mengen cuscús i és molt bo”, apunten Anna Arlà, Christian Agea, Adrià Boixassa i Adam Abouyaaqoub, que, amb 10 anys, tenen amics de tot el món. Amb alguns comparteixen aula i amb uns altres classes de ballet, bàsquet, karate o els bancs del parc on solen anar tots. “M’és igual quina sigui la seva religió o el color de pell, jo hi jugo igual. A més, tenir amics d’altres països t’ajuda a aprendre a respectar els altres”, ressalten. A la seva classe també hi ha companys de totes les religions: des de cristians fins a ateus, musulmans i testimonis de Jehovà. “Ens portem tots molt bé perquè respectem que cadascú cregui en el Déu que vulgui”, afirmen els infants, que reconeixen que molts adults no ho veuen així. I és que, per exemple, els seus pares tenen tots bones relacions entre ells, però les diferents cultures no solen quedar fora de l’escola. “Els nostres pares es porten molt bé però la majoria no es barregen. Els uns van a uns llocs, i els altres a d’altres”, diuen.

La convivència després del 17-A

La capital del Ripollès va rebre a l’agost un dels cops més durs de la seva història quan un grup de nois del poble, la majoria nascuts a Catalunya i tots plenament integrats, van atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 i 18 d’agost. I a pesar que la setmana següent als atacs van despertar entre alguns veïns desconfiances i recels respecte als musulmans, els infants ho han viscut de manera diferent. Ells també van passar por i tampoc ho van entendre, però al cap de pocs dies es van adonar que havien d’ajudar els amics i familiars dels terroristes, i tots els musulmans en general.

“Una amiga musulmana em va escriure l’endemà preguntant-me si encara l’estimava; i li vaig dir que sí, esclar! Que jo sé com és ella i és bona persona”, confessen Alba Ridó, Arnau Carrasco, Numidia Aknaf i Marc Serra, d’11 anys i que estudien 6è de primària a l’Escola Joan Maragall. És el mateix centre on van assistir alguns dels nois que van perpetrar l’atemptat i on encara estudien molts dels seus familiars. “Al principi vaig tenir por, però després vaig veure que la germana d’un dels nois s’ho estava passant molt malament i que estava molt trista. I nosaltres l’hem estat ajudant perquè pugui començar una nova etapa”, afirmen encara commoguts pels esdeveniments. I a pesar que alguns companys n’han insultat d’altres per la seva religió o color de pell, creuen que no s’ha de fer mai. “Hi ha nens que es creuen que són millors que els nouvinguts perquè tenen més coses i es pensen que per això poden manar”, apunten sense entendre-ho. I és que ells ho tenen molt clar. “Per fora tots som diferents, però per dins tots som iguals; i hem de cuidar tothom sense que sigui important la seva cultura o religió”, recorden els infants, que només tenen una norma a l’hora de triar els companys de viatge: “Si té bon cor, serem amics per sempre”.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF