Flor de Sal del Trenc
La Comissió d’Aliments Tradicionals de les Balears ha aprovat inclourer-la al Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears
Son Fosquet
Una de les activitats ha estat la dedicació a la millora genètica dels seus animals
Tanca Son Fosquet, una explotació ramadera de vaques de llet creada el 1974 a Son Mesquida. La finca va començar amb 16 vaques i vedelles duites de Dinamarca i el Canadà i al llarg d’aquests 46 d’anys de feina, el matrimoni format per Miquel Adrover i Margalida Manresa, amb l’ajuda dels seus fills, ha fet front amb èxit a les dificultats d’una activitat difícil, sobretot perquè el preu de la llet no ha compensat ni la inversió ni la feina necessària. Una de les activitats més importants de Son Fosquet ha estat la dedicació a la millora genètica dels seus animals, amb la qual cosa ha aconseguit una millor productivitat i ha guanyat diferents certàmens morfològics a la Fira de Campos. La manca de successió al davant de les explotacions agroramaderes és deguda, sobretot, a la seva escassa rendibilitat.
Reforma de la PAC
El projecte s’ha de negociar amb el Parlament Europeu.
El projecte s’ha de negociar amb el Parlament Europeu.Els estats de la Unió Europea han arribat a un acord per aprovar la Política Agrària Comuna que regirà entre el 2023 i el 2027, amb un pressupost que serà l’aprovat de manera inicial i que destinarà un 60% als pagaments directes a la renda agrària i incorporarà uns ecoesquemes que representaran el 20% del pressupost final. La passa està feta i ara el projecte s’ha de negociar amb el Parlament Europeu. Els ecoesquemes pretenen impulsar pràctiques agroramaderes sostenibles. En línies generals, la nova PAC representarà, a l’estat espanyol, un manteniment de les ajudes. Falta veure com se situaran les Balears en aquest escenari, que fins ara ha ignorat per complet l’existència d’una realitat insular diferenciada, cosa que ha provocat una greu afectació negativa en la pagesia balear.
Flor de Sal del Trenc
És una sal marina natural que cristal·litza a la superfície de les basses
La Comissió d’Aliments Tradicionals de les Balears ha aprovat incloure la Flor de Sal del Trenc al Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears. Amb aquesta incorporació, el catàleg ja inclou 26 aliments de totes les Illes. Va ser creat per preservar i revaloritzar el patrimoni alimentari illenc i s’entén que un aliment és tradicional de les Balears quan se n’acrediten trenta anys de producció, elaboració o comercialització. La Flor de Sal del Trenc és una sal marina natural que cristal·litza a la superfície de les basses i és recollida manualment a les salines del Trenc (Mallorca), l’única salinera de sal marina per a ús alimentari que queda activa a Mallorca. L’any 2019 se’n recol·lectaren 76.000 kg de tres tipus: la sal marina comuna, la sal marina verge i la flor de sal del Trenc. La facturació va ser d’1.846.800 euros. Una realitat econòmica significativa i amb possibilitats.
Inscripció de l’Oli d’Eivissa
Ja es podrà comercialitzar amb el distintiu d’Indicació Geogràfica Protegida
La Comissió Europea ha publicat la inscripció definitiva de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa, darrer tràmit per a la seva protecció. L’oli d’aquesta campanya ja es podrà comercialitzar amb el distintiu d’Indicació Geogràfica Protegida. Segons el plec de condicions, l’ús de l’IGP Oli d’Eivissa queda reservat per als olis d’oliva verge extra elaborats amb les varietats arbequina, piqual i koroneiki, que en conjunt representin almenys el 90%. El 10% restant pot provenir d’altres varietats inscrites en el registre de varietats comercials. El rendiment màxim dels olis no pot superar els 17 litres d’oli per 100 kg d’oliva. Tampoc es permet la mescla d’olis de diferents anyades, amb la finalitat de mantenir la frescor i les singularitats de l’anyada. Amb aquesta incorporació, les Balears tenen 20 productes protegits per la Unió Europea. I fins ara, tots els distintius de qualitat han estat opcions d’èxit per als productes que s’hi han acollit.
L’amo en Xesc Garcias en el record
Va ser un actiu ramader de vacum de llet, ferm impulsor del cooperativisme
Fa pocs dies va morir a Algaida l’amo en Xesc Garcias, pagès i dirigent cooperativista i sindicalista agrari, pare d’Antoni Garcias Simón, exdiputat autonòmic i expresident de la cooperativa del Camp Mallorquí. Francesc Garcias va ser un actiu ramader de vacum de llet, ferm impulsor del cooperativisme, amb la fundació de la Cooperativa d’Algaida i la creació d’Ucabal, fundador de la Unió de Pagesos, i promotor de l’agrupació de productors del sector lacti, entre moltes altres activitats. La seva trajectòria professional va ser la d’un bon pagès, sempre defensor de la dignitat i la justícia en el món del camp i promotor d’innumerables iniciatives associatives.
