Societat 02/03/2018

“A França reconeixen la professió i hi ha molta feina”

La mallorquina Llucía Escalas és una de les moltes fisioterapeutes de l’Estat espanyol que han triat anar a França per desenvolupar la seva professió

A. Solano
2 min
A països com França, l’Estat dona ajudes per a la conciliació laboral i familia, afirma Llucia Escalas.

PalmaLa mallorquina Llucía Escalas és una de les moltes fisioterapeutes de l’Estat espanyol que han triat anar a França per desenvolupar la seva professió. Llicenciada a la primera promoció de Fisioteràpia de la UIB, explica que “durant 7 anys tot el que vaig aconseguir varen ser substitucions”. El 2014 va decidir partir a França perquè “era sabut que aquí cercaven fisioterapeutes”.

Escalas va fer feina a l’hospital públic de referència Edouard Herriot de Lyon, que “en aquells moments tenia en plantilla una quarantena de fisioterapeutes, la meitat dels quals eren espanyols: N’hi havia de diferentes comunitats: Madrid, Catalunya, Andalusia, Balears...”.

Hi va estar durant 4 anys, durant els quals va fer feina als serveis d’Urgències i Reanimació. “A França passa el contrari que aquí, la privada està més ben remunerada. El sistema sanitari d’aquí és concertat, i és el mateix metge de capçalera qui deriva els pacients al fisioterapeuta”. En aquest sentit, afirma que l’accés a la fisioteràpia “és més fàcil aquí que a Espanya”. A França “és molt reconeguda la figura del fisioterapeuta, en comparació amb l’Estat espanyol”. A Espanya, per anar al fisioterapeuta “has de passar del metge de capçalera a l’especialista (traumatòleg, neuròleg o metge de rehabilitació) i és aquest especialista qui t’hi deriva”. A més, “no trobaràs mai un fisioterapeuta fent feina a urgències, com aquí”.

Actualment, Escalas fa feina a l’Hospital Serrieres de mitja estada, un petit poble de la regió de l’Ardeixa, que té una part de residència medicalitzada. Allà, la fisioterapeuta està al servei de convalescència i rehabilitació. El seu equip és interdisciplinari, “disposa d’un terapeuta ocupacional i un professor d’activitat física adaptada, una figura que a Espanya no existeix”, explica.

Més bon salari i ajudes

Confessa que no troba a faltar el fet de fer feina a Espanya: “A banda de la diferència salarial, aquí a França hi ha un vertader reconeixement de la nostra professió”. I hi afegeix un altre avantatge: “La conciliació laboral i familiar”. “Tenim moltes ajudes de l’Estat per a aquesta qüestió”.

Pel que fa a la professió a les Illes, “o s’han de muntar el seu negoci o han de fer moltíssima formació per arribar a trobar un lloc de feina. Hi ha molta competència perquè no hi ha feina”.

Des que Llucía Escales va arribar a França fa 4 anys, el flux de fisioterapeutes d’arreu de l’Estat espanyol “ha augmentat, i crec que no aturarà”, assegura, i fa una crida a crear més llocs de feina aquí: “El sistema sanitari espanyol hauria de crear més llocs de feina per a fisioterapeutes. S’estalviarien moltíssimes llistes d’espera i, també, moltes cirurgies”.

stats