HÀBITATS NATURALS
Societat 23/10/2020

2020, les fires que no seran

Si l’any passat les Fires de Llucmajor comptaven la seva 473a edició, és dubtós que enguany es pugui dir que se n’ha celebrat la 474a

Sebastià Alzamora
4 min
2020, les fires que no seran

-I es marxando de ses greixoneres? -demana una senyora, tota endiumenjada i enjoiada, enmig del carrer.

-Pareix que no hi és... -respon, amb un murmuri, un home que té aspecte de ser el marit, també mudat però esfondrat. Esfondrat com una greixonera sense cul.

-Aquesta sí que és bona! Jo cada any venc a comprar-li una greixonera! -s’exclama la dona.

-Idò enguany me pareix que no... -el marit fa ús del recurs retòric típicament mallorquí, consistent a no acabar la frase.

-Bé, anem a veure ets animalets, idò.

-És que enguany tampoc hi ha animalets.

-Es coions! Oh!

-Ja t’ho havia dit, que no hi havia fira...

Aquesta escena es va produir, de manera més o menys literal, diumenge passat al carrer del Lloc Sagrat, a Llucmajor, població que en tal data com aquella havia de celebrar la que anomenen la Darrera Fira. Llucmajor presumeix d’un seguit de celebracions firenques ben vistoses que inclouen la Fira de Sant Miquel, patró del poble, i, durant els primers diumenges d’octubre, la Segona Fira i la Darrera Fira, que és la més sonada. El programa d’activitats i celebracions que es du a terme durant aquestes setmanes, també en els dies feiners, és més que notable, i són unes setmanes especialment lluïdes pel que fa al moviment comercial i humà. Durant la Darrera Fira, trobar un lloc per aparcar el cotxe a Llucmajor i als seus voltants es converteix en missió impossible, per la gernació que hi acudeix cada any. Van a visitar la Mostra Llucmajorera (de comerços del poble), la Mostra de Maquinària Agrícola, la Mostra Ramadera (en què s’exhibeix bestiar i es fan concursos d’ovella de raça mallorquina roja i de ca de bou i ca de bestiar), o a recórrer les paradetes de tot tipus d’artesans i firaires a la Fira d’Oportunitats, o a badar a les exposicions d’art, o a escoltar el concert de la Banda de Música, o... Enguany, res de res. Damunt el calendari municipal les dates eren assenyalades com a Fires (amb el dilluns, l’endemà de la Darrera Fira, com a Firó), però senzillament no hi havia ningú. Només alguns comerços del centre es van animar a treure paradetes al carrer. Però si l’any passat les Fires de Llucmajor comptaven la seva 473a edició, és dubtós que enguany es pugui dir que se n’ha celebrat la 474a. Ho deia un altre home que anava cap a l’emblemàtica papereria Can Roca (un dels comerços que havia posat paradeta, en el seu cas de llibres) a comprar el diari:

-Enguany hem fet ets ous en terra, com es sebel·lins.

El de Llucmajor, tanmateix, no serà ni de bon tros, enguany, un cas particular. Des d’octubre fins a final d’any hi havia un calendari de 58 fires a celebrar només a Mallorca, a 38 municipis diferents. Per exemple, tan sols Inca tenia previstes, en les properes setmanes, la Fira de la Terra, la Fira de l’Oci i del Motor, la Fira Medieval i de l’Art, la Setmana Gran Inquera i, per descomptat, el Dijous Bo, que ve a ser com la reina mare de totes les fires que es fan i es desfan a Mallorca (tot i que els llucmajorers reivindicam la importància de la nostra segona posició en el rànquing). Moltes d’aquestes fires són temàtiques, com algunes de les esmentades a Inca, o com la Fira del Pebre Bord, que havia de tenir lloc aquest mateix diumenge a Felanitx. D’altres són tradicionals i amb un plantejament diguem-ne generalista, com les d’Algaida, Consell, Campos i Santanyí, que també s’havien de fer dins aquests dies i també s’han hagut de suspendre. D’altres tenen un caràcter més especialitzat, com la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, que se celebra cada any a Vilafranca de Bonany, que s’ha consolidat com un èxit en la seva singularitat i que també ha quedat sense fer. S’haurà de veure què succeeix amb els mercats i mercadets de Nadal, però, de moment, totes les fires programades per al 2020 han estat víctimes de la pandèmia del coronavirus, i representen també un indici, si voleu modest, però ben clar i contundent, de la capacitat destructiva del covid-19 en l’àmbit econòmic. Al cap i a la fi, les fires dels pobles -amb la seva tendència creixent, d’uns anys cap aquí, a la tematització i l’especialització, sobretot al voltant de productes gastronòmics- són un motor destacat entre les discretes forces que empenyen la roda del petit comerç en aquestes illes. Economia de classes populars que mercadegen a la menuda i que no veuen gens clara la perspectiva d’aquest hivern.

Tot i que sempre hi ha qui dona exemple de no tirar mai la tovallola i de combatre el mal temps amb bona cara. És el cas de la xurreria i bunyoleria Rosaleda, que compareix cada any puntualment per les Fires de Llucmajor i que en el 2020 funest tampoc ha volgut faltar a la seva cita. La rulot es posa al seu lloc de sempre, a un costat de la placeta de Can Mataró (actualment un parc infantil que tampoc es pot utilitzar a causa de la pandèmia, i on fa uns dies un policia local desaprensiu va clavar una multa de 600 euros a una mare que s’havia despistat i havia deixat que el seu fill hi jugàs), i allà es posa a fregir pasta i a vendre-la, convenientment oliosa i ensucrada, a qui la vulgui degustar.

-Que me pongas unos churros -exigeix, davant de la bunyoleria Rosaleda, un client amb la cara tapada per una mascareta que és, tota ella, una bandera espanyola.

-Con chocolate? -intenta aclarir el bunyoler, de dalt de la rulot.

-Coño, unos churros -contesta l’abanderat-. Chocolate, no te jode!

A les terrasses dels bars i els cafès de la plaça, els parroquians prenen variats, refrescs i palos amb sifó. Ningú no sap què passarà, però al cap i a la fi són les Fires, i el mínim que podem fer és desitjar-nos salut, i que l’any que ve sigui millor.

stats