FILOSOFIA

“La filosofia ha de ser una mestra en l’art de viure”

Entrevista a Mónica Cavallé, filòsofa sapiencial

Mónica Cavallé (Las Palmas de Gran Canaria, 1967) és Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Navarra, doctora en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid i Màster universitari en Ciències de la Religió per la Universitat Pontifícia de Comillas. Ha impartit seminaris d’introducció filosòfica a l’hinduisme i el budisme. És pionera en l’assessorament filosòfic sapiencial a Espanya, treballa com a assessora filosòfica i dirigeix l’Escola de Filosofia Sapiencial. Entre els seus llibres destacam La sabiduría recobrada. Filosofía como terapia (Kairós, 2011); La Filosofía, maestra de vida (Aguilar, 2003); La sabiduría de la no-dualidad (Kairós, 2008); i El arte de ser (Kairós, 2017). Amb Mónica Cavallé parlam de filosofia sapiencial i la seva concepció integral de filosofia i vida.

Com va ser el vostre primer contacte amb la filosofia sapiencial d’inspiració oriental?

Vaig entrar en contacte amb el món apassionant de la filosofia oriental a través d’una sèrie de lectures que vaig realitzar al marge dels estudis. Va ser una trobada casual que va coincidir amb un procés interior d’autoconeixement. La filosofia oriental em va ajudar a comprendre molt millor la tradició filosòfica occidental. Les grans tradicions sapiencials de pensament mai han desvinculat l’aspiració a conèixer la realitat i la transformació personal. La filosofia antiga, en els inicis, era un camí de transformació, en què conèixer no estava dissociat de ser, i el filòsof, si volia assolir l’autèntic coneixement, havia de transformar-se. És molt comú cometre l’error d’identificar la història del pensament amb la història de la filosofia occidental, i no tenir en compte que l’àmbit de la filosofia és més ampli que la història del pensament occidental.

Com entén la filosofia sapiencial la relació entre filosofia i saviesa?

Vaig començar a utilitzar l’expressió filosofia sapiencial perquè estava parlant d’una filosofia diferent de com s’entén ara. En realitat, l’expressió filosofia sapiencial és redundant perquè en el mateix concepte de filosofia ja està implícit l’amor a la saviesa. Amb el concepte de filosofia sapiencial reivindic la idea originària de filosofia com a saviesa, art de viure i camí de transformació. La filosofia sapiencial no es limita a indagar les causes últimes de la realitat, és també un camí de purificació de la mirada, transformació i accés a un nivell de consciència superior que desvetlla la realitat en la seva profunditat. Si no modific el meu nivell de consciència, si no aprofundesc en el meu ésser, no puc accedir a la visió de la realitat talment és. La meva intenció és recuperar l’orientació pràctica de la filosofia, treure-la de l’acadèmia i posar-la a l’abast de tothom, perquè afecta tot ésser humà. Estic reivindicant la filosofia que encara no ha oblidat que ens pot ajudar a despertar, ampliar el nostre nivell de consciència i ser més savis. I la saviesa implica tant conèixer com ser.

Un mestre realment savi ha de permetre al seu deixeble cometre errors i equivocar-se? Quins límits ha de tenir la relació de confiança entre mestre i deixeble per permetre que el deixeble pensi per si mateix?

Crec que la filosofia ha de ser un camí per assolir la majoria d’edat, en sintonia amb el convit de Kant a pensar per un mateix. Kant deia: “Atreveix-te a pensar”, atreveix-te a descansar en el teu propi criteri. La nostra civilització occidental dona molta importància a la idea de la majoria d’edat. Donar categoria de major d’edat a tot ciutadà és la base de la democràcia. La consciència personal és sagrada. Cada persona ha de seguir el seu propi criteri i la seva consciència. Com es relaciona aquest concepte de majoria d’edat amb la idea del mestre? La relació de Sòcrates amb els seus deixebles ens proporciona un model bellíssim de com algú pot constituir-se en mestre, entès com aquell que va un poc més endavant que tu en el camí, i que per això mateix, coneix els obstacles i els enganys. El mestre és aquella persona que pot exercir de mirall i ajudar a veure’t millor. Totes les persones necessitam miralls a la vida. Cal tenir molta humilitat per admetre que hi ha persones que ens poden inspirar en el camí de la saviesa. El problema apareix quan em convertesc en un menor d’edat crònic i renuncii a trobar en mi mateix la font d’autoritat i criteri. Per tant, un mestre és una persona que no limita la capacitat personal d’equivocar-se perquè en l’error hi ha un gran aprenentatge i camí de maduresa, desenvolupament i creixement. El mestre és algú que ens ajuda a contactar amb el nostre propi criteri, però que en cap cas el substitueix.

Quines conseqüències pràctiques ha tingut el fet que la filosofia hagi deixat de ser un art de viure per convertir-se en un saber teòric i especulatiu?

Jo critic que la filosofia especulativa s’hagi imposat com a única filosofia possible, perquè la saviesa no sorgeix de la simple especulació. Una filosofia sàvia s’ha de sostenir en una mirada directa, intuïtiva, contemplativa, que permet penetrar en les coses i que no és únicament teòrica i analítica. Una filosofia purament discursiva no necessàriament transcendeix la pròpia subjectivitat. I a més, pot ser arbitrària. Per a mi la filosofia s’ha de fonamentar en una intuïció profunda que sorgeix del treball personal d’autoconeixement. El monopoli de la filosofia teòrica ha dut la filosofia a ser absolutament irrellevant i ha creat una fractura entre la filosofia i la societat. La filosofia ens implica a tots perquè totes les persones filosofam, però malauradament, alguns es deixen guiar per una filosofia immadura, de segona mà, que no és el resultat d’un procés de reflexió. Em sembla greu la desconnexió entre filosofia i vida. La filosofia ha de ser una mestra en l’art de viure.

Pensau com Ciceró, que la filosofia pot ser una medicina per a l’ànima?

Sí, hi estic totalment d’acord, perquè el sofriment evitable s’explica per les nostres idees errades. En el treball d’acompanyament filosòfic que realitz queda molt clar que el sofriment sorgeix de les nostres idees equivocades sobre nosaltres, els altres i el món. Darrere de totes les emocions i conductes problemàtiques, hi ha idees limitades. Quan aquestes idees limitades es clarifiquen a través del judici profund, es dilueix el patiment evitable.

Hi ha altres activitats que considereu valuoses en si mateixes a més de la filosofia?

Clar, la vida està plena d’activitats valuoses com l’art que, de la mateixa manera que la filosofia, ens posa en contacte amb el més profund: la bellesa, el misteri i la gratuïtat de la vida. També són valuoses les activitats de les persones que orienten la seva vida a assolir el bé i la justícia. Qualsevol activitat que s’orienti al bé, la veritat i la bellesa, és valuosa en el sentit més elevat del terme.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF